IIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab los presents capítols se obliguen per ells y per sos succesors, a donar y pagar a sa excelència y a sos succesors, ultra de la uytena part del<s> fruyts, sis sous reals de València, censals, rendals y annuals e perpetuals, ab lloïsme y fadiga, per cascuna cafizada de terra que detindran e possehiran en la horta de dits llochs.
V. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors y sos succesors, vehins y habitadors de dits llochs, puguen gozar francament de tots los a<r>bres de fruyta que y haurà en la horta que no·s puga conservar ne conserve, exceptades garroferes y figueres, perquè dels fruyts de aquelles se ha de pagar la huytena part fins secaran, conforme los demés fruits de grans, cànem, lli y altre gènero de llegums que es colliran en la dita horta; ab què no puguen plantar altres arbres de aquell gènero y espècie que primerament no preseheixca licència de sa excelència o de son procurador general.
VI. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen per ells y per sos succesors, de totes les moreres que estan plantades en la horta y terme de dita vall pagar la güitena part, que és, de huit, una per a sa excelència y les set per a els pobladors. Y axí mateix, hajen de pagar la dita <h>uytena part en la mateixa forma de les que de hui en avant se plantaran, les quals se hajen de plantar en les vores de les moreres dels camps, conforme és ús y costum, y no en mig dels camps. Y si voldran fer y plantar morerals, ha de ser en terres llaugeres les quals no aprofiten per a sembrar en aquelles forment, ni en altra part alguna. Y en cas que planten dites moreres en dites terres flaques, ha de ser presehint llicència del procurador general de sa excelència o de altra persona llegítima en nom de sa excelència.
VII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen per ells y per sos succesors, donar e pagar a sa excelència y a sos succesors, ultra de la huitena part de tots los fruits que culliran en los secans de dita vall, dos sous reals de València, censals, rendals e annuals e perpetuals, ab lloïsme y fadiga, per cascuna cafizada.
VIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que sa excelència fa gràcia y merced als dits nous pobladors y a sos succesors eo a les universitats de dita vall, de poder-se aprofitar de tots les arbres silvestres, vulgarment dits alcornoques, que estan en les montanyes, y de los corchos que de aquells prosehiran, ab què paguen a sa excelència y a sos succesors, de cada huit corchos que es trauran, hu, en la forma sobredita; los quals no puixen traure ni arrancar sinó en lo tem<p>s acostumat y presehint licència; y que tinguen obligació cada hu de dits vasalls donar manifest de allò que cullirà, sots les penes que se le impossaran.
VIIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre les dites parts que los dits nous pobladors y sos succesors tinguen obligació de portar lo dret del rahim a la cassa o trull que sa excelència tindrà dedicada per a dit efecte; y si faran panses de dit rahim, tinguen obligació de portar-les a ses casses, y lo mateix les garrofes y figues, per a què aprés que estiguen seques y ben sahonades vaja lo colector o arrendador a dites cases per lo dret que es deu e pertany a sa excelència. E així mateix, tinguen obligació de pagar lo dret de olives que tocarà a sa excelència, en oli net y clar, posat francament en dita casa per a dit efecte nomenada.
X. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que sa excelència estabilirà als dits nous pobladors y a sos succesors tota la terra campa, així en lo pla com en montanya, per a què la puguen sembrar de forment o de allò que millor los pareixerà, ab què tinguen obligació de pagar a sa excelència y a sos succesors, ultra de la dita huytena part de tots los fruits, dos sous reals de València censals, ab lloïsme y fadiga, per cada cafizada de terra. Y si en la dita terra campa plantaren vinyes, garroferals o figuerals, sa excelència los fa gràcia y mercè del dret de la part de fruits que li pertany per temps de huit anys, ab què ajen de pagar cascú any los dits dos sous per cada cafizada. Y passats los dits huit anys, paguen conforme <la terra> que al present està plantada, presehint licència de sa excelència o de son procurador general ans de plantar aquella, per a què es tinga notícia del temps que es plantarà, per a què de allí en avant comencen a córrer los dits huit anys. Y si en la terra que es plantarà, de nou sembraran forment, llegums o altre qualsevol gènero de sembradura, tinguen obligació de pagar la huytena part de allò que en dita terra se sembrarà y cullirà.
XI. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que en los dits llochs de dita vall aja de haver un justícia, dos jurats y un mustasaf per a els dits oficis; nomenats per la universitat eo consell particular de aquella, dos persones per a cada ofici, y presentar-les al procurador general per a què elegeixca una de aquelles per a cada hu de dits oficis; los quals oficials hajen de jurar en mans del alcayt de Fanzara y, en sa absència, del justícia que exirà y acavarà son any y ofici.
XII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que lo justícia puixa conèixer acomulativament ab lo procurador general o alcayt, de totes les causes civils y de les tocants a penes y danys de la horta y secans, y puixa fermar paus y treuhes conforme furs del present regne, y que no puixen de causa criminal alguna.
XIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que lo dit procurador general, en grau de apelació, puixa e haja de conèixer de totes les causes civils y criminals de qualsevol calitat que sien; y de les que una vegada haurà conegut en primera instància o en grau de apelació y sentenciat per actes e intermedis, o interlocutòria sentència, puixca conèixer segona vegada y sentenciar dita causa mudant de assesor.
XIIII. Ítem, és estat pactat y concordat que sa excelència se retura ver<s> si y sos succesors lo dret de nomenar justícia, jurats y mustasaf en la forma sobredita, y tota la jurisdicció criminal, alta y baixa, mer y mist imperi, ab facultat de elegir y nomenar procurador general, alcayt y altres oficials semblants.
XV. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que lo procurador general haja de conèixer de totes les causes criminals en primera instància, privativament. Y los processos que per causa criminal tindrà lo justícia, los ha de remetre al dit procurador general, ab què les persones delinqüents tinguen ben custodides y guardades en los dits llochs, com sien vehins de aquelles, atès que lo castell de fuera és castell de homenatge y se ha de conservar sa alcaydia. Y de tota la terra de Fanzara han de pagar, per dret de alcaydia, un almut de forment y altre de panís per cada casa.
XVI. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que sa excelència se reserva, per a si y sos succesors, la facultat de poder fer ordinacions per al bon govern dels vassalls y conservació dels térmens y furs de aquells, imposant penes, alterant-les y llevant-les, y moderant les fetes e innovant aquelles, y confirmant-les de nou y ratificant eo concedint-lis que les universitats de dits llochs demanaran e suplicaran a sa excelència.
XVII. Ítem, és estat pactat e concordat entre dites parts que los dits nous pobladors y sos succesors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen per ells y per sos succesors, de tenir netes les sèquies, reparar los assuts y sèquies tot temps que serà menester, a despesses pròpies de aquells.
XVIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que als dits nous pobladors y a sos succesors sa excelència los fa gràcia del dret de les herves de la montanya, secà y horta per temps de nou anys, contadors del dia y festa de Tots Sants primervinent y del corrent any, y finiran lo dia y festa de Tots Sants del any mil sis-cents vint-y-hu, ab facultat de poder-les arrendar y usar de elles a ses voluntats.
XVIIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts