Crònica i memòria. Textos històrics de Martí de Viciana el Vell. Martí de Viciana

edició, introducció, notes i índex de José Hinojosa Montalvo, Universitat de València, València, 1979. En realitat aquesta crònica és fragmentària i pertany a una crònica universal probablement valenciana de la primera meitat del segle XV, inèdita encara, conservada a la Biblioteca Nacional de Madrid sota la signatura ms 17711, cf. Maria TOLDRÀ: «La prosa històrica» i «Historiadors del segle XV», dins Àlex BROCH (dir.), Història de la literatura catalana, III: Lola Badia (dir.), Literatura medieval (III). Segle XV, Barcelona, Enciclopèdia Catalana-Barcino-Ajuntament de Barcelona, 2015, pp. 163-190. ¶ ² Josep PERARNAU I ESPELT: «Les condicions de la unió d’Aragó i Catalunya en un manuscrit del valencià Rafael Martí DE VICIANA», Arxiu de Textos Catalans, 2 (1983), pp. 357-361. ¶ ³ i Martí de viciana: Libro tercero de la crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia, edició a cura de Joan Iborra, València, PUV, 2002, p. 63.

      ¶ ⁴ Anales valencianos, estudi preliminar, edició i índex de Maria Luisa Cabanes Catalá, Saragossa, Anubar, 1983, pp. 5-6. ¶ ⁵ Martí DE VICIANA: Comentari a l’Econòmica d’Aristòtil, edició a cura d’Antoni Ferrando, Barcelona, Edicions del Mall, 1982 i Llibre de virtuoses costums, edició a cura de Jaume Riera i Sans, Barcelona, Edicions del Mall, 1987. ¶ ⁶ Crònica de Pere Maça..., op. cit., p. 9. ¶ ⁷ El ms 17711 de la Biblioteca Nacional de Madrid és un bell exemple d’aquesta circulació que conté elements de contacte amb les cròniques valencianes del segle XV. Actualment treballem en l’edició i estudi d’aquest manuscrit. ¶ ⁸ Martí DE VICIANA: Comentari..., op. cit., pp. 9-12. Tot i que encara no s’ha escrit una biografia de Martí de Viciana el Vell, hi existeixen una sèrie d’autors que s’han aproximat al personatge, potser des d’una òptica escariada, a través del seu nét l’historiador Martí de Viciana, autor de la Crónica de la ínclita i coronada ciudad de Valencia..., op. cit., cf. Joan RODRÍGUEZ CONDESA: Rafèl Martí de Viciana (Estudi biobliográfich), València, 1911, Borriana, 2003; Vicente FORNER TICHELL: Familia de los Viciana, València, 1922, Borriana, 2002; Ángel SÁNCHEZ GOZALBO: Els Viciana i la nostra literatura, València, Publicacions dels cursos de Llengua i Literatura Valenciana de lo Rat Penat, núm. 12, 1963; José María DOÑATE SEBASTIÁ: «Aportación al estudio de los Viciana, Saitabi, XV (1965), pp. 59-72, Martí DE VICIANA: Crónica de la ínclita i coronada ciudad de València, estudi preliminar de Sebastián García Martínez, València, Universitat de València, 1983, vol. 1. Antonio Ferrando Francés és potser l’autor que més s’ha acostat a la biografia d’aquest personatge, cf. Martí DE VICIANA: Comentari..., op. cit., pp. 9-12; «De la tardor medie val al Renaixement: aspectes d’una gran mutació sociolingüística i cultural a través dels Viciana», Miscel·lània homenatge a Rafael Martí de Viciana en el V centenari del seu naixement 1502-2002, Borriana, Ajuntament de Borriana, 2002, pp. 21-35 i Caplletra, 34 (2003), pp. 31-53. ¶ ⁹ J. M. TORRES: «Advertencia al lector», Segunda parte de la Crónica de Valencia, València, Sociedad Valenciana de Bibliófilos, 1881, pp. XIII-XIV, reimpressa per Librerías París-Valencia, València, 1980. Tomàs Martines repassa la trajectòria d’aquesta confusió i confirma l’autoria del copista Blay per a dues obres, l’Econòmica d’Aristòtil i el Llibre de bones costums de Sèneca, cf. Tomàs MARTINES: «Remarques a l’edició a cura de dues traduccions de Martí de Viciana», Anuari de l’Agrupació Borrianenca de Cultura, 1 (1990), pp. 87-94. ¶ ¹⁰ Vicent Josep ESCARTÍ: «Notícia sobre la literatura memorialística al País Valencià, del segle XIV al XIX», Manuscrits, 28 (2010), p. 187. ¶ ¹¹ En temps de redacció del dietari, durant el Quatrecents valencià, la ciutat ressaltava com un dels centres més importants del Mediterrani, amb un port d’intensa activitat i relacions marítimes importants, cf. Antoni FURIÓ: «València “cap e mare de tot lo regne”», Afers. Fulls de recerca i pensament, 80/81 (2015), pp. 149-179. ¶ ¹² Martí de Viciana degué nàixer abans de 1440-1445, cf. Comentari..., op. cit., p. 9.

      ¶ ¹³ Cf. Vicent Josep ESCARTÍ: «Notícia sobre la literatura memorialística...», op. cit., pp. 181-205. ¶ ¹⁴ D’aquest manuscrit s’han publicat tres textos íntegres, cf. Martí de VICIANA: Comentari..., op. cit.; una traducció del Liber de moribus, de Sèneca feta per Martí de Viciana, cf. SÈNECA: Llibre de virtuoses costums..., op. cit. i un petit fragment inclòs al manuscrit que tracta escadusserament els capítols matrimonials entre Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó, cf. Josep PERARNAU I ESPELS: «Les condicions de la unió d’Aragó i Catalunya...», op. cit.

      ¶ ¹⁵ Cf. Martí DE VICIANA: Comentari a l’Esconòmica..., op. cit.; SÈNECA: Llibre de virtuoses costums..., op. cit. i Josep PERARNAU I ESPELS: «Les condicions de la unió d’Aragó i Catalunya...», op. cit. ¶ ¹⁶ Cf. Josep ROMEU I FIGUERAS: Corpus d’antiga poesia popular, Barcelona, Barcino, 2000, p. 68 i Gabriel LLABRÉS: «Motius del rei en Pere (IV)», Boletín de la Sociedad Arqueológica Lulilana, octubre de 1891, pp. 143-144, reproduït a La veu de Catalunya, 42 (1891), pp. 545-546.

      ¶ ¹⁷ Molt similar amb algunes variacions a la relació continguda a Berenguer DE PUIGPARDINES: Sumari..., op. cit., pp. 88-89 i a Melcior MIRALLES: Crònica i dietari..., op. cit., p. 101. ¶ ¹⁸ Cf. Miquel COLL I ALENTORN, Llegendari..., op. cit., pp. 7-50 i Pere QUER I AIGUADÉ: «L’adaptació catalana de la Historia de rebus Hispaniae...», op. cit., pp. 365-372. ¶ ¹⁹ Cf. Cronicó de Perpinyà..., op. cit., pp. 10-17. Tant el Cronicó com el text editat coincideixen en la data de 1265 per anotar l’entrada de Jaume I a Múrcia, d’acord amb l’estil florentí de l’any de l’Encarnació. Data que es correspon a l’any 1266 del nostre còmput. ¶ ²⁰ Els Anales arriben fins a l’any 1248 a partir de la qual data s’introdueix una «Genealogia dels reis de la Corona d’Aragó», Anales..., op. cit., pp. 12-13.

      ¶ ²¹ Cf. Pere TOMIC: Històries e conquestes..., op. cit., p. 283.

      ¶ ²² Cf. Melcior MIRALLES: Crònica..., op. cit., pp. 96-120.

       Textos històrics de Martí de Viciana el Vell

      [NOTA AUTÒGRAFA DE MARTÍ DE VICIANA]

      ||¹¹⁵ A 19 de juny de 1535, yo, Rafel Martí de Viciana, haguí lo present libre de la senyora dona Ysabel Pasqual e de Viciana.

       1.

      [SENYALS DEL CEL]

      ||^115v Los senals del cel, no obstant sien alguns naturals, enperò quant alguns vénen ab major que sa natura los inclina,¹ deuen molt tembre la gent, com nostre Senyor nos los aja donats per seyal de la fi del món. E lo bon cristià, tenint ho portant per títol lo capítol lo dit de l’Avangeli «estote parati &»,² deu aquels, no obstant, com dit he sien o puxen ésser naturals, enperò deu tembre e pensar, donchs, per aquels al temps que aparexen se seguex algun cas e gran deu ésser³ lo [e]cripsi del sol.⁴ L’any mil CCCCXXXXVIII tro a l’any MCCCCLXXVIII se són seguits e vists per mi los senals següents:⁵

      Primerament, a [...]⁶ de agost en l’any MCCCCXXXXVIII fonch eclipsi de sol, del qual s’escorí més de la mitat o prop.⁷ En aquel temps se féu ligua del turch ab genovesos, de hon se segueix que a pocs dies que hun genovés vené al traydor del turch Gostantinoble, que no pasaren V o VI anys de l’aclipsi principià fer guerra a la cristiandat.⁸

      En l’any mil [CCCC]LV en Espaya avia una cometa envés ponent ab un gran rag ves orient que a mil anys no·s lig altra, tal se mostrà’s tal ne tamaya.⁹ Aquel any morí l’arquebisbe de Çaragoça don Dalmau de Mur,¹⁰ Déus aga, lo qual era causa de tota la pau de Aragó e singular prelat.¹¹ Enaprés morí lo rey don Alfonso, de grandísima memòria, e la reyna dona Maria, sa muler.¹²

      A tant de setenbre any MCCCCLII, en lo regne de Castella, veren exir una bara