hi havien de donar per esposa. I si en naixia un fill, el feien turc i el feien circumcidar, de manera que esdevenia sarraí. Però si era nena, llavors podia abraçar la religió que volgués. Ja podeu afigurar-vos quin dolor i quina tortura havien de sofrir, per a gran ultratge de tota la cristiandat! I podeu entendre, doncs, si n’era, de necessari, per a la nostra gent, fer cap allà! I és que, ben mirat, els turcs havien conquerit tanta terra que els seus exèrcits arribaven fins a les envistes de Constantinoble —entremig no hi havia sinó un braç de mar que no feia ni dues milles d’amplària—, i allí treien les espases i amenaçaven l’emperador. I ell, l’emperador, ho podia veure tot. Amb la qual cosa podeu comprendre amb quina angoixa devia viure: que si els turcs haguessin trobat la manera de passar aquell braç de mar, haurien conquerit Constantinoble.
