En el segon capítol, el doctor Francisco Javier Ruiz, del Departament de Botànica i Geologia, ens submergeix en l’encara bastant desconegut món de la geodiversitat. Aquest patrimoni geològic que, segons la Societat Geològica d’Espanya, inclou les roques, minerals, fòssils, sòls, formes del relleu, formacions i unitats geològiques, i paisatges presents en un territori, és de vital importància per al suport de la biodiversitat i de les activitats humanes. Després de posar en context la geodiversitat i la importància de la seua conservació, el professor Ruiz entra a descriure amb detall alguns dels elements més rellevants de la Ribera Alta, incloent fòssils, materials i formes de modelatge.
El professor Juan Salvador Monrós, de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva, realitza en el tercer capítol una àmplia revisió de la biodiversitat de la Ribera. Com en altres capítols, i d’acord amb el seu origen docent, dedica part del seu treball a definir la biodiversitat i fer un breu repàs de totes les formes de vida, les seues relacions, i com es nomenen. A continuació, aborda la biodiversitat de la comarca, fent paleses també les moltes llacunes existents en aquest coneixement, per plantejar finalment les estratègies de conservació dels diferents grups taxonòmics. Acaba el capítol amb una útil referència a diverses aplicacions informàtiques i xarxes socials aplicades a l’estudi de la biodiversitat, que es van tractar en el curs.
Un tema que no es va examinar de forma monogràfica en els cursos, tot i que està present a la majoria d’ells, fou el dels espais protegits de la comarca. De cara a donar-los major visibilitat i protagonisme, en el capítol quart, els doctors Emilio Barba i Elena Álvarez, de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva, desenvolupen l’important paper d’aquests espais en la conservació de la biodiversitat i del patrimoni natural en general. Comenten en aquesta aportació els tipus d’àrees protegides, el seu nombre i extensió a nivell internacional i nacional, així com aspectes relacionats amb la seua efectivitat i gestió. Finalitzen el capítol recorrent i descrivint amb cert detall tots els espais protegits de la comarca de la Ribera.
El cinquè capítol se centra en l’educació ambiental com una de les principals opcions per posar en valor el patrimoni natural. En aquest treball, els professors Javier García Gómez i Ignacio García Ferrandis, del Departament de Didàctica de les Ciències Experimentals i Socials, aprofundeixen en les relacions entre l’educació ambiental i el patrimoni, posant l’accent en la importància de la interpretació ambiental i en el seu paper fonamental en la conservació del patrimoni. A continuació, expliquen de forma detallada com incorporar l’educació ambiental al currículum, i com desenvolupar un projecte d’educació ambiental, aspectes tots dos de gran utilitat per a l’alumnat.
Finalment, el professor Ruben Arnandis, del Departament de Geografia, tracta una de les vies imprescindibles de posada en valor del patrimoni natural: el turisme. Comença el capítol des de la generalitat d’introduir a l’audiència en les definicions d’oci, turisme, recurs, recurs turístic i patrimoni, per a després desenvolupar la manera que es poden (i s’han de) adaptar els espais naturals per a l’ús turístic per tal que siga alhora satisfactori i sostenible. Finalment, presenta un interessant exemple realitzat ad hoc per a aquest curs, analitzant des d’una perspectiva professional l’adaptació a l’ús turístic de la senda històrica del Paratge Natural Municipal de la Murta i La Casella.
València-Alzira, tardor 2018.
JORGE HERMOSILLA PLA
Vicerector de Projecció Territorial i Societat Universitat de València
EMILIO BARBA CAMPOS
Cap d’Iniciatives
Vicerectorat de Projecció Territorial i Societat Universitat de València
Patrimoni natural i qualitat de vida
Sempre s’ha comentat que els ajuntaments i els seus alcaldes el que volen són més i millors carreteres i infraestructures pel seu poble. Res més lluny de la realitat. No tot val a costa d’un grapat de vots. A hores d’ara la protecció i salvaguarda del nostre patrimoni natural es troba per damunt d’inversions que perjudiquen i desfan el nostre estimat territori. Sense dubtes, és necessari reivindicar el patrimoni natural del nostre territori, un patrimoni natural que contribueix en gran mesura a millorar la salut del nostre medi ambient però que, sobretot, contribueix a millorar la qualitat de vida de la ciutadania i és un veritable recurs per la les generacions actuals i futures.
La Comunitat Valenciana compta amb una xarxa de 22 parcs naturals de molt diversos tipus: illes, rius, aiguamolls, serres litorals i serres interiors. La fragilitat mediambiental i la necessitat de protegir-los va portar en 1994 a la creació de la Llei d’Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, que garanteix l’ordenació de les activitats en els parcs naturals per a fer compatible l’ús humà amb la conservació. Els espais protegits són fonamentals per a la supervivència de milers de ciutadans i ciutadanes. Contribueixen a afrontar els efectes del canvi climàtic i minimitzar els seus impactes, són nuclis de diversitat, ajuden a reduir la petjada ecològica de la societat i promouen la sostenibilitat en les comunitats locals.
A la Ribera del Xúquer, el nostre paisatge, el nostre patrimoni natural és un valor que ens singularitza, no es pot trobar en cap altre lloc i no es pot moure i això hem de saber valorar-ho a l’hora de viure’l, fer-lo viure i aprofitar-lo com a recurs. D’aquesta filosofia de vida tracten tots els treballs, ponències i intervencions de la Universitat de Primavera d’Alzira, organitzada amb la col·laboració de la Universitat de València. Les jornades tracten de plantejar estratègies per reduir la pèrdua de biodiversitat i gestionar adequadament el patrimoni natural de la nostra comarca, com a font imbescanviable de benestar humà i com a riquesa intrínseca de la nostra Ribera.
Tot sense oblidar-nos de l’objectiu de recuperar espais naturals i paratges emblemàtics de les ribes fluvials del nostre Xúquer, per convertir l’eix fluvial en un corredor ecològic. En aquest sentit es treballa en la recuperació d’espais riberencs: millora i manteniment de ribes, restauració d’espais degradats, control de vegetació invasora, actuacions per afavorir la fauna i també en el condicionament d’espais fluvials per a l’ús públic racional i sostenible.
Esperem que totes les aportacions de la Universitat de Primavera tinguen no sols un caire divulgatiu i que puguen crear opinió i sensibilitzar la nostra ciutadania riberenca i valenciana de la necessitat de tindre cura del nostre patrimoni natural perquè, sense una sensibilització notòria pel nostre territori no tenim ni tindrem qualitat de vida.
DIEGO GÓMEZ GARCÍA
Alcalde d’Alzira
Compromís amb la societat valenciana i l’entorn
La missió de Caixa Popular és contribuir en la millora i en la vertebració de la societat valenciana. I aquest compromís ho desenvolupa en tots els vessants possibles: econòmica, social, cultural o educativa.
La principal entitat financera valenciana col·labora activament amb la Universitat de València perquè la Universitat de Primavera d’Alzira siga una realitat. D’aquesta forma, es posa en valor la societat local i la formació, es promou el territori i s’estimular la divulgació i l’intercanvi de coneixements. Tot açò, amb el convenciment que la societat que fomenta l’aprenentatge i l’educació obté majors garanties de futur.
Amb el seu suport, Caixa Popular possibilita la realització d’aquesta obra, que servirà per a acostar el Patrimoni Natural d’Alzira i la Ribera del Xúquer a la ciutadania, així com les diferents activitats dirigides a fomentar el coneixement i la conservació del territori valencià.
Caixa Popular vol formar part del motor del desenvolupament d’Alzira i de la comarca de la Ribera. Com a cooperativa, que presenta un model de banca diferent, més social i solidària, se sent compromesa amb les persones i amb el