El paratge espectacular de Planes pot ser completat amb la visita a la Cova de la Sarsa de Bocairent, a l’altra banda de la serra Mariola. En aquesta cova potser habità un misteriós personatge de qui s’ha cregut erròniament que la serra agafa el nom; la princesa romana Mariola. Aquesta filla d’un patrici romà era feliç voltant per la serra amb la companyia d’una pantera que havia rebut com a regal, fins que la cobdícia dels emperadors romans caigué sobre la seua família. Per la dissort i la tragèdia, Mariola vagà fins perdre la vida amb la sola companyia del felí, que també s’extingí a la serra. Es podrà contar al públic d’alumnes que a la dècada dels seixanta del segle XX un crani de pantera de varietat exòtica va ser trobat a la cova per a sorpresa de tothom (Valor, 1970: 46).
Finalment, podrem anar a un altre extrem de la comarca, l’Orxa i el seu castell de Perputxent, per albirar des de l’antic castell templari el poble i els camps que l’envolten. Allà s’evocarà la figura d’una misteriosa Vídua de l’Orxa que atorgava camps i altres menesters a la gent de la localitat, que encara la recorden feblement, sense saber del cert el seu origen ni la raó d’aquelles estranyes concessions sense contrapartida. Com conta Víctor Gómez Labrado en Llegendes valencianes, aquesta presència femenina tanca per aquest costat la comarca amb un hàlit de misteri.
2.5. Itinerari de les llegendes de la bèstia
El darrer dels itineraris que podem dibuixar sobre el mapa comarcal a propòsit del llegendari, ens farà recórrer la distància existent entre les localitats de Beniarrés i de Gorga. A la primera de les dues viles haurem d’ascendir a la Cova de l’Or, a la serra del Benicadell, per narrar la dissort de Joan, veí de la vila que un tres de juliol sota la lluna plena pujà la serra per buscar les set peces d’or que segons sa mare s’apareixien allà. Tanmateix, les peces eren protegides per una serp que habitava vora el riu i que podia convertir en vidre amb la sola mirada. Joan, arriscant la vida per treure de la pobresa la seua família, aconsegueix tocar una de les peces, però la serp apareix sobtadament i el transforma en espill, a la manera com actua el basilisc. Després, segons la veu del poble, la serp es retirà a la Cova de l’Or a custodiar per sempre les sis peces restants, mentre a la llar familiar de Joan apareix la peça d’or tocada pel jove i sa mare entén que el fill no tornarà més amb ells (Borja, 2005: 185).
El darrer escenari ens haurà de dur a la plaça de la Vila de Gorga per ambientar allà un altre relat estrany amb bèsties com a protagonistes. En aquest cas la història es remunta a temps antics en què la plaça era escenari de batalles de gossos que animaven enemics aferrissats del poble, un bàndol de veïns cristians i un altre de morisc. Un dia, un dels veïns cristians importa un gos bestial des de la Selva Negra d’Alemanya i proposa una batalla al rival, el qual també es presenta a la plaça amb un animal feroç. La batalla dels dos gossos és mortal; tots dos cans moren en la lluita i quan els veïns es giren vers els vilatans moriscos per veure la seua reacció s’adonen que s’han transformat en deu galls negres que envoltaven un gall negre brillant i poderós. Els galls tenien banyes vermelles en comptes de crestes (Ruiz de Mateo, 1967: 72). A les pàgines de l’obra d’Antoni Cavanilles al seu pas per Gorga podrem llegir el substrat real que pot haver en aquesta llegenda.
3. FORMACIÓ LITERÀRIA I ENCICLOPÈDIA CULTURAL
Amb aquests itineraris que empren les llegendes com a estímul haurem visitat nombroses viles i paratges de la comarca del Comtat i haurem satisfet sobre la marxa els següents nuclis d’interés que configuren tot un programa formatiu:
a) Nucli històric: per situar en el temps i en el relat històric les construccions com ara els castells, el palau comtal o les ermites visitades. Així mateix, el temps dels moriscos o la conquesta de Nàpols també han estat referències que caldrà explicitar a l’oient.
b) Nucli de literatura popular elaborada: el trànsit pels paratges escenari de les llegendes haurà fet referència a les obres quan han salvat el llegendari de l’oblit, de manera que pel discurs hauran passat els noms de Joaquim Martí Gadea, Francesc Martínez, Enric Valor, Bernat Capó, Joan Borja i Víctor Gómez Labrado i llurs obres.
c) Nucli de literatura popular espontània: algunes de les llegendes no han estat ni arreplegades encara convenientment ni sotmeses a elaboració culta, de manera que la veu dels veïns de la comarca és ací la font de la llengua viva que narra. Vet ací una immillorable ocasió per parar esment al dialecte meridional i als girs específics del parlar del Comtat.
4. CONCLUSIONS
Fixem per acabar una mena de conclusions que poden sistematitzar l’aportació d’aquests itineraris per la geografia literària del Comtat:
1. Les llegendes del Comtat són un guiatge ben productiu per bastir rutes didàctiques que expliquen les llegendes transmeses de generació en generació o generades, en canvi, en l’àmbit de la producció erudita. Les llegendes generades per aquestes vies permeten dibuixar fins a cinc rutes diferents per la comarca que recorren de punta a punta la geografia amb la literatura popular llegendària com a excusa.
2. Aquests cinc recorreguts ens permetran endinsar-nos en aspectes de la història específica de la comarca, del País Valencià i d’Europa; en fragments de textos historiogràfics; en seqüències de literatura de rondalles; en extractes d’estudis erudits sobre llegendes i àdhuc en peces d’obres literàries. Tenim així, doncs, un conjunt important de referències de tota mena que basteixen una bibliografia diversa i ben rica que acompanyen el simple trànsit d’escenari en escenari de llegenda.
3. Els itineraris així pensats pretenen incrementar la competència del públic assistent en aquests camps, però també pretenen obrir la porta a la coneixença de la producció de noms com Antoni Cavanilles, Juan Bautista Perales, Jordi Valor, Joaquim Martí Gadea, Manuel Sanchis Guarner, Rafael Escobar, Francesc Gisbert, Jordi Raül Verdú o Juan Francisco Ferràndiz Pasqual. Els itineraris, per tant, tan sols enceten un camí que pot ser molt més ample; una veta per a un laberint molt més envitricollat que es proposa penetrar.
4. Bèsties, dones encantades, castells amb fantasma, princeses dissortades, comtes escàpols i mines d’or són els elements d’atracció per a una proposta didàctica que parteix de l’excursió per acabar desembocant en la literatura, l’antropologia, la història o l’arqueologia. Les possibilitat d’explotació didàctiques d’aquest espai i d’aquesta literatura popular llegendària són tan grans com capaç de gestionar-les siga la ment del docent i suggestiva siga la ment del discent. Conte contat.
5. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
BORJA, Joan (2005), Llegendes del sud, Picanya, Edicions del Bullent.
CAPÓ, Bernat (2002), Terra de cireres, Picanya, Edicions del Bullent.
CARBONELL, Ivan (1998), «El mite de la fada dels tolls al Barranc de l’Encantada de Planes de la Baronia», Alberri. Revista d’investigació del Centre d’Estudis Contestans, 11, pp. 39-65.
____, (2003), «Crim i càstig del bandolerisme contestà», Alberri. Revista d’investigació del Centre d’Estudis Contestans, 16, pp. 121-155.
____, (2007), «La llegenda de la Serra Mariola. Aprofitament didàctic del llegendari comarcal», Eines. Revista d’ensenyament i cultura, 22, Alcoi, IES Pare Vitòria.
____, (2007), «Llegendes del Comtat (I). El cicle de llegendes de la bèstia»,