Malalties i remeis. Francesc Devesa i Jordà

i per a Francesc de Borja, l’esdeveniment, igual que Malta, era un premi de Déu que demostrava la força de la pregària i la devoció. Al mateix temps, el pare Amodei comunicava els preparatius per retornar a Itàlia 350 soldats malalts o greument ferits (Civale, 2011). Pels morts ja no es podia fer res, a banda de soterrar-los amb més o menys dignitat; els ferits, però, lluitaven per sobreviure. Un testimoni d’excepció, Ambrois Paré (Paré, 1909-14), cirurgià que acompanyava el rei Carles IX, ens conta de primera mà les incidències mèdiques després del combat. Un gran nombre de ferits s’havia concentrat a Tours: «el Rei i la Reina mare em pregaren fer el meu deure per ells, junt amb altres cirurgians que estaven llavors complint amb la seua obligació, com Pigray, du Bois, Portail, i un tal Siret, cirurgià de Tours, home ben versat en cirurgia [...] per la multitud de casos greus no teníem quasi temps pel descans, com tampoc els metges».³⁴⁶

      Paré era requerit per curar personatges importants, com el comte de Mans-feld, governador de Luxemburg, que «va ser greument ferit en la batalla, en el braç esquerre, amb un tir de pistola que li va trencar una gran part del colze». Mansfeld li va demanar al rei Carles que li deixara el seu cirurgià, cosa que finalment va aconseguir, després d’alguna resistència del monarca. Paré va anar a Bourgueil, on es trobava el cavaller:

      El Senyor de Bassompierre, coronel de mil dos-cents cavalls, estava ferit per un similar dispar, al mateix lloc, com el Senyor de Mansfeld: el qual vaig tractar, i Déu el va guarir. Déu va beneir la meua feina tan bé, que en tres setmanes els vaig enviar a París: on, per traure algunes peces dels ossos, vaig haver de fer encara incisions en el braç de Mansfeld, el qual estava mal trencat amb estelles i càries.

      Paré es reconeixia sols com a instrument guaridor de Déu, però Mansfeld va tenir el privilegi d’unes mans expertes.

      Una altra topada entre cristians, de les que emergeixen als documents, s’ubicava en terres americanes. Ho sabem també per carta de Borja de finals del 1565: «Y primeramente en lo que toca a la misión de Florida, si lo que acá entendemos por vía de los ingleses, es verdad que ha habido victoria de don Pedro Meléndez echando de aquellas tierras los herejes que la tenían ocupada, no se diferirá mucho».³⁴⁷ La notícia era certa. Pedro Menéndez de Avilés era l’adelantado de La Florida, enviat per expulsar els francesos que intentaven instal·lar-se en aquelles terres. L’any anterior, colons hugonots havien fundat Fort Caroline. El militar asturià havia aprofitat una desfeta de les naus franceses per una tempesta, per a conquerir per terra el fortí. Posteriorment, va massacrar els supervivents del naufragi que s’havien rendit en un indret costaner. Tan sols uns vint francesos, que es van declarar catòlics, van escapar de la mort. L’execució massiva, ordenada per Menéndez, fou famosa per la seua brutalitat. El lloc fou conegut com a Bahía de Matanzas. Prop d’allí, l’adelantado havia fundat San Agustín, considerat el primer assentament europeu dels Estats Units.³⁴⁸ Aquells paratges podien canviar de mà de la nit al matí. Francesos i anglesos competien amb portuguesos i espanyols per un territori desconegut en la major part. El mateix governador Menéndez, abans d’embarcar, reclamava jesuïtes per als nous territoris de límits incerts: