11.5 Pirates hugonots a Madeira
11.7 Guerres de religió entre cristians: Moncontour, Florida
11.8 La creu i la mitja lluna ensopeguen en el mar: Lepant
11.9 La natura desbocada: naufragis i terratrèmols
11.10 Alger, una tempesta malaurada o providencial?
II. LA CURACIÓ I LA PREVENCIÓ
1. LA CURA DELS MALALTS
1.1 Cuidar la salut i ajudar els malalts
1.1.1 La cura de la pròpia salut.- 1.1.2 Ajut psicològic.- 1.1.3 Remei per a presoners i captius
1.2 Lloc, clima, aire
1.3 Reposar o fer exercici?
1.4 Normes, tracte i relacions amb la Companyia
1.5 Procediments mèdics, aliments i medicines
1.5.1 Ordre de metge.- 1.5.2 Dietes i regiments.- 1.5.3 Sagnies, porgues i altres evacuacions humorals.- 1.5.4 Velles i noves espècies botàniques.- 1.5.5 De la flor perfumada al fruit daurat: el taronger.- 1.5.6 El gaudi dels fruits primerencs.- 1.5.7 Mel i sucre, dues formes d’endolcir la salut i la malaltia.- 1.5.8 Del codonyat i les melmelades a l’ús de la canyella.- 1.5.9 Altres medicines.- 1.5.10 Medicines per via externa.- 1.5.11 Aigües i balnearis.
1.6 La fe mou muntanyes
1.6.1 Pregàries i salut.- 1.6.2 El poder curatiu de la reialesa.- 1.6.3 El bàlsam beneït de Santa Clara.
2. PREVENIR ABANS QUE CURAR
2.1 Lloc, clima, aire i viatges
2.2 Atenció a la salut personal
2.3 La salut col·lectiva
2.4 Preservar-se de les pestes
2.5 Evitar els danys per violència
2.6 Altres formes de prevenció
3. POBRES, PELEGRINS I MALALTS: ELS HOSPITALS
4. METGES, CIRURGIANS, BARBERS I APOTECARIS
4.1 Metges com a testimonis
4.2 Metges que redacten informes
4.3 Metges de prestigi
4.4 Un metge morisc
4.5 Els altres «sanitaris»
4.6 La confiança o desconfiança amb els metges
4.7 Els estudis de medicina
5. LA SALUT EN EL LLENGUATGE SIMBÒLIC
III. LA SALUT DE FRANCESC DE BORJA
1. UNA INFÀNCIA TRAUMÀTICA?
2. JOVENTUT CORTESANA: QUARTANES I EXCESSOS ALIMENTARIS
3. PERÍODE VIRREGNAL: DE L’OBESITAT A L’APRIMAMENT
4. GANDIA: LA BONA SALUT DEL DUC I LA MORT DE L’ESPOSA
5. BORJA JESUÏTA: UNA MODORRA EPIDÈMICA I ALTRES MALALTIES PROVI-DENCIALS
6. PORTUGAL: L’EXILI PREVENTIU
7. INICI DE L’ETAPA ROMANA: EL DIARI I LES MALALTIES
8. BORJA GENERAL: EL TREBALL S’IMPOSA A LA SALUT
9. LA SUPERACIÓ D’UNA LLARGA MALALTIA
10. LA VIDA, EL PREU D’UNA MISSIÓ PAPAL
11. LES MALALTIES EN LA PERSONALITAT DE FRANCESC DE BORJA
FONTS I BIBLIOGRAFIA
ÍNDEX ANALÍTIC
PRÒLEG
Al segle XIX va nàixer en la Companyia de Jesús un gran projecte de recerca l’objectiu del qual era editar els documents que tinguessen relació amb la Història de la Companyia. Entre 1894 i 1911 va aparèixer la sèrie Monumenta Borgia de la col·lecció Monumenta Historica Societatis Iesu, en cinc volums que contenien prop de 1.700 documents. No obstant això, es tractava d’una selecció en ocasions reproduïda només en part. Al llarg dels anys aquesta immensa documentació i les noves troballes que van aparèixer en els arxius europeus, donaren lloc a nombrosos estudis històrics, especialment al voltant de 1972 quan es va complir el centenari de la mort de Francesc de Borja.
Durant la celebració de l’Any Borgià en 2000, la Direcció General del Llibre de la Generalitat Valenciana i l’Institut Històric de la Companyia de Jesús van signar un acord per ampliar la sèrie amb dos nous volums, el VI i VII. El primer d’ells, publicat en 2003, va ser preparat per Enrique García Hernán, del Departament d’Història de l’Església del CSIC. Estudia la Casa Borja i la vida de Francesc de Borja fins el 1551, any de la seua entrada a la Companyia, és a dir, principalment els períodes successius com a marquès de Llombai, duc de Gandia i virrei de Catalunya. El volum incorpora una gran quantitat d’informació en forma de cartes familiars, governamentals i religioses trobades en els arxius espanyols, italians i francesos.
El volum VII (2009) també va ser editat per García Hernán, un dels historiadors més competents de la figura del sant duc. Se centra en la vida de Borja com a jesuïta des de 1550, quan va fer pública la seva pertinença a la Companyia a la qual s’havia incorporat en secret en 1547. S’estén fins el 1566, quan portava un any com a general de l’orde. Segons els especialistes, amb aquesta nova informació, la figura de Borja adquireix una dimensió més humana i real. Inclou 900 documents ordenats cronològicament.
Bona part dels escrits són cartes. Els epistolaris constitueixen una font inesgotable d’estudi. Grans biblioteques com la National Library of Medicine i la Wellcome Library conserven col·leccions de cartes de científics que són de gran valor per analitzar les seves biografies i contribucions. Al nostre país, en canvi, sembla que escassegen. Famílies i institucions no han considerat durant molt temps que aquest tipus de documents pogués tenir interès i en molts casos s’han perdut.
Com ha succeït en altres camps de la història, l’aproximació a la figura de Francesc de Borja s’ha reduït durant dècades a l’apologia o a l’hagiografia. La situació ha anat canviant en els últims anys, com es demostrà, per exemple, en el Simposi Internacional «Francesc de Borja (1510-1572), home del Renaixement, sant del Barroc», que es va celebrar a Gandia entre els dies 25 i 27 d’octubre i a València els dies 4 i 5 de novembre de 2010. Els textos de les nombroses ponències van ser recollits en dos llibres, un coordinat per Enrique García Hernán i María del Pilar Ryan (Francisco de Borja y su tiempo. Política, religión y cultura en la Edad Moderna), i l’altre per Santiago La Parra i Maria Toldrà (Actes del Simposi internacional Francesc de Borja (1510-1572), home del Renaixement, sant del Barroc). Amb la diversitat de temes tractats i el rigor científic de les reflexions, quedava superat definitivament l’excessiu pes hagiogràfic de la bibliografia històrica al voltant del personatge. Tanmateix, cap dels més de seixanta participants va tractar temes de salut.
Quan Francesc Devesa es va trobar amb Monumenta Borgia i ho va fullejar,