—I tu estàs impressionant amb aquest vestit!
La Maria estava radiant i aquest moment de dolça intimitat va ser interromput per la impaciència de l’ex-batlle Climent Masoliver que exclamava que no era el moment de fer-se moixaines. La Maria va aixecar les celles. Aquest sí que no estava previst que vingués. En David Masoliver va avançar-se per saludar-la i excusar-se perquè el seu padrí havia volgut venir tant sí com no. La Maria no va contestar i va fer una llambregada al vestit del Climent que havia fet esforços per mudar-se. Li va semblar que portava un escuradents a l’orella però va preferir no dir-li res.
Una noia de llarga melena rossa i cos escultural va fer la seva aparició aixecant murmuris i desencadenant flaixos de les càmeres i els mòbils dels allí presents. L’Stacy Morgan caminava amb pas segur i duia un vestit vermell cenyit que va deixar bocabadats els assistents. La Maria va pensar que era encara més bonica que a les fotografies i que era molt elegant. Va apressar-se a saludar-la i aquesta li va agrair que l’hagués convidat. La Maria es va emocionar per la calidesa de les seves paraules. La seguia la seva ajudant, l’Abby Jones. En Cerni no va poder estar-se de remarcar-li a en David la cara de pomes agres que feia la noia i com alçava els ulls quan l’Stacy reia per tonteries. Tots dos van estar d’acord que no devia ser fàcil treballar per una famosa scraper i blogger com l’Stacy. No va trigar gaire en mostrar-se capritxosa, ordenant de mala manera a l’Abby que li anés a buscar un còctel mentre saludava alguns dels seus patrocinadors.
Van anar arribant els companys d’Identitat Judicial, instal·lant-se prop d’una de les piscines exteriors per prendre cava i assaborir els excel·lents canapès que servien els cambrers.
En Climent no es perdia res i semblava passar-s’ho prou bé amb la música del grup andorrà que amenitzava la vetllada.
—I això del crafbaken, quina collonada és? —va preguntar mentre engolia una gamba arrebossada i es llepava matusserament els dits.
—Es diu scapbooking! —va exclamar la Mireia mentre agafava una copa i s’aguantava el riure. És el que tota la vida s’ha dit manualitats.
—Ah! Avui en dia ho han de complicar tot! Vaja, quina pèrdua de temps i diners!
La Mireia, acostumada a les sortides de to del Climent, no li va fer cas; va mirar en Cerni i en David que feia cara de resignació però es va eixorivir quan li van presentar l’Aina Blanc, una scraper de Barcelona. La Mireia va explicar-los que era tot un referent a Catalunya i a tots els països de parla castellana. Tenia milions de seguidors i era molt activa. De seguida la van trobar simpàtica i molt xerraire. Tot i ser famosa, era molt planera i es deixava fotografiar amb tothom qui li demanava. En Climent va pensar que era un pèl superficial però li va caure bé. No se li va escapar que en David no havia quedat gens indiferent a l’encant de la jove. Quan li agafava aquell riure beneit volia dir que ja havia caigut al pot.
La festa era en el seu punt àlgid quan la Maria va pujar a l’escenari per donar la benvinguda a tothom i agrair la nombrosa assistència a aquest esdeveniment del món de l’scrapbooking que s’organitzava per primera vegada a Andorra.
—Desitjo que gaudiu d’aquests dies d’activitats amb les millors scrapers del món i vull agrair especialment la vinguda de les nord-americanes Stacy Morgan i Bianca Scatola, de la catalana Aina Blanc i de la francesa Geneviève de Fouchard. És tot un honor tenir-vos entre nosaltres i demano un fort aplaudiment per elles.
L’Stacy va mirar de mala gana a la Bianca que saludava als assistents efusivament. Com a noia de família rica, l’Stacy estava acostumada a ser el centre d’atenció i no li agradava gens ni mica que una perdulària de Brooklyn li prengués el protagonisme. Segur que s’havia apuntat a la trobada en saber que ella hi aniria. Quina oportunista.
No s’ho va pensar gaire i va pujar a l’escenari per prendre-li el micròfon a la Maria que, sorpresa i contenta alhora, li va fer lloc. Va fer riure a tothom amb una broma sobre l’intent de cercar on es trobava Andorra al mapa i la magnífica oportunitat que havia tingut de venir a un país tant bonic tot i que encara li quedava molt per descobrir. Però la situació es va tornar incòmoda quan l’Stacy va començar a dir que les altres scrapers no tenien fusta i només es limitaven a copiar-la i, com diuen, “mai segones parts són bones”. La Maria, astorada, no sabia on posar-se i va buscar amb la mirada en Jaume Solé. Estava clar que l’Stacy anava una mica passada de copes i que calia fer quelcom ràpidament.
En aquell moment van arribar diversos jugadors del Bàsquet Club d’Andorra i a ningú se li va escapar l’excitació de l’Stacy Morgan que va donar ràpidament les gràcies i va baixar de la tarima enfilada en els seus vertiginosos talons de color carn dirigint-se directament cap al jugador estrella, en Gus Pino, nord-americà, d’origen porto-riqueny, tot just arribat al país feia sis mesos. L’Stacy se li va enganxar al coll i li va plantar una morrejada davant la sorpresa dels assistents. La Maria va entendre de seguida per què havia vingut a Andorra i se li va escapar un mig somriure. Ves per on, sortia amb el jugador de bàsquet.
En Gus va quedar-se parat uns segons però va reaccionar de seguida separant-se d’ella abruptament. No va tenir temps de dir cap improperi: la Dolly Serrano, co-organitzadora de l’esdeveniment, va clavar a l’Stacy un mastegot que va deixar tothom bocabadat.
—Ni se t’acudeixi apropar-te a la meva parella! Pendó!
Ara sí que la cosa s’estava caldejant i anaven de sorpresa en sorpresa. Les dues dones van començar a insultar-se i a esbatussar-se. En Cerni i en Jaume Solé van mirar de separar-les. Desenes de mòbils gravaven l’escena i els reporters gràfics s’hi delien. La Maria va demanar als músics que continuessin tocant i va animar la gent a ballar. Després es va apropar al grupet i va demanar-los que es calmessin. En Gus no la va ni mirar, es va dirigir a l’Stacy i li va demanar que el deixés en pau; la seva xicota era la Dolly. Ells ja havien acabat i no volia saber res més d’ella.
—No em deixaràs! Ho hauràs de fer sobre el meu cadàver!
L’Anna i la Mireia, que s’havien apropat, esguardaven silencioses en Gus que amb prou feines contenia la seva ira. Ja en tenia prou i va decidir que no s’estaria un minut més sofrint la presència de l’Stacy. Abans, però, va enllaçar la Dolly i li va fer un petó apassionat. L’Stacy no va suportar la mirada satisfeta de la noia i va escridassar l’Abby.
—No hi ets mai quan et necessito! Ets un zero a l’esquerra! Vinga, anem cap a l’hotel!
L’Stacy va marxar deixant una concentrada olor de perfum i un ambient tens mentre en Jaume estirava el braç de la Dolly i se l’enduia ben lluny.
La Maria va començar a sentir un migranya persistent i es va posar la mà al front. En Cerni li va agafar mà i van reunir-se amb els amics.
—Bé, no pensava que m’ho passaria tant bé! —va exclamar sorneguer en Climent— No hi ha com una baralla d’enamorats per posar una mica de picant a la vida! Au, vinga Maria, alegra aquesta cara i pren una copa de cava. En aquest món hi ha coses pitjors
—Mira, Climent, no estic d’humor per sentir les teves brometes poca-soltes. Quin desastre de nit!
—No ho crec pas, nena. He vist moltes noies fent fotos i gravant. Segur que tot plegat et farà una bona publicitat i vindrà més gent a la trobada. La xafarderia empeny a les masses.
En David va interrompre el seu padrí, no fos cas que en digués alguna de grossa i va demanar a l’Aina si coneixia personalment l’Stacy. Aquesta va assentir: s’havien trobat en algun esdeveniment però sempre posava distància. Només feia la pilota a qui pensava que podia ser-li útil o susceptible de fer-li guanyar diners. Sempre menyspreava les companyes.
—Pobra, la seva assistent! Heu vist com l’ha tractada?
—Això no és res, Mireia, en comparació amb la bronca que li ha caigut aquesta tarda —va explicar l’Aina mentre baixava la veu— tinc l’habitació al costat de l’Stacy i he sentit com amenaçava l’Abby de destruir-la si marxava i muntava el seu negoci