Nobles, patrimonis i conflictes a la València moderna. AAVV

Mercader, Aurèlia, estava casada amb Antoni Joan de Centelles, marqués de Centelles; la cunyada, Castellana Carròs, era l’esposa de Joan Almúnia, marquès del Ràfol i, per últim, una neboda, Maria Anna Joan Mercader, era comtessa del Casal. Així mateix, l’any 1696, el primogènit dels Carròs, Joan, germà de la senyora de Guardamar, reclamava per a ell la successió en el títol de comte d’Olocau. ACA, Consell d’Aragó, llig. 932, núm. 107.

      15. L’estrado era una plataforma en què les dames del Barroc seien sobre coixins per a conversar. James Casey: Familia, poder y comunidad en la España moderna. Los ciudadanos de Granada (1570-1739), València, PUV, 2008, p. 190.

      16. Es tracta d’un enginy de cristall llaurat en forma de vasa esculturada que clou un espill que reflecteix la llum d’una o més espelmes. Aquest objecte servia per a decorar i il·luminar les sales senyorials.

      17. ARV, Escrivanies de Cambra, any 1760, exp. 43.

      18. Josep San Ruperto Albert: «Apuntalarse como noble: cultura, arte y mecenazgo», en Amparo Felipo i Carme Pérez Aparicio (eds.): La nobleza valenciana..., op. cit., p. 253, i Paz Lloret Gómez de Barreda: Ser noble..., op. cit., p. 161.

      19. En aquest sentit, segons l’inventari del 1668, en la galeria no penjava cap quadro i, durant l’inventari del 1755, només s’hi registraven sis tapissos i un quadro.

      20. ARV, Protocols José Ramón Calvo, sign. 14.643, any 1870.

      21. Víctor Infantes: «Las ausencias en los inventarios de libros y de bibliotecas», Bulletin Hispanique, 99 (1997), pp. 281-292.

      22. Francisco Mayordomo García Chicote: La Taula de Canvis. Aportación a la historia de la contabilidad valenciana (siglos XIII-XVII), València, PUV, 2002, p. 94.

      23. Amparo Felipo Orts: Nobleza, poder y cultura..., op. cit., p. 130.

      24. Jorge A. Catalá Sanz i Juan J. Boigues Palomares, «Bibliotecas nobiliarias: una primera aproximación a las lecturas de la nobleza valenciana del siglo XVIII», Estudis. Revista de Historia Moderna, 14 (1988), p. 113.

      25. En aquesta obra del dominic valencià apareixen dades sobre l’actuació de Francesc de Miranda durant l’expulsió dels moriscos.

      26. Miquel Pujol i Canelles: «Aportació a la biografia de Jeroni Pujades. Una biblioteca particular de començament del segle XVII», Anals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, vol. 43 (2012), p. 203.

      27. En total, els títols que hem pogut identificar que ja existien a la biblioteca d’Enric són Ofici parvo de Nuestra Señora, La universal fabrica del mondo..., Arte de la verdadera navegación..., Lunario y pronóstico general..., Les metamorfosis, Teoria i práctica de Guerra i Libro de los secretos de la agricultura...

      28. ARV, Escrivanies de Cambra, any 1720, exp. 11.

      29. En concret, la biblioteca del marquès de Villatorcas (1722) tenia 3.152 títols i la del marquès de Dos Aigües (1707), 1.544 volums. Amparo Felipo: El linaje Castellví..., op. cit. i Jorge A. Catalá Sanz i Juan J. Boigues Palomares: La biblioteca del primer marqués de Dos Aguas, 1707, València, Departament d’Història Moderna, Universitat de València, 1992.

      30. ACCV, Protocols de Jacinto Gargallo, sign. 7.351, any 1758; sign. 7.354, any 1762; sign. 7.357, any 1766.

      31. El confessor o pare espiritual de Maria era el pare Lluís de Tàpia del col·legi de Sant Pau i el procurador era el notari Jeroni Coscollosa.

      32. ARV, Clergat, llig. 58.

      33. ARV, Protocols de Carlos de Borja, mayor, sign. 4.500, any 1706.

      34. ARV, Protocols de Carlos de Borja, mayor, sign. 4.496, any 1701.

      35. ACCV, Protocols de Jacinto Gargallo, sign. 7.354, any 1762.