Cartografia, ideologia i poder. Rafael Company i Mateo

diferència del que s’afirma en l’atles L’Europa etnico-linguistica– com un exponent de rebel·lió «catalanista».

14. Un moviment nacionalista –o una tendència en el seu si– serà pannacionalista sempre que pose l’accent a voler unir, sota el mateix gentilici i govern, tots els considerats connacionals, i això per més separats que es troben per fronteres polítiques (estatals o subestatals).

15. Pronunciaments semblants a aquests de Rovira i Virgili s’havien expressat amb anterioritat, com és sabut; n’hi ha prou amb remetre a dos articles ben coneguts d’Enric Prat de la Riba (1870-1917), fundador de la Lliga Regionalista, com són «La unitat de Catalunya» (1906a) i «“Greater Catalonia”» (1907), o amb citar una asseveració del segon dels textos esmentats: «parlem de la Catalunya gran, que no és el Principat tan sols, ni Mallorca, ni el Rosselló, ni València, sinó València i Mallorca i el Principat i el Rosselló i tots alhora» (transcrit de Prat de la Riba, 1934: 6). Em cal afegir que la versió catalana de la major part del raonament de Rovira i Virgili també es troba, amb algunes diferències de matís, en una publicació anterior tan rellevant com el tercer i últim volum de la Història dels moviments nacionalistes (Rovira i Virgili, 1914: 177): «Però el territori de la llengua i de la raça catalana, el territori de la nacionalitat catalana s’estén enllà del Pirineu, enllà de l’Ebre i enllà de la mar, i agafa el Rosselló, el reialme de Valencia i les illes Balears».

16. Aquests dos mapes, a escala 1: 3.000.000, estaven dedicats l’un a l’Europa compresa entre el nord-oest d’Alemanya i Bulgària, la «Carta etnico-linguistica dell’Europa Centrale», i l’altre als territoris estesos des de l’extrem nord-oriental d’Itàlia fins a l’oest d’Anatòlia i Creta: «Carta etnico-linguistica dell’Oriente europeo».