Dissortadament, durant l’inventari de béns de don Josep Mercader i Miranda (1710) no apareixen registres de llibres. Tanmateix, degué conservar la biblioteca familiar perquè alguns dels títols de la d’Enric de Miranda estaven presents en la biblioteca de l’any 1755, propietat de don Josep Mercader i Carròs.27 D’altra banda, els 21 llibres, tant impresos com manuscrits de Matemàtiques, que eren consignats en l’inventari de 1755, sense especificar el títol o l’autor, també podrien provenir de la biblioteca d’Enric. A més a més, tant Josep Mercader i Miranda com els pares devien ser lectors perquè durant l’inventari de la casa que tenia la família a l’Alcora apareixien 35 llibres de diferents impressions sense que s’indicaren els títols.28
La biblioteca inventariada l’any 1755 contenia un total de 122 títols i 125 volums. Per tant, quasi doblava en nombre d’exemplars la del 1668. Encara que la biblioteca de don Josep Mercader i Carròs no era voluminosa si la comparem amb d’altres conegudes del segle XVIII, com la del marquès de Villatorcas o la del marquès de Dos Aigües,29 sembla que la família era aficionada a la lectura ja que, segons els protocols notarials, es van trobar llibres sobre taules i bufets de diferents estances de la casa, amb la qual cosa podem deduir que la dona i els dos preveres de la casa també eren lectors. Així, en l’habitació on vivia els sotsdiaca, Joaquim Pérez, descansaven sobre un bufet Anales del mundo i Mística de la ciudad de Dios. D’altra banda, en la cambra que habitava el capellà Miquel Pérez, s’arrengleraven 23 volums en una lleixa, un dels quals clarament vinculat amb la seua professió com era l’Ofici parvo de Nostra Senyora. En una habitació de l’entresol, que tenia finestra al jardí, estava la biblioteca pròpiament dita, ja que en una prestatgeria de set pams d’alçada i dotze de longitud s’inventariaven un total de 70 volums. A més a més, l’estança comptava amb diferents taules i bufets on s’amuntegaven gran quantitat de documents. Per últim, en l’escrivania de la casa es van trobar 29 llibres.
TAULA II
Biblioteca de Josep Mercader i Carròs, any 1755
| Filosofia, ciències i arts aplicades | Títols | Volums |
| Aritmètica i matemàtiques | 21 | 21 |
| Geografia | 1 | 1 |
| Astrologia, astronomia i cosmografia | 3 | 3 |
| Història natural | 2 | 2 |
| Agricultura | 2 | 2 |
| Filosofia | 2 | 2 |
| Arts aplicades | 13 | 13 |
| Altres | 1 | 1 |
| Total | 45 | 45 |
| Religió i teologia | Títols | Volums |
| Teologia | 2 | 3 |
| Sermons | 2 | 2 |
| Moral | 7 | 7 |
| Hagiografies | 10 | 11 |
| Doctrina i controvèrsia | 1 | 1 |
| Espiritualitat i devoció | 9 | 9 |
| Recopilacions eclesiàstiques | 1 | 1 |
| Litúrgia | 2 | 2 |
| Total | 34 | 36 |
| Història | Títols | Volums |
| Història civil | 20 | 20 |
| Història eclesiàstica | 6 | 6 |
| Biografia | 6 | 6 |
| Total | 32 | 32 |
| Política i dret | Títols | Volums |
| Política | 3 | 3 |
| Recopilació de lleis | 4 | 4 |
| Total | 7 | 7 |
| Literatura i gramàtica | Títols | Volums |
| Literatura | 3 | 3 |
| Diccionaris i gramàtiques | 2 | 2 |
| Clàssics grecollatins | 1 | 1 |
| Total | 6 | 6 |
Com és natural, les preferències bibliogràfiques d’Enric de Miranda i del besnebot no coincidien. D’aquesta manera, i després de l’anàlisi dels conjunts temàtics de la biblioteca de l’any 1755, veiem clarament un augment dels llibres relacionats amb la història i un gust per les biografies. Tot i això, el bloc temàtic més nombrós continua sent el de filosofia, ciència i arts aplicades en què, a banda dels llibres d’aritmètica i matemàtiques, estan els llibres tècnics relacionats amb l’activitat professional de don Josep Mercader, com ara: Libro de cuentas para todo género de mercaderes, Dirección de Secretarios o Práctica de Secretaría. Hi tenim també un subfons important relacionat amb la noblesa en què hi ha títols significatius com ara: El consejero del noble y sacra política, Defensa de los estatutos y nobleza españolas, Origen de las dignidades seglares de Castilla y León o Manual de señores y príncipes. En aquest conjunt també s’agrupen alguns llibres relacionats amb la milícia i la guerra que segurament estaven vinculats als germans del senyor de Guardamar, Cristòfol i Vicent, cavallers de l’orde de Malta. Entre d’altres: Diálogo de la verdadera honra militar, Coronica de la Religión de san Juan Bautista... o Tesoro militar de la cavalleria.
El segon fons temàtic, pel que fa al nombre de volums, és el de religió i teologia, en què el que més abundava, com passava en la biblioteca d’Enric, eren les obres relacionades amb la devoció popular com ara vides de sants, llibres marians i, com a novetat, llibres d’història eclesiàstica. De nou, la dona, Apol·lònia de Castellví, podia explicar l’adquisició d’aquest tipus de llibres. La filla del comte de Carlet va arribar a atorgar un total de tres testaments i un codicil en què abunden les deixes pietoses i la donació d’objectes de culte i relíquies.30
En la biblioteca de 1755 s’observa un augment de les biografies que, si les sumem amb les hagiografies, fan un total de 16 títols. El gust per la història es fa patent amb un total de 31 títols. Abunden els llibres d’història relacionats amb Catalunya, la majoria del quals eren en l’escrivania de la casa: Espejo de Cataluña, Manifestación de Cataluña, Noticia universal de Cataluña o Presagios de Cataluña.
Si en la biblioteca de 1668 només hi havia una obra de ficció com era Les metamorfosis, en la de 1755 apareixien algunes obres literàries com Obras en prosa y verso de Salvador Jacinto Polo de Medina o la novel·la Mesón del mundo de Rodrigo Fernández de Ribera. Finalment, també estan presents els llibres de temàtica local relacionats amb diferents institucions públiques valencianes en les quals, previsiblement, va participar, de manera directa o indirecta, Josep Mercader o el pare. Així, reials pragmàtiques referides a l’ordre de la Reial Audiència del Regne de Valencia, i altres coses del bon govern, Copia del juramento que prestaron los jurados de Valencia o Capítols del quitamiento de la ciudad de Valencia.
L’anàlisi temàtica de la biblioteca de don Josep Mercader i Carròs és aproximativa a causa de diferents factors. Desconeixem els títols dels 21 volums de matemàtiques que apareixien en una de les estances. A més a més, en una de les golfes de la casa també hi havia llibres però, malauradament, i segons paraules del notari: «Una arca de pino grande con cerraja y sin llave en la qual ay diferentes papeles y libros muy antiguos y viejos que al parecer no conducen para cosa alguna.» D’altra banda, el fet que l’escrivà o el notari traduïra sistemàticament al castellà qualsevol títol que no estiguera en aquesta llengua ha complicat la identificació d’alguns llibres.
EL SERVEI DOMÈSTIC DE LA FAMÍLIA AL LLARG DEL TEMPS
En una societat com la del segle XVII, determinats signes externs o maneres de viure vinculaven una persona amb un estament social. Una característica intrínseca de la noblesa era l’ostentació i prodigalitat en àmbits tan diversos com la indumentària, els palaus, les obres de caritat o la nòmina de criats. Enric de Miranda disposava d’un important servei domèstic d’acord amb la seua fortuna: un total de huit persones s’encarregaven del benestar de la família; això sense comptar amb altres tipus de col·laboradors com ara procuradors,