Cartes de poblament valencianes modernes (segles XVI-XVIII)
fonts històriques valencianeS 62A.
Cartes de poblament valencianes modernes (segles XVI-XVIII)
Edició a cura de
Enric Guinot Rodríguez
Manuel Ardit Lucas
fonts històriques valencianes
Directors de la col·lecció
Antoni Furió i Enric Guinot
© Enric Guinot Rodríguez i hereus de Manuel Ardit Lucas, 2015
© D’aquesta edició: Universitat de València, 2015
Disseny de la col·lecció: J.P.
Il·lustració de la coberta:
Mestre / Vicent: L’expulsió dels moriscos.
Embarcament dels moriscos al Grau de Dénia (1613)
Maquetació: Inmaculada Mesa
ISBN: 978-84-370-9848-7
Pròleg in memoriam
A hores d’ara no és fàcil per a mi escriure aquestes ratlles de presentació al llibre que publiquem. L’any 2008, arran de l’aleshores proper quart centenari de l’expulsió dels moriscos, el professor Manuel Ardit i jo mateix pensàrem en la possibilitat de començar a reunir les cartes de poblament atorgades després d’aquests fets. Tanmateix, al poc de temps de començar a fer-ne el catàleg, ens adonàrem que era més convenient ampliar el ventall cronològic als tres segles de l’època moderna, atès que ja havien estat editades en el seu moment les cartes pobles medievals. Tot i que quedava prop la data de la commemoració, el projecte començà a rodar lentament, a temps parcial, l’única manera de mantenir l’obligatòria continuïtat de les investigacions pròpies que teníem en marxa i d’acomplir els compromisos acadèmics respectius. Però en aquesta actitud d’anar pas a pas també van influir poderosament d’altres consideracions: la primera era que la nostra motivació original no era l’esmentada commemoració, sinó el desig de fer un treball acadèmic i històric amb l’exhaustivitat que requeria una obra de les dimensions que ha acabat per tenir i que ja presumíem. L’objectiu principal era reunir la major col·lecció possible de cartes pobles i, per tant, el projecte hauria d’allargar-se tot el que fos necessari.
El cas, però, és que la recerca documental començà a complicar-se a poc a poc per la gran dispersió geogràfica de la documentació que calia consultar, no sols pels diversos arxius estatals sinó també pels municipals i fins i tot per alguns de senyorials, de caràcter privat, amb els viatges i la petició de còpies corresponents. Junt a aquesta causa cal afegir el fet d’haver de consultar sèries arxivístiques noves per rastrejar més localitats i documents. La llista de despoblats moriscos de principi del segle xvii esdevingué, així, un punt de partida per a pensar on poder localitzar textos de poblacions que no eren coneguts fins ara. I en alguns moments la tasca arribà a ser quasi detectivesca per poder pensar on i com buscar una altra carta de poblament: fer llistes de senyories, fer llistes de notaris, consultar amb arxivers i cronistes locals, etc.
Aquestes circumstàncies, unit a l’esmentada dedicació a temps parcial, han acabat per allargar la nostra tasca més del que hauríem volgut. I en això, el terrible impacte. Aquesta introducció, que havia d’estar escrita a quatre mans, finalment només ho ha estat a dues. A les darreries de novembre del 2013 faltava Manuel Ardit Lucas.
Calia, doncs, replantejar-se el treball, encara aleshores a mig gas. Però no calia dubtar. El millor homenatge a l’historiador, amic i col·lega era que aquesta obra veiés el final i arribàs a lectors i especialistes. Que esdevingués una important obra de consulta sobre la història de les senyories i la societat rural de l’època moderna, però també dels nostres pobles i de tots els valencians, sobre els orígens de moltes de les localitats actuals, tal com volíem els dos autors des del seu principi. I per això el darrer any ha estat el d’un esforç considerable per poder reunir fins a un poc més de tres-centes trenta cartes de poblament valencianes de l’època moderna, que són les que finalment aportem en aquesta col·lecció.
Estudi introductori
Les cartes de poblament són els documents jurídics que utilitzà el poder feudal (monarquia, noblesa laica i eclesiàstica) de l’època medieval i moderna als diversos regnes ibèrics, especialment a la Corona d’Aragó, per a dirigir els processos de repoblament i colonització dels diversos territoris. Lògicament, durant el temps de les conquestes medievals de les terres d’alÀndalus foren un instrument usual en el marc del que anomenem la repoblació dels segles xii al xiv, i el mateix tornà a passar en un episodi crucial i traumàtic com l’expulsió dels moriscos valencians al principi del segle xvii. Però cal tenir en compte que també foren utilitzades per la noblesa o la corona al llarg dels segles en el marc de processos més locals de fundació de noves viles i localitats, de la posada en explotació de zones no cultivades fins aleshores i, en general, per regular o modificar les condicions de poblament dels vassalls d’una senyoria concreta.
Tant per aquesta raó de l’estudi de les relacions socials senyorials de l’època medieval i moderna, com pel valor que poden tenir en molts casos de referència de la fundació o refundació d’una localitat, han estat objecte tradicional d’estudi tant per part d’erudits locals com d’especialistes acadèmics, sobretot les corresponents a l’època medieval. Ja des de la segona meitat del segle xix en trobem les primeres recopilacions parcials, de cartes pobles parlant més estricament en el cas de la Corona d’Aragó, perquè en el cas de la Corona castellana, tot i que conegudes i usades, els documents més habituals amb funcions similars foren els que s’anomenen fueros, tant de generals com de locals.1 Posteriorment i al llarg del segle xx fou habitual la publicació periòdica d’aquest tipus de documents històrics en edicions locals, si bé cal esperar a l’any 1969 perquè el professor J. M. Font Rius publicàs el primer volum dels tres dedicats a la recopilació, aquesta vegada sí bastant exhaustiva, de les cartes de poblament i franqueses de la Catalunya medieval.2 Anys més avant, i curiosament en el mateix 1991, van veure la llum l’edició ben completa de les cartes pobles del regne d’Aragó, a cura de la professora M.ª Luisa Ledesma, i les cartes medievals valencianes a cura d’E. Guinot,3 amb la qual cosa podem dir que es tancava el cercle de les corresponents al conjunt de la Corona d’Aragó.
En el cas valencià, aquest caràcter de documents relacionats amb el repoblament i la fundació o refundació de viles i pobles valencians arran de la conquesta de Jaume I en el segle xiii, va despertar l’interès i la curiositat, quan no fins i tot l’orgull local, dels primers erudits i estudiosos des del principi del segle xx. En aquest sentit cal ressenyar d’entrada la tasca duta a terme pel Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura des de la dècada del 1920. De forma individual, una per una, diversos autors anaren transcrivint i publicant cartes de poblament castellonenques i del Maestrat o els Ports de Morella. La majoria eren medievals però també, a poc a poc, anaren incloentse’n algunes d’època moderna, relacionades amb l’expulsió dels moriscos, com ara les de Benicàssim i Montornés del segle xvi conservades als protocols notarials custodiats a l’Arxiu Municipal de Castelló.
Una fita en la seua catalogació, tant de les medievals com de les modernes, fou l’obra de Miguel Gual Camarena, redactada al final de la dècada de 1940 i mereixedora aleshores d’un premi històric, però que no fou publicada en aquella època. En conseqüència, no va poder ser utilitzada com a referència durant molts anys i, finalment, només veié la llum en una breu edició de l’any 1989, però sota la forma de catàleg de regests i sense incloure els textos dels documents. La seua nòmina incloïa tant les medievals