Alguns dels himnes transcrits es recitaven, al mateix temps, íntegrament o parcialment, segons ho indicava la rúbrica corresponent, tal com succeïa amb: (1) l’himne: Venit, Redemptor gentium, que es cantava complet en l’ofici de vespres de Nadal, es repetia la primera part en el primer nocturn i la seua divisio (Egressus eius a Patre) es cantava en laudes; (2) de la mateixa manera passava amb l’himne Vexilla Regis prodeunt, recitat completament en les vespres (In passione Domini), parcialment en el primer nocturn i la divisio en laudes (Arbor decora et fulgida); (3) a les vespres de la Resurrecció es recitava al complet l’himne: Hic est dies verus Dei, en el primer nocturn es repetia la part inicial i en laudes la divisio a partir del vers: Misterium mirabile; i (4) a les vespres de l’Ascensió (Optatus votis omnium), en el primer nocturn la part inicial i en laudes la divisio: O grande cunctis gaudium.
VIII. Ofici de Beata. Continua l’ofici de Beata, amb dues misses (Missa beate Marie, i Item alia missa beate Marie).[137]
IX. Ofici de difunts (Officium mortuorum).[138]
X. Oracions comunes (Preces communes ad omnes horas).
* * *
Pels textos inclosos i, també, per les seues dimensions, es tracta d’un llibre de rés transportable i susceptible de ser utilitzat pel monjo cartoixà en qualsevol moment i lloc, entre les dependències del monestir o durant un viatge. S’ha de pensar, en aquest sentit, en el prior quan es desplaça al capítol general o els visitadors, en la seua comesa pastoral, al marge d’altres circumstàncies especials en les quals un pare, amb el permís oportú del prior, està absent del cor. En aquestes circumstàncies, excepcionals o periòdiques, derivades del càrrec, els monjos requereixen llibres de rés per poder acomplir les seues obligacions litúrgiques allà on pogueren trobar-se. Un llibre de reduïdes dimensions com aquest, proporciona els elements necessaris per al rés de l’Ofici.
De la freqüència amb què s’usava, aquest Collectanus conserva un indici de singular relleu. Alguns folis conserven un fragment petit de cuir[139] que formava part de les pestanyes utilitzades en aquests manuscrits amb la intenció de facilitar-ne el maneig, així com per permetre una localització ràpida a l’usuari del text desitjat.
En aquest estat de coses, fra Nadal Yvanyes o qualsevol altre monjo, a les diverses dependències del monestir o de viatge, disposava, gràcies al Collectanus, d’un conjunt seleccionat de textos, els necessaris per acomplir l’ofici diví. El lector d’aquest se sentia guiat, protegit, ja que només havia de seguir l’ordre de lectura que li proposava el manuscrit. Ara bé, havia d’observar atentament totes les indicacions que se suggereixen en el llibre per adequar constantment la lectura al temps litúrgic.
5. POST SCRIPTUM
Conclosos l’estudi introductori i l’edició del text del Collectanus hem tingut coneixement de certes informacions relatives a la vida de dom Nadal Yvanyes, que desconeixíem en el moment de redacció de l’estudi i que, tot seguit, exposarem. La coincidència de la decoració emprada en diversos manuscrits litúrgics contemporanis, esmentats en la introducció, ens va fer concebre la hipòtesi que el monestir de Valldecrist en algun moment disposàs de monjos dedicats a copiar manuscrits, bé per a ús de la comunitat o bé per a persones relacionades amb l’erm cartoixà. La conservació en l’Archivo Histórico Nacional de Madrid d’un llibre de comptabilitat,[140] designat com a «Núm. 7. Libre de Priors», en què es recull l’administració dels priorats d’«Antoni Palomar[141] fins lo 30 de maig 1449» i «Antoni Oliver[142] fins dehembre inclús 1458», permet conèixer la quantia de les despeses derivades per les adquisicions dels materials necessaris per als copistes, com són ara: plomes, pergamins, colors per a tinta, així com els pagaments efectuats als pergaminers per preparar les pells convenientment. En una ocasió s’assenta, també, l’eixida de determinades quantitats destinades a alguns dels miniaturistes que actuaven a la localitat pròxima d’Altura. Certament, la informació proporcionada resulta excepcional perquè, fins aquest moment, es desconeixia l’activitat de còpia de manuscrits duta a terme a Valldecrist durant aquest període. No obstant això, ara, abordar un estudi sobre l’existència o no d’un scriptorium resulta prematur, a pesar que s’han individualitzat alguns dels copistes. Es tracta doncs d’una investigació que continuarà en el futur.
Excepcionalment, l’esmentat llibre de comptabilitat ha posat