2 Han estat estudiades de manera conjunta a partir d’aquesta mateixa font documental per: M. GARCIA GRIÑÓ, Respuesta de Castellón al interregno de Caspe, Lleida, Universitat de Lleida, Treball de fi de màster, 2015, <https://repositori.udl.cat/handle/10459.1/59742>.
¶3 Els itineraris d’ambdós han estat prèviament treballats: S. GONZÁLEZ SÁNCHEZ, Itinerario de don Fernando, regente de Castilla y rey de Aragón (1407-1416), Saragossa, Institución Fernando el Católico, 2013; M. BETÍ BONFILL, «Itinerario de Benedicto XIII en España (1409-1423)», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 4 (1923), pp. 51-94.
¶4 No s’ha pogut esclarir tal com indica: J. DOÑATE, «Presencia del Papa Luna en las tierras de la Plana», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 56 (1980), pp. 464-482.
¶5 Sobre l’entrada de Benet XIII a València, vegeu: B. SERVER SERVER, «La visita del papa Benet XIII a València de 1414-1415 una aproximació a la seua memòria en la tradició historiogràfica valenciana», Scripta: revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna, 9 (2017), pp. 60-80.
¶6 Pel que al cost que tenien les visites reials, vegeu P. VICIANO NAVARRO, «El impacto económico de las visitas reales en las finanzas del municipio. Las villas de Castellón y Vila-real en los siglos XIV-XV», dins A. Beauchamp, A. Furió, G. Gamero Igea i M. Narbona Cárceles (eds.), Acoger, abastecer y financiar la corte. Las relaciones entre las cortes ibéricas y las sociedades urbanas a finales de la Edad Media, València, PUV, 2019, pp. 361-375.
¶7 Sobre els maridatges, vegeu: E. REDONDO GARCÍA, «Coronatges i maridatges a la Corona d’Aragó (segles XIV i XV). El procediment administratiu dels subsidis extraordinaris», dins M. Sánchez Martínez, J. Morelló i Baget, P. Ortí i Gost, P. Verdés i Pijuan (coord.), Renda feudal i fiscalitat a la Catalunya baixmedieval: estudis dedicats a Manuel Sánchez Martínez, Barcelona, Institució Milà i Fontanals, 2018, pp. 61-93.
¶8 Sobre la qüestió: F. ESPAÑOL BERTRAN, «“Sicut ut decet”: sepulcro y espacio funerario en la Cataluña bajomedieval», dins Jaume Aurell i Julia Pavón (coord.), Ante la muerte: actitudes, espacios y formas en la España medieval, Pamplona, Universidad de Navarra, 2002, pp. 95-156. I de la mateixa autora: «El “córrer les armes” un aparte caballeresco en las exequias medievales hispanas», Anuario de Estudios Medievales, 37/1 (2007), pp. 867-905.
¶9 E. Guinot Rodríguez, «El patrimoni reial al País Valencià als inicis del segle xv», Anuario de Estudios Medievales, 22 (1992), pp. 581-640.
¶10 Sobre el funcionament del sistema fiscal municipal, vegeu el capítol que hi dedica: P. Viciano, Regir la cosa pública…, pp. 307-348.
¶11 Sobre la donació revocada de la vila de Llíria, vegeu: Carlos LÓPEZ RODRÍGUEZ, Nobleza y poder político. El Reino de Valencia (1416-1446), València, PUV, 2005, p. 237.
Llibre de Consells
(Any 1411-1412)
||Coberta-r Any .Mº .CCCC.XI., finí en .XII.1
||1r Ihesus.
Libre dels consells de la universitat de la vila de Castelló en lo temps dels honrats en Francés [Sa]la, en Ramon Johan, notari, en Bernat de Belda, e en Pere Castell, jurats de la universitat de la dita vila, la administració dels quals començà digmenge, a .XXI. dies del mes de maig del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCCC. onze, et finirà en l’any mil .CCCC.XII, los quals juraren en poder del honrat en Guillem Sanç, batle de la dita vila denant l’altar major de la ecclésia de Nostra Dona Senta Maria de la dita vila, denant lo poble, abans que·l sant Evvangeli se legís en lo dit altar, en la qual ora lo dit poble, e o la major partida de aquell era ajustat, et feren lo sagrament acostumat de fer. E foren elets per consellers en lo dit any los següents:
Senta Maria: Anthoni Navarro, [Francés] Enyego, [Johan] Rubió, Domingo Castell, [Jo]han Miró, […], […], […] Steve, […].
[Sent] Johan: [Guillem] Agramunt, [Domin]go Gatell, [Guill]amó Mut, […] [Agra]munt, [Domingo Alti]bell, [Bonan]at Merí, Bernat de Luçà, [Bernat Bosch], [Pere Serres?].
Sent Nicholau: Pere Miquel, Matheu Morell, Johan Barbarossa, menor, Pere Mut, Guiamó Rubert, Pere Mas, Bernat Bosch, major, mestre Arnau de Peralta, Guiamó Merí.
Sent Pere: Guillem Feliu, Miquell Marçal, Guillem Johan, Bernat Cabeça, Johan Tauhenga, Guiamó Març, Jacme Martorell, major, Pere Mas, Pasqual Franch, Jacme Aranda.
Sent Agostí: [Andreu] de Pous, Francés Reboll, Domingo Torner, Johan Mas, Pere d’Arenys, Guiamó […], Bernat Reboll, major, Bernat Frexinet.
Sent [Thomàs]: Guiamó [Albiol], Jacme […], Johan Barbarossa, [major], Bernat […], Johan [Prats], Guiamó [Almenara], Nicholau [Squerre], […].
||1v Die lune, prima die iunii anno a Nativitate Domini .Mº.CCCCº. undecimo.
Fon ajustat e plegat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Jacme Matheu alias Barber, crida pública del honrat consell de la dita vila, ab so de trompeta e nafill, axí com és acostumat, en lo qual consell foren presents los honrats2 en Domingo Gaschó, justícia l’any present de la dita vila, en Ramon Johan, en Bernat de Belda e en Pere Castell, jurats de la universitat damunt dita, mestre Domingo Rodrigo, Pasqual Bataller, Guillem Agramunt, Berthomeu Steve, Guiamó Albiol, Miquel Marçal, Domingo Gatell, Bernat Reboll, Bernat Cabeça, Bernat Frexinet, Johan Barbarossa, menor, Berthomeu Agramunt, Johan Prats, Pasqual Franch, Johan Homdedéu, Johan Miró, Guiamó Almenara, Garcia Vigoscha, Johan Mas, Pere Mas, Matheu Morell, Guiamó Bellido, Arnau de Peralta,3 Guiamó Març, en Pere Miquel, laurador, Anthoni Navarro, Francés Reboll, consellers de la dita vila.
En lo qual dit consell fon proposat per los dits honrats jurats que plagués al dit honrat consell que fos elet [scrivà] dels dits honrats jurats e consell per al present any; ítem [sín]dich e clavari de la dita vila; ítem síndich als pl[ets] tantum.
Et feta la dita proposició per los dits honrats jurats, fon el[et] per lo dit honrat consell scrivà de jurats e del dit honrat conse[ll] en l’any present per més veus, ço és, en Berthomeu Steve, notari, v[ehí] de la \dita/ vila de Castelló.4
Inquam, lo dit honrat consell, enseguín la ordenació per aquell feta sobre la elecció fahedora del dit síndich e clavari, féu scriure per lo dit scrivà en tres albarans los noms de aquelles persones, tres tantsolament, que hagueren més veus a la ||2r elecció fahedora del síndich e clavari, ço <és>, en Berenguer Castell, en Pasqual Franch e en Pere Mut, los quals dits tres albarans lo dit honrat justícia pres en si, e en aquells per lo dit scrivà féu scriure los noms de aquells e mès-los en sendes redolins de cera vermella, e féu aquells dits redolins tots de un gran e mès-los en un pací (sic) ple d’aygua e cridà a·n Jacme Matheu alias Barber e, en presència del dit honrat consell per lo dit Jacme Matheu fon tret un dels redolins dessús dits e mès-lo en la mà del dit honrat justícia, e per aquell lo dit redolí fon desfet e atrobà dins en lo paper scrit lo nom del dit en Berenguer Castell, e aquell dit nom, ço és, en Berenguer Castell, per lo dit honrat justícia al dit honrat consell fon dit e nomenat, lo qual dit en Berenguer Castell, per vigor de la dita ordenació e elecció de aquell feta, lo dit honrat consell hac per síndich e clavari de la dita vila per un any següent.5
Rursus, fon elet per més de veus en síndich quo ad lites tantum del present any qui finirà la vespra de Cinquagèsima primervinent, ço és, lo discret en6 Johan Tauhenga, notari, vehín de la dita vila.7
Los8