Aquest aire de coves de la civilització passada per als mutants era fresc i vital. Els mancava llum d’ells mateixos, resplendien com les brots de llum del contingut de radionúclids en els seus cossos inusuals. També menjaven tot el que emetia radiació i fins i tot només la terra. Però a poc a poc el nivell de radiació va començar a disminuir, i fins i tot van començar a representar el seu final del món, més precisament: la foscor. Aquesta colònia estava habitada principalment per Cherepki, dirigida per Generalisifilis Cherepukov i Cherevichi, Semisrak.
EVIDÈNCIA I TOC A LA FORMA ORDINÀRIA semblava un fragment inusual, com el segon del primer. Constava de diverses parts: un crani i quatre ossos situats en relació amb el crani
normalment. Per descomptat, que el crani estava unit a la cruïlla d’ossos multidireccionals que s’allunyaven els uns dels altres en diferents direccions del món, és a dir, la foscor. A més, es van unir ossos més petits i es van crear genolls a les articulacions, per dir-ho. Aleshores es va revestir de la llàgrima santa radioactiva de Kozulia i el fragment es va tornar a viure.
Es va rumorejar que el Creador plagiava la seva visió des de la imatge de la qual hi havia penjats tots els pals elèctrics: “NO TANCES, MATEIX”! i la boca, estava unida a la part superior del carruatge, i els femurs de la cama se li enganxaven, amb ossos amb acabats típics a banda i banda i els turmells o ossos de la mateixa forma. I el cotxe va mirar i es va sentir avergonyit de si mateix. Al capdavall, ell està en contra del plagi, però ja s’ha inventat un cercle i un guionet?!
I va decidir corregir-se una mica i va crear els engreixadors d’aquests mutants ossis, per cert, es van comunicar estrictament amb el codi Morse, així. Qui no ho aconsegueix, ho explicaré: es tracta d’un tipus de codi Morse, però no de l’alfabet, per descomptat, sinó d’un sistema de bits de quatre bits. Més precisament, van ballar un pas o un ball. I van comprendre que el basar —la comunicació de grups— no va ser acollit i va ser castigat segons la seva llei, com el plagi, segons l’home.
En general, es va trobar amb la mateixa criatura que un fragment, només sense una cama i en lloc de crani va aparèixer un ull al nervi filferro-coll, que es balancejava en totes direccions com una serp i era molt fort, com l’acer i s’estenia com la goma. L’ull en si, format per vidre, o zirconi, i fins i tot rarament un diamant, com ara en el cercle dels nivells més alts de govern i altres pedres transparents, va veure una resplendor radioactiva i després va veure la llum de la terra. L’ull estava cobert de quatre parpelles de clorur de polivinil cautxú, superior, inferior, dreta i esquerra. I en estat de somni, es van estroncar en un brot, com una flor, i en aquest estat també es va acumular una llàgrima o un moc radioactiu, bufant-los i llençant-los al crani d’aquest fragment, que, a més, no tenia entrants d’ulls buits. I van anomenar aquesta gentil criatura, bona i misericordiós – KAZULIA CHERNOBYL.
Hi havia deu fragments o fragments per Casúlia. Els SKULLS es diferencien dels SKULLS per edats, és a dir: el SKULL és un salaga i el SKULL és un guerrer que ha pres el jurament de fidelitat a Galupiya.
La mateixa Casúlia es va menjar simplement: es va asseure en un lloc radioactiu i es va absorbir fins que va brillar. Com més radics hi ha, més ràpid es va començar a escopir i escopir… El líquid estilitzat es va absorbir immediatament als porus secs i va donar energia per a la vida, com per a l’oxigen atmosfèric: proteïnes i hidrats de carboni.
Des de dalt, totes les galupes eren com les aranyes de la mida d’una taronja, que en moure’s cruixien amb olis quan es movien com els cascalls. A primera vista, tots semblaven unilaterals, com els coixinets, però si us fixeu bé, d’alguna manera també es diferenciaven. No es tractava ni de caràcter, ni de formes generals de cops, en general, com les formigues, i hi va haver gairebé mil milions d’ells en l’últim cens, que va tenir lloc fa cinc anys…
VLADU Semisraka va ser l’únic que es va distingir d’altres habitants, per la qual cosa es tractava dels seus dos processos ramificats en forma de banyes de cérvols, de vuit nusos cadascun. Tenia el poder d’un líder i gairebé Déu. Tothom tenia por d’ell, però no el respectava. Simplement deien que era el més gran i, per tant, la seva paraula era llei.
Aleshores després va seguir la escala jeràrquica de Botva CHEREVICH, que eren els legisladors de la colònia, com la Duma, el Congrés o simplement sense el bazar de Feni i similars. I portaven dues banyes arrissades, com l’argali. I com més voltes hi havia, més important i autoritària era la veu a Botva. I les banyes de Kozulia estaven enganxades, ja que aquesta elit es presentava amb dos o més individus. Cherevichi es va anomenar a si mateix: “El genital intocable de l’Estat Botva de la Gran Galupia”. Tenien immunitat inviolable i només qui podia trencar-se les banyes és Ell mateix, el seu exaltat. Sense la grandesa de la torre, Generalisífilis de tots els galups, la seva presidència, el Senyor suprem, Semisrak.
Més endavant els Cherevichs van anar CULLS (defensors, guàrdies de seguretat, escamots, paràsits i nens). Tenien una sola trompa sobre el tema, com una picada sobre la qual es giraven i giraven com Yula, i així li podrien treure els ossos de cames a la cara de l’enemic. I van dirigir els jardins, com si es tractés de legions o batallons …, en definitiva, GRANIS GENERALS.
Ells, els generals de la Germandat de Cherepkov, no van digerir amb el fetge inert el Genital intocable de Botva de la Gran Galupia.
La reproducció va tenir lloc un grup especial de Cherevichs amb banyes de cabra anomenat UCHICHALKI,
que simplement formaven arrebossats des de terra, que feia caure Kazul, acabat de cegar amb una llàgrima. Van esculpir tothom segons una certa multiplicitat: deu Cherepkov, més una Casulia; cent dotzenes, més un general; cent generals, més un Cherevich, i el Senyor un… Els professors també eren Uchiha. Les noies d’Uchiha també tenien el seu Kazul, com ho feien l’elit, però només un a la vegada.
Així van viure. Però si Kazul va morir, els fragments van morir de fam. Cruel, però modern.
També tenien forats d’adolescents, on van ensenyar als joves l’etiqueta de Galupiya i les seves altres ciències. Així que el jove Shard amb la jove Casulia van fugir de les lliçons i van caminar pel túnel fosc. Van néixer alhora i de desenes de fragments, només ell va sobreviure. D’una banda, ja és un Uchiha, perquè té el seu propi Kazul, per descomptat, després de l’Escola de Supervivència i Vida (SHVP), però ni tan sols es va adonar d’això, perquè encara era petit i estúpid i no veia problemes grossos i grossos. Un trastorn secret de la colònia va crear una atmosfera passiva no accessible als nens. I la raó era que no hi havia prou menjar radioactiu a la colònia i per tant va sobreviure sol. Per descomptat, fins ara rarament ha passat, però amb el pas del temps, la degradació ha augmentat. I tothom ho veia i ho entenia per por, per no despertar la ment de la jove generació.
– — És avorrit ser a Galupia … – un jove fragment anomenat Pukik va iniciar una conversa malenconiosa.
– — Sí, t’oblides, Pukik, però tot sobre xocolata! – va negar nerviosament a Kazul de nom Zulka. Adults es sol esmentar a Kazul amb el final de “ia” – Kazulia, i joves – sense “i” – Kazul. És clar?? – No siguis amarg, creixent, tot s’engreixa! Alt. Vam néixer i sobreviure.
– — I els meus germans van morir tots. – Pukik va treure la columna vertebral a la paret i la va girar davant seu. Els fragments no tenien ulls i, per tant, es miraven amb tot el crani i es veien immediatament en cercle, només el vint per cent es concentrava l’atenció i la resta es considerava lateral.
– — Què esteu rodant llana de cotó, en alça? – Es va colpejar la part posterior del cap amb l’os de Zulk Pukik, que