4. Jaume Bru, ciutadà honrat de Barcelona, havia estat un dels ostatges enviats a França el novembre de 1640.
5. Prop de Santa Maria del Mar.
6. Josep d’Ardena i de Sabastida (1611-1677) pertanyia a una nissaga originària de l’Alt Empordà i s’havia maridat amb Lluïsa d’Aragó. Enfrontat a Josep Margarit, tingué un destacat protagonisme militar durant la Guerra dels Segadors; vegeu A. Simon i Tarrés, Pau Claris, líder..., op. cit., pp. 140-143.
7. escollades: ‘escotades’.
8. tall: al ms. «talls»; corregim d’acord amb el sentit.
9. de les: al ms. «des»; corregim d’acord amb el sentit.
10. ere: al ms. «eren»; corregim d’acord amb el sentit.
11. ere: al ms. «eren».
12. Jeroni Tamarit i Tafurer, fill de Francesc de Tamarit.
13. bronjas: «bronges», ‘borles’.
14. L’antic jardí dels Tarongers, a l’actual pati de la Llotja.
15. del: al ms. «dels».
16. Es refereix a la Casa del General o Casa de la Bolla, al pla de la Llotja.
17. folla: ‘part d’un torneig en què dues quadrilles batallaven desordenadament’ (cast.).
18. col·lessió: llegiu «col·lació».
19. El MNA ofereix una relació molt detallada d’aquesta festa (vol. XIV, pp. 158-161).
[8.] Lo descubrir-se la trassió que y avia en Barselona; y de alguns que·n sentensiaren
Abans de posar-me ab los de la trasió descuberta de Barselona, serà bé dir de alguns altros que foren sentensiats abans per mal afectes a la pàtria. Y axí, entre Tots Sans ho abans de Tots Sans, que encara sa alteza no era tornat de la campanya del rendiment de Balaguer, sentensiaren a penyar1 a Agustí Llanusa, fill de Barselona; y era sebater, que avia tingut botiga als Escudellés, y era casat, y era estat sargento del batalló ho de les companyes que la Siutat avia fetes per campanya; y un dia, per ses brivoneries ho per ses arrogànties —que era homo molt altiu—, va llogar una mula en Barcelona y se’n passà als enemichs de Tarragona, y de allí se’n passà a Lleyda y prengué les armes quantra Catalunya; y tenint los nostros lo siti en Balaguer, lo prengueren, des de Fraga a Lleyda, que acompanyave un comboy, y lo aportaren en Barcelona; y sempre digué que ell no conexia altro rey sinó lo de Castella, y que per ell volia morir. Y axí, fou condemnat per lo asesor de la capitaneria, y fou aportat a la forca des de la Drasana, a ont acudí gran concurs de gent perquè era omo molt conegut de tota Barselona.2
Aprés d’ell, donaren garrot, a la plaça dels Traÿdors,3 a un cardador de assí, perquè aportave cartes de Lleyda y Balaguer así en Barselona, a alguns brivons mal intensionats; y axí, aquest fou condemnat per lo juý de proms y lo tragueren de la presó.
En éser tornat sa alteza del rendiment de Balaguer, féu donar garrot a un miser de Lleyda que·s deya misser Parallàs,4 lo qual, en lo siti de Balagué,5 s’i trobave dins dita plaça y féu molts mals offisis y moltes crueltats quantra los naturals de dita vila, que·s foren rendits alguns dies abans sinó per ell; y axí, en éser rendida, va fugir de dintre, y lo virey donà orde en fer-lo sercar, que ja·n tenia notísia dels mals offisis que avia fets. Y axí, lo prengueren que se n’anave devés Aragó, y fou aportat en Barselona; y, en ser arribat sa alteza, fou condemnat a donar un garrot en la plaça dels Traÿdors; y se li fou donada terra, y als demun dits tanbé.
Aprés, féu donar garrot a dos cavallés molt galans, jóvens; la hu se deya don Juseph Torres,6 de Balaguer, y l’altro se deya don Ramon Quexàs, de Puigserdà o de l’Empurdà.7 Y aquexos, per éser estats soldats del batalló y éser-se’n passats a l’enemich, y aver preses les armes quantre la pàtria. Y se’ls fou donat garrot a la plaça dels Traÿdós.8
Als 22 de janer 1646, se donà garrot, a la plaça dels Traÿdós, a don Diego Areny,9 lo qual tenia molt bons parens en Barselona, y era estat sargento major del batalló, y un dia, per serta malísia, se’n passà als enemichs y prengué les armes quantre nosaltros; y lo prengueren y fou donat garrot; y era un galant jove.
Ara anem als cabos que sentensiaren de la trasió que s’era ordenada en Barcelona als 15 de agost 1645, la qual està escrita atràs, en lo primer capítol del present llibre. Y se descubrí de aquesta manera: com ab una cosa secreta y ha de caber molta gent, és molt fàsil de descubrir-se, major en una cosa de tanta importànsia com era aquesta, que hi cabia molta gent y de molt granada; y com veien que lo virey feya tanta justítia y que castigave tan rigurosament als mal efectes y als traÿdós, y com hi cabia tanta gent, la hu no estave segur de l’altre, y tenien por de éser descuberts y castigats. Y axí, lo primer que se asegurà de aquest cas fou don Jayme Magarola,10 lo qual se descubrí a don Feliph Capons,11 jutje del reyal consell, y los dos se n’anaren a sa alteza, y allí, molt secretament, denunsià tot lo cas y descubrí moltes presones. Y de prompte prengueren a misser Amigant,12 y a misser Juseph Farrer,13 y a Honofre Aquiles,14 mercader, y lo batlle de Mataró, que estave arastat en Barcelona per altres coses, que·s deya T. Fornells.15 Y també volgueren pendre a misser Miquel Serra, notari de Barselona, que també era dels prinsipals, y los escapà y no·s trobà més. Lo dit Nofre Aquiles també era fugit, però no pogué exir de Barcelona