Els anys. Annie Ernaux

      les metàfores tan gastades que ens sorprenia que altres gosessin dir-les, la cirereta del pastís

oh! Mare amortallada fora del primer jardí³

      pedaler à côté du vélo, pedalar inútilment al costat de la bici convertit en pédaler dans la choucroute (no anar enlloc ràpidament), després dans la semoule (anar en cercles), després res, expressions caducades

      les paraules d’home que no ens agradaven, escórrer-se, pelar-se-la

      aquelles apreses durant els estudis, que ens donaven la sensació de vèncer la complexitat del món. Un cop passat l’examen, ens fugien més ràpidament de com ens havien entrat

      les frases repetides, exasperants, dels avis i els pares. Un cop morts, estaven més vives que els seus rostres, no et trenquis més les banyes

      les marques de productes antics, que van durar poc, el record de les quals feia més il·lusió que el d’una marca coneguda, el xampú Dulsol, la xocolata Cardon, el cafè Nadi, com un record íntim, impossible de compartir

       Quan passen les cigonyes

       Marianne de la meva joventut

      Madame Soleil encara és entre nosaltres

      el món ha perdut la fe en una autèntica transcendència

      Tot s’esborrarà en un segon. El diccionari acumulat des del bressol fins al darrer jaç s’esvairà. Es farà el silenci, cap paraula per anomenar-lo. De la boca oberta no en sortirà res. Ni «jo» ni «mi». La llengua continuarà posant el món en paraules. En les converses al voltant d’una taula de festa tan sols serem un nom i el nostre rostre s’anirà esborrant cada vegada més fins a desaparèixer en la massa anònima d’una generació llunyana.

      ______________

1. Aquestes expressions es podrien traduir així: «vella plantofa», «fer merder», «això sí que no tenia preu!» i «ets un tros d’ase!». (Totes les notes són de la traductora.)

2. En francès, «con-promis», vol dir literalment un imbècil («con») promès.

3. Es tracta del primer vers d’«Eva», de Charles Péguy.