1. E primerament és estat pactat, havengut y concordat et per solemne estipulasió entre les dites parts que los dits licenciado Andrés Roys, presente, y Antonio de Vilalta, cavallers, en nom de procuradors de sa excel·lència, que en virtud dels poders desuper calandariats establiran totes les cases, eres y terres, així en la orta com en lo secà, de la dita varonia de Eslida, tot a cens enphiteusim y ab lluïsme et fadiga conforme a furs del present regne.
2. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que les cases del present lloch e varonia de Eslida se agen d’estimar per un obrer de vila y per un fuster, persones expertes y de confianza, les quals, ab jurament per aquel<ls> prestador en poder del notari dejús escrit, hajen de dir y declarar la verdadera valor de cascuna de aquelles, del qual valor sols se remetrà y farà gràcia de les dos terseres parts. Y per la altra tercera part, los dits nous pobladors y sos succesors aixcan de pagar, a sa excel·lència y a sos succesors, a raó de sis diners per lliura reals de València, a cens emphiteosis, ab lloïsme y fadiga, pagadors en los dies e festes de Nadal y sent Juan de juny micherament.
3. Ítem, és estat pactat, abengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors y a sus socsesors se les establiran totes les terres de la orta de la dita baronia de Eslida, ab obligació de pagar cascun any y perpètuament quatre sous reals de València per ells y sos sucsesors, pagadors cascun any y perpètuament per cascuna cafisada, ab lluïsme et fadiga y ab tot altre dret enphitèutich segons furs de València; pagadors en les festes de Nadal y sent Juan de juni micherament.
4. Ítem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors sien tinguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen, a donar he pagar cascun any a sa excel·lència y a sos sucsesors setse diners per cada una cafiçada del secà que se’ls establirà; pagadors cascun any et in perpetuum en los dies e festes de Nadal y sent Juan de juny micherament, ab lluïsme y fadiga et tot altre dret71 inphitheòtich e dret de rebre aquells segons furs de València.
5. Ítem, és estat pactat, abingut y concordat en y entre les dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen per ells y per sos sucsesors, donar he pagar a sa excel·lència y a sos sucsesors, ultra dels sensos contenguts en los presedens dos capítols, de tots los grans, llegums, lli, cànem y altres fruits de qualsevol gènero y espècie sien aquells que es culliran en les dites terres, assí de orta com de secà, la güitena part, so és, la una part per a sa excellència y a sos sucsesors, y les set per a els dits nous pobladors vasalls y sos sucsesors.
6. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen, per ells y sos sucsesors, donar y pagar a sa excel·lència y a sos sucsesors, cascun any perpètuament, del raïm, panzes, figues seques y ben tractades, y de les garrofes y de les fruites dels demés abres que es puguen conservar, la güitena part de tots los dits fruits en la forma sobredita, exeptades emperò les anous y almeles, de les quals no es deüa pagar la güitena part.
7. Ítem, és estat pactat, abengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors y sucsesors puixen aprofitar-se y valer-se de tots los abres bulgarment dits alcornoques, que estan en les montanyes del terme de la dita varonia de Eslida, y dels corchos que de ells proseiran, ab què sien tinguts y obligats, segons que ab lo present capítol per ells y sos sucsesors <se obliguen>, donar y pagar a sa excel·lència y a sos sucsesors, de cada güit corchos que trauran y se aprofitaran de dits abres, hu, en la forma sobredita, les quals no puguen traure ni llevar de dits abres si no és en lo tems acostumat y presehint licència del alcaide o persona llegítima en nom de sa excel·lència; y tinga obligació cascú de manifestar tots los dits corchos que traurà y se aprofitarà, sots les penes que se lis imposaran.
8. Ítem, és estat pactat, abengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen, donar <e pagar> a sa excel·lència y a sos sucsesors, de totes les moreres plantades y que es plantaran, assí en la orta com en lo secà de la dita varonia de Eslida, so és, de güit moreres, una per a sa excel·lència y sos sucsesors, e les set per los dits nous vasalls, veïns y abitadors, la qual elecsió y nominació de la dita morera per a sa excel·lència y a sos sucsesors se acha de fer per part de sa excel·lència, contant per orde les files de dites moreres, y en aquest conte no se han de contar les moreres velles, ab les que de nou se plantaran fins tant que sien de profitar per a entrar en número.
9. Íttem, és estat pactat, abengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors achen et pugen plantar moreres lliurement, sens contradicsió alguna, en los màrchens y alrededor dels camps en la orta de dita varonia, a ús y costum de bon llaurador y conforme disposicions forals en el present regne, y no pugen plantar enmig de los camps sense presehir lisència de sa excel·lència, o de persona llegítima. Y en cas que los dits pobladors, so és, cascú de aquells, no tinga güit o setse72 moreres, y de altrament les que tindrà menys de número de güit, contades en la forma sobredita, se ha de alferrazar la fulla per a què del preu que valdrà puga cobrar sa excel·lència la güitena part.
10. Íttem, és estat pactat, abengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors y sos sucsesors pug<u>en y cada hu puga, en la terra que se los establirà en lo secà, plantar de nou vinyes, figuerals y garroferals, ab què primerament preseïsca lisència de sa excel·lència o de son llegítim procurador, per a què es sàpia quan plantaran. Y de lo que de nou plantaran, no paguen ni tingen obligació de pagar dret algú a sa excel·lència per temps y espay de güit anys, de figueres, raïms y garrofes, sinó sols los setse dinés, ab lluïsme y fadiga, per cafisada. Y si sembraran en la dita terra de nou plantada en los dits güit anys, paguen la güitena part del gra o sembradura de allò que culliran.
11. Ítem, és estat pactat, abengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen per ells y sos succesors, donar y pagar a sa excel·lència y a sos succesors tots los drets y parts de fruits deguts a sa excel·lència y a sos succesors, francs de drets de delme y primícia, per so que resta a càrrech dels dits nous pobladores y sos succesors pagar al retor per la primícia en diner la part que se ha acostumat pagar antíguament, y lo mateix en la dita forma per raó del delme al arcediano de Tortosa o a la persona que legítimament tinga dret a cobrar dit delme.
12. Ítem, és estat pactat, abengut y concordat per y entre les dites parts que per quant y à litis pendencia y lo reverendísim senyor bisbe y arcediano de la ciutat de Tortosa sobre la forma y modo de pagar dit delme y primícia, en cas que dit pleit e causa se obtinga per part del senyor bisbe y arcediano o rectors, ab lo qual se mane pagar dit delme y primísia en fruits y gra, en tal cas dita part de delme y primícia en fruits y gra se aya de traure y traiga del mateix <montó> y cúmulo, y primerament e ans de totes coses, de lo que restarà en dit montó se traga la güitena part per raó dels drets deguts a sa excel·lència.
13. Ítem, és estat pactat, tractat, abengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen per ells y sos sucsesors, pagar a sa excel·lència y a sos succesors lo dret del raïm, fet verema y posada en la casa o trull, y posada en les cases o trulls que per a dit efecte y aurà senyalat en la present baronia de Eslida. Y los corchos en la mateixa forma, y les figues, panses, garrofes y de les demés fruites que es conserven en