I, de sobte, el paradís. Núria Perpinyà Filella

/p>

      I, DE SOBTE,

      EL PARADÍS

      Primera edició: setembre del 2018

      © del text: Núria Perpinyà

      © d’aquesta edició: Editorial Comanegra

      © de la foto de portada: Tatiana Gonzales (Unsplash)

      Editorial Comanegra

      Consell de Cent, 159

      08015 Barcelona

       www.comanegra.com

      Edició: Jordi Puig

      Correcció: Tina Vallès

      Revisió de proves: Gemma Garrigosa

      Disseny de col·lecció: Virgínia Pol

      Maquetació: Eduard Vila

      Producció de l’ePub: booqlab

      ISBN: 978-84-18857-11-9

      Dipòsit legal: B 17949-2018

      Tots els drets reservats als titulars dels copyright.

      Núria Perpinyà

      I, DE SOBTE, EL PARADÍS

      TAULA

       PRIMERA PART

       1. La bombolla virtual

       2. Enxarxades

       3. Internautes «in love»

       4. «Vientene meco al ciel»

       5. Els bojos de la muntanya

       6. Sexe nerviós

       7. Psicòtrops

       8. Teràpia existencial

       9. La dona amagada al quarto fosc

       10. Exercici amb personalitats múltiples

       11. Índia perversa

       12. Abisme llunàtic

       13. Els enigmàtics Arl i IP

       14. Els masclets del Raül

       15. Pols interestel·lar

       16. Secrets psiquiàtrics

       17. Que no em vegin

       18. Qui no menja?

       19. La droga fantasma

       SEGONA PART

       20. Vida al sofà

       21. Passions visibles

       22. I invisibles

       23. Multipolític

       24. Oda a internet

       25. Addicció amorosa

       26. Menú d’opinions polítiques

       27. El mono: em moro

       28. De l’estrès imparable…

       29. A la paràlisi

       30. Reinicialitzar-se

       31. Disfressats en línia

       32. Interpretacions del silenci

       33. La malalta oculta

       34. El verí de l’amor

       35. Joc d’estratègia mental

       36. Tecla al paradís

       37. Tots som IP

       38. Àngels virtuals

      Lui qu’il est seul, et muet, perdu dans la fumée, ce n’est pas de

      la vraie fumée, il n’y a pas de feu, c’est peut-être la lumière du paradis, et la solitude, et cette voix, celle des bienheureux qui intercèdent,

      invisibles, pour les vivants, tout est possible.

      Ce n’est pas la terre, ça ne peut pas être un trou dans la terre,

      habité par d’autres muets, inébranlables, étalés comme lui;

      cela en expliquerait l’incohérence, tout est possible.

      SAMUEL BECKETT, L’innommable

      En paradís no menjarà hom, ne beurà, ne odorarà,

      ne haurà carnal delit; e per açò me meravell del cors con porà,

      sense aquestes coses, haver complida glòria.

      RAMON LLULL, Llibre de meravelles

PRIMERA PART