[45] Les característiques formals adoptades per les bíblies parisenques, de la segona meitat del segle XIII, poden estudiar-se a través del ms. 304 de la Biblioteca de la catedral de València, conegut com la Bíblia de sant Vicent Ferrer, cf.València. Biblioteca i Arxiu de la Catedral, ms. 304, cf. la descripció en OLMOS CANALDA, 1943, p. 216; GIMENO BLAY, 1992.
[46] Barcelona. Arxiu de la Corona d’Aragó. Cancelleria Reial, Cartes reials Joan I, núm. 904, editada per RUBIÓ Y LLUCH, 1908-1921, vol. II, doc. CCCLV, p. 344.
[47] Cf. ALFAURA, 1658, cap. 30; MORRO AGUILAR, 1893, p. 38.
[48] Cf. CONSUETUDINES, cap. XXVIII, 2; col·l. 693-694; LE MASSON, 1894, p. 97; AUX SOURCES, 1967, p. 483, així com l’extens comentari en les pàgines 483-487. La traducció castellana diu: «Para escribir (copiarmanuscritos): un escritorio, plumas, creta, dos piedras pómez, dos tinteros, una navaja, dos raspadores para raer los pergaminos, un punzón, una lezna, una plomada, una regla, una tablilla para pulir y reglar, tablillas de cera y un estilete», cf. CARTUJO, 1995, p. 330.
[49] Cf. AUX SOURCES, 1967, p. 484. L’inventari dels béns desamortitzats que pertanyien a Valldecrist inclou també els que aquest monestir posseïa a la Casa procura de Valencia, situada al carrer Serrans, núm. 1, a la sala prioral de la qual hi havia, entre altres coses, una escrivania de pino pintada con cinco cajones, cfr. València. Arxiu del Regne de València. Clero, signatura 4182, f. 202v. Certament, en aquesta ocasió, es tracta del moble sobre el qual s’escriu, ja que incorpora calaixos.
[50] Cf. Sogorb. Museo Catedralicio, 1990, pp. 62
[51] Habiit, en l’original.
[52] Cf. AUX SOURCES, 1967, p. 486.
[53] València. Biblioteca Valenciana, ms. 688, f. 238v.
[54] CONSUETUDINES, cap. XXVIII, 3, col·ls. 693-694.
[55] Cf. CONSUETUDINES, cap. XXVIII, 3, col·ls. 693-694.
[56] Amb les absències i l’error que ja s’hi han assenyalat.
[57] Sobre l’ús dels reclams verticals en la producció manuscrita del segle XV vid. DEROLEZ, 1984, vol. I, pp. 59 i ss.; cf. a més el manuscrit amb el Ritual. Sevilla. Biblioteca Capitular y Colombina, ms. 81-6-18, acabat de copiar el 5 d’octubre de 1457 reproduït en PARDO RODRÍGUEZ-RODRÍGUEZ DÍAZ, 1995, tav. 1.
[58] Cf. GIMENO BLAY-SERRA DESFILIS, 1996, pp. 17 i ss.
[59] Cf. M. RIGUETTI, 1969, p. 719 («b) La salmodia antifònica. 451. – L’Antifona (da
[60] Beatus vir qui in sapientia morabitur, Ps 1.
[61] Cf. VILLALBA DÁVALOS, 1964, pp. 179185 i 255-266.
[62] Horas al uso de Roma. València, c. 1460. L’Haia. Koninklijke Bibliotheek, ms. 135 J 55, cf. RENACIMIENTO MEDITERRÁNEO, 2001, pp. 219-221, en aquesta darrera pàgina es reprodueixen els f. 13v (Incipiunt hore virginis Marie secundum usum etconsuetudinem romane curie) y 84v (Incipit missa gloriosissime virginis Marie. Introitus); BIBLIOTECA DISPERSA, 2007, la descripció en pp. 2526 i la reproducció en pp. 323-325, a més de les reproduccions anteriors inclou la pàgina en què comença l’ofici de la Santa Creu (Incipit officium Sancte Crucis).
[63] València. Arxiu de la Catedral, Missale valentinum, ms. 105, (olim 97), cf. OLMOS CANALDA, 1943, p. 81; DOMÍNGUEZ BORDONA, 1933, vol. II, núm. 1875; VILLABA DÁVALOS, 1964, pp. 160-162; CIUDAD DE LA MEMORIA, 1997, pp. 102-105.
[64] València. Arxiu de la Catedral, Llibres de cor, núm. 56, cf. CIUDAD DE LA MEMORIA, 1997, pp. 136-139.
[65] València. Biblioteca Valenciana, ms. 688, f. 238v.
[66] Madrid. Biblioteca Nacional, ms. 870, f. 1r, cf. la descripció en INVENTARIO MANUSCRITOS, 1956, pp. 478-480, i JANINI-SERRANO, 1969, pp. 57-59.
[67] Cfr. INVENTARIO MANUSCRITOS, 1956, p. 480; JANINI-SERRANO, 1969, 59, transcriuen collectario.
[68] Cf. JANINI-SERRANO, 1969, p. 57.
[69] Cf. INVENTARIO MANUSCRITOS, 1956, p. 478.
[70] FORCELLINI, sub voce: Collectaneus, p. 683; vid. a més THESAVRVS, 1906-1912, III, sub voce: Collectanevs, col·l. 1582.
[71] DU CANGE, 1954, vol. II, sub voce: Collectaneum, p. 405.
[72] DU CANGE, 1954, vol. II, sub voce: Collectaneum, p. 405.
[73] Un calendari similar, procedent d’un manuscrit litúrgic de la cartoixa de Valldecrist el va publicar SÁNCHEZ ALMELA, 1985.