BENAVENT, Júlia: Biblioteca dispersa. Manuscrits i incunables valencians dels segles XIV al XVII, València, Diputació de València, 2007, p. 358.
FERRANDO FRANCÉS, Antoni: «De la tardor medieval al Renaixement: aspectes d’una gran mutació sociolingüística i cultural a través dels Viciana», Caplletra, 34 (2003), pp. 31-52, [en línia], <http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/12715530801386074198846/210351.pdf>.
MARTINES, Tomàs: «Remarques a l’edició a cura de dues traduccions de Martí de Viciana», Anuari de l’Agrupació Borrianenca de Cultura, 1 (1990), pp. 87-94 [en línia], <http://repositori.uji.es/xmlui/bitstream/handle/10234/4973/dues_traduccions.pdf?sequence=3&isAllowed=y>.
SÉNECA: Llibre de virtuoses costums: traducción del «Liber de moribus», per Martí de Viciana (segle XV), edició a cura de Jaume Riera i Sans, Barcelona, Edicions del Mall, 1987.
VICIANA, Martí de: Comentari a l’Econòmica d’Aristòtil, edició a cura d’Antoni Ferrando Francés, Barcelona, Edicions del Mall, 1982, pp. 6-9.
ZARCO CUEVAS, Julián (O.S.A.): Catálogo de los manuscritos catalanes, valencianos, gallegos y portugueses de la Biblioteca de El Escorial, Madrid, 1932, pp. 25-29, núm. 34-53.
— Catálogo de los manuscritos castellanos de la Real Biblioteca de El Escorial, Madrid, 1924, t. I, pp. 113-114.
B. Ms. 13208. Madrid. Biblioteca Nacional. Títol: Copia de varios manuscritos catalanes de la Biblioteca San Lorenzo de El Escorial. Any 1779. Paper, enquadernació holandesa, llom de pell amb nervis, ff. 275, 315 × 215 mm. Còpia feta per Francisco Pérez Bayer; textos en català, notes del copista en castellà.
Bibliografia
BITECA, manid 2091, [en línia], <http://pb.lib.berkeley.edu/saxon/SaxonServlet?source=BITECA/Display/2091MsEd.xml&style=BITECA/templates/MsEd.xsl&gobk>=
DOMÍNGUEZ BORDONA, Jesús: Catálogo de los manuscritos catalanes de la Biblioteca Nacional, Biblioteca Nacional, Madrid, 1931, pp. 84-85.
VICIANA, Martí de: Comentari a l’Econòmica d’Aristòtil, edició a cura d’Antoni Ferrando Francés, Barcelona, Edicions del Mall, 1982, pp. 6-9.
CONTINGUT I SELECCIÓ
El còdex d.III.2 consta de diversos textos relligats que es relacionen històricament amb la Corona d’Aragó, dels quals se n’han editat tres, Comentari a l’Econòmica d’Aristòtil, editat per Antoni Ferrando Francés; el Llibre de virtuoses costums, a cura de Jaume Riera i Sans i els «Capítols fermats entre lo compte de Barchinona e la infanta dona Patronil·la, reyna d’Aragó», transcrit per Josep Perarnau.15 Hi apareixen escrits uns ‘motius’ atribuïts a Pere el Cerimoniós que foren copiats per dos tractadistes, Romeu Figueras i Gabriel Llabrés, que abordaren el text a partir de la còpia que en féu Pérez Bayer.16 La resta dels documents ha romàs inèdita fins avui. Vista la importància dels textos inclosos dins el manuscrit i l’elevat interés historiogràfic que mantenen, hem optat per editar els documents escrits en català inclosos al còdex que no havien estat objecte d’estudi anterior perquè servaven informació destacada de l’època. Hem d’assenyalar que l’edició dels textos l’hem ajustada a l’ordenació existent al còdex d’ençà que fou relligat, malgrat que hi aparega certa dissonància cronològica. Els escrits que editem, encapçalats per una nota autògrafa de l’historiador Rafael Martí de Viciana, són els següents:
I. Senyals del cel: eclipsis i cometes, ff. 115v-116r. Una relació dels fenò-mens astronòmics apareguts durant un període de vuitanta anys establert entre 1408 i 1488.
II. Senyals de dapnació i reprovació de Remigi, f. 122r. Fragment molt breu d’una obra piadosa atribuïda a Remigio di Girolami.
III. Dotalia de Catalunya, ff. 123r-125v i 126r-129r. Una variant de la llegenda dels nou barons de la fama que transcriu un document de donació del principat de Catalunya a Ramon Berenguer, seguit d’una extensa enumeració de nobles, territoris, ciutats, rius i cases de paratge la relació de les quals apareix al manuscrit fragmentat en diverses parts. Es tracta d’un text reproduït per diverses cròniques baixmedievals.
IV. El Libre de Cidrach, ff. 125v-126r. Una espurna extremadament concisa del Libre de Sidrach, una mena de tractat oriental que tingué molta difusió durant els segles catorze i quinze.
V. Ordenació feta en les corts generals de Monçó, f. 126r. Un extracte lacònic d’un probable acord de les corts realitzades a Monçó l’any 1362 o 1376.
VI. Motius que foren fets per Pere el Cerimoniós f. 129r. Una sèrie de textos paremiològics que s’han atribuït sense fonament al rei Pere el Cerimoniós inclosos dins la poesia popular satírica que es dediquen els habitants de localitats veïnes.
VII. La cerimònia que·s fa com lo comte de Barchanona se va coronar a Çaragoça, ff. 129v-130v. Es tracta d’una versió del ceremonial usat pels reis aragonesos en la coronació saragossana que divergeix del ritual descrit a la Crònica de Ramon Muntaner per a Alfons el Benigne però que s’acosta al relat fet per Carbonell de la coronació de Martí l’Humà a Saragossa.
VIII. De les corts generals e de sa ordenació, f. 130v. L’ordre en què seuen els tres braços durant la realització de les corts generals de la Corona d’Aragó.
IX. Capítols fermats entre lo compte de Barchinona e la infanta dona Patronil·la, reyna d’Aragó, ff. 130v-131r. Probablement és un testimoni sense pairó de les capitulacions matrimonials pactades entre Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó, pendents encara d’estudi.
X. En nom de Jesuchrist, ff. 131r-138r. Una crònica medieval que d’acord amb la tendència historiogràfica del moment, comença amb la creació del món per a finir durant el regnat d’Alfons el Magnànim. Centrada bàsicament en la Corona d’Aragó, reporta unes informacions inèdites sobre la ciutat de València i el regne entre 1417 i 1437.
XI. Aquestes són les canòniques de tots los reys d’Aragó, ff. 138r-144r. Relació dels monarques que regnaren al regne d’Aragó i després a la Corona d’Aragó des d’Ènnec de Navarra fins a Alfons el Magnànim dividit en dues parts, el regnes compartits entre Navarra i Aragó fins al regnat de Sanç Garcés III i els reis d’Aragó des de Ramir I fins a Alfons el Magnànim.
XII. Qüestió moguda entre los embaixadós del rey de Castella e los misatgés o enbaixadós del rey d’Aragó, ff. 144v-145r. Comparació dels bisbats i arquebisbats de la Corona d’Aragó i de Castella en temps del concili de Constança, 1414-1418, on fou deposat Benet XIII, el papa Luna.
XIII. Abadiats i priorats de Catalunya, ff. 145v-146r. Inventari dels abadiats i priorats del principat de Catalunya.
XIV. Ordres i nobles de Castella, ff. 146v-147r. Una relació dels mestres, priors, ducs, marquesos, comtes, cases i oficis del regne de Castella.
XV. Ciutats i cavallers que anaren a Valladolid a retre homenatge a Carles I, ff. 146v-147v. Una taula molt posterior en el temps als altres escrits amb les ciutats i nobles que acudiren a Valladolid l’any 1518 amb algunes anotacions a peu de pàgina sobre l’acte, mutilades immisericordement per l’enquadernació.
XVI. Grans d’Aragó i de València, f. 147v. Una relació de les famílies nobles més importants dels regnes d’Aragó i València.
ELS