E. Arx. Ducal de Medinaceli, Secció Sogorb, lligall 79, núm. 452 (2). Còpia simple amb lletra del segle XVII.
F. Arx. Ducal de Medinaceli, Secció Sogorb, lligall 79, núm. 452 (3). Còpia sense data feta pel notari Vicent Corts, de València, lletra del segle XVIII.
G. Arx. Ducal de Medinaceli, Secció Sogorb, lligall 79, núm. 452 (4). Còpia feta pel notari Joan Antoni Català amb data 20 de desembre de 1757.
H. Arx. Ducal de Medinaceli, Secció Sogorb, lligall 79, núm. 452 (5). Còpia feta pel notari Francesc Macià Gilabert, amb data 17 de desembre de 1757.
I. Arx. Ducal de Medinaceli, Secció Sogorb, lligall 79, núm. 452 (6). Còpia sense data, feta pel notari Francesc Simanques.
J. Arx. Ducal de Medinaceli, Secció Sogorb, lligall 79, núm. 452 (7). Còpia simple, sense data e incompleta.
K. Arx. Ducal de Medinaceli, Secció Sogorb, lligall 6, núm. 1 (1). Còpia simple, sense data.
Edicions:
a. Nicolau Bauzà, J., Pàgines de la història de Benaguasil, Benaguasil, Ajuntament de Benaguasil, 1990, pp. 278-285.
b. Grau Escrihuela, A., Señorío y propiedad en el País Valenciano: los dominios de la Casa Ducal de Medinaceli (siglos XVI-XVIII), Tesi doctoral, Universitat de València, 1993, pp. 867-880.
TEXT
Die XIII mensis aprilis anno a Nativitate Domini M DC XIII.
In Dei nomine, amen. Noverint universi quod nos Jacobus Beltran, miles, civitatis Valentie habitator, tanquam procurator excelentissimi domini don Henrici Raymundi Folch de Cardona et ab Aragonia, olim Fernandez de Cordova, ducis Cardone et Sugurbi, marchionis de Comares et de Pallars, comitis Empuriarum et Pratarum, magni Aragonum conestabilis, vicecomitis de Villamur, alcaydi domicellorum sacre, catolice et regie magestatis domini nostris regis, domini baroniarum de Entensa, Arbeca et Juneta in principatis Cathalonie, et villarum de Lucena, Spejo et Ahillon in regno Castelle, baroniarumque Vallis de Uxo, Serre d’Esllide, villarum Paterne, Benaguazil et Popule Vallisbone, alias de Benaguazil, locique de Xeldo, in presenti regno, pro ut de mea procuratione et spetiali ordine ad infrascripta facienda constat quadam epistola sive litera missiva mihi directa manuque propria dicti excellentissimi domini ducis subscripta, data in villa de Lucena, regni Castelle, die [en blanc] mensis [en blanc] \proximi preteriti huius/ anni [en blanc], habens plenum posse infrascripta faciendi, ex una. Thomas Cervera, justitia, et juratus, Baptista Rohiz, Gaspar Rubio, Franciscus Gombau, Amalo Hernandez, Petrus Silvestre, Franciscus Quinti, Gil de Gueca, Joannes Gallart, Joannes Vanovesquer, Petrus Gil, Vincentius Torner, Joannes Faus, Monserratus Palau, Dominicus Martinez, Joannes de Furnes, Damianus Vidal, Vincentius Beltran, Franciscus Beltran, Joannes de Lube, Petrus Ramada, dierum major, Joannes Romero de Marsalenes, Dominicus Saera, Franciscus Ramon, Joannes Miralles, Martinus Rull, Franciscus Rodes, Petrus Coral, Baptista Rodrigues, Michael Dura, Salvator Ginestar, Hieronimus Capella, Jacobus Palomares, dierum major, Joannes Texeda, Joannes Calatayut, Baptista Sales, Joannes Cathala, Michael Marcho, Joannes Vilanova, Vincentius Seves, Ludovicus Andilla, Antonius Domenech, Joannes Puja, Franciscus Peris, dierum major, Petrus Miquel, Petrus Serrat, Josephus Munyos, Petrus Ramada, dierum minor, Raphael Fortesa, Joannes Baptista Topoli, Ludovicus Falcho, Franciscus Montezinos, Michael Calbet, Bertrandus del Olmo, Joannes Ros, Anthonius Pellicer, Anthonius Montaner, Guillermus Bellmont, Joannes Romero de Llinares, Joannes Rodrigues, Anthonius Alcala, Jacobus Garcia, Bartholomeus Tous, Jacobus Horts, Jacobus Palomares, dierum minor, Joannes Fames, Baptista Jorda, Petrus Vilarruel, Joannes Sans, bagot major, Franciscus Peris, corderius, Marchus Sales, Stephanus Ginestar, Hieronimus Coscollosa, Balthezar Armengol et Salvator Pla, novi populatores et habitatores dicte ville de Benaguazil, ex altera partibus. Attendentes et considerantes quod pro e<x>pulsione universali maurorum presentis regni, de quibus populata existebat villa predicta de Benaguazil, facta et exequtata ex ordine sacre catholice et regie magestatis, fuit dicta villa de Benaguazil populata, instrumento re\cepto per Mathiam Chorruta, notarium, sub die VIIII mensis octobris anni M DC undecimi, et causis et rationibus infradicendis revocanda et cancellanda dicta populatio et presens facere de novo populationis instrumentum. Attendentes insuper et considerantes quod tam juxta regia<m> preconia<m> et edicta<m> causa<m> dicte expulsionis facta<m> et publicata<m> quam alias juxta foros presentis regnis et justitie dispositionem, omnes domus, terre et possessiones dictorum maurorum expulsorum a dicta villa de Benaguazil sunt proprie dicti excelentissimi domini ducis, et fuit actum et conventum \inter nos, partes predictas/, super populatione dicte ville iam alias facta et nunch iterum fienda, et pro eius debito efectu et perpetuitate, precedentibus diversis colloquiis et tractatis super dicta populatione et cum maturo concilio et deliberatione ac consultatione dicti excelentissimi domini ducis, ideo, scienter et gratis, cum hoc presenti publico instrumento cunctis temporibus hic et ubique firmiter et perpetuo valituro et in aliquo non violando seu revocando, confitemur et in veritate recognoscimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, et nostris, quod inter nos, partes predictas, ratione et causa dicte populationis dicte ville de Benaguasil fuerunt atque sunt inhita, conventa, pactata atque stipulata capitula per notarium infrascriptum in presentia nostrum, dictarum partium, lecta et publicata, thenoris sequentis:
Capítols fets y firmats per y entre lo procurador del duch de Cardona, senyor de la vila de Benaguazil, de una, y los nous pobladors de dita vila, de altre.
I. E primerament, per quant ab capitulació y acte de població fet y firmat entre parts dels procuradors de sa excelència, de una, y los dits y altres pobladors de la villa de Benaguazil de altre, rebut per Matia Choruta, notari, en nou del mes de octubre de l’any M CD XI, se donà la forma de la població de la present vila; y per quant la dita població, en lo modo en dit acte contengut, no és stada permanent segons ho ha amostrat la experiència, ans bé, se’n són anats molts dels particulars, vehins y pobladors de dita vila qui fermaren dit acte, y los demés qui han restat y resten ho han dexat de fer per haver-se tractat de nou asiento y població. Y axí, ab orde particular de sa excelència y encara ab aprobació y decret del senyor virrey y Real Audiència, se ha de fer nova població y en la forma y modo que en los capítols devall scrits se declararà, precehint emperò renunciasió general y particular, no sols a la dita població però encara als establiments que conforme lo thenor de aquella són estats fets y fermats. Per so, és estat pactat y concordat entre dites parts que se hage de renunciar, segons que aquelles renuncien ab lo present capítol, ad invicem et vicisim, axí al dit acte de població com a tots y qualsevol \actes de/ stabliments particulars fets fins al dia de vuy en exequció de dita població, en lo modo y forma contenguts en aquella, de tal manera com si no fossen estats fets ni fermats, taliter que la una part ni l’altra no·s puguen valer de dits actes de població y stabliments, ara ni en lo sdevenidor, ans bé en quant menester sia cancel·len y lineen aquells y lo altre de aquelles respective.
II. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que per quant és just y haja distinció y diferència de la stima de les cases de dita vila, per so se hage de fer, segons se fa, distinció y declaració de tres gèneros de cases que són: majors, mijanes y menors, en la forma infrascripta.
III. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que de187 les cases majors dits nous pobladors hajen y tinguen obligació de donar y pagar a sa excel·lència, per rahó de la entrada, trenta lliures pagadores dins sis anys, contadors des de dit dia de VIIIIº de octubre M DC XI en avant consequtivament, en sis iguals pagues sens interés algú, comensant la primera paga finit y acabat lo primer any, contadors segons és dit, y la segona acabat lo segon any. Y axí matex, hagen y tinguen obligació de pagar a sa excel·lència, quiscun any, y a sos successors, vint-y-cinch sous de dita moneda censals, rendals y perpetuals, ab lluïsme y fadiga y tot altre plen dret de rebre aquells segons fur de València, pagadors en la festa de sant Joan de juny en una paga, comensant la primera paga, per pacte, en sant Joan de juny