JAUME I EL CONQUERIDOR
Aquesta edició ha rebut un ajut de:
TAST DE CLÀSSICS, 19
Primera edició: octubre de 2020
© de l’adaptació i dels comentaris,
Raül Garrigasait, 2020
Reservats tots els drets d’aquesta edició:
EDITORIAL BARCINO, SA
Via Augusta, 252-260, 5è. 08017 Barcelona
www.editorialbarcino.cat Edició núm. 866
Disseny de coberta: Duró Studio
Il·lustració de coberta: Gravat de Jaume I, dins Aureum opus regalium privilegiorum civitatis et regni Valentiae, cum historia cristianissimi regis Iacobi ipsius primi conquistatori, Lluís Alanya, València 1515 Edició: Marta Marfany Regularització del text original del Llibre dels fets: Marta Marfany Correcció de proves: Guillem Cunill Preimpressió: Tono Cristòfol Producció de l'ePub: booqlab
ISBN: 978-84-7226-857-9
ÍNDEX
Jaume I el Conqueridor. Com vaig arribar a ser rei
Llibre dels fets, capítols 1-33
Pròleg
Els bàndols entre els nobles d’Aragó
La sortida del castell de Montsó
El casament amb Lionor de Castella
Desavinences entre Guillem de Montcada i Nuno Sanxes
Pacte entre Guillem de Montcada i Nuno Sanxes
Reclusió del rei al palau de Saragossa
La treva amb els sarraïns de València
La revolta de l’infant Ferrando
Relats paral·lels de Bernat Desclot i Ramon Muntaner
Versió original en català antic
Llibre dels fets del rei en Jaume, capítols 1-5
PRÒLEG
Al començament de la literatura catalana es veuen dues grans muntanyes: la massa d’escrits teològics de Ramon Llull i la crònica del rei Jaume. Un discurs sobre Déu i un discurs sobre el poder. Si Llull va fer una obra que es ramifica per tots els sabers del seu temps i no s’acaba mai, el rei va dictar unes memòries extenses que dibuixen la seva figura pública de monarca i en fan un exemple per a la posteritat.
Quan el 1208 va néixer el futur rei Jaume, el seu pare, Pere el Catòlic, dominava els comtats catalans i el regne d’Aragó; també era senyor de Montpeller i la seva autoritat s’anava imposant a altres territoris occitans. El sobirà d’aquell conjunt de terres escampades a banda i banda dels Pirineus aviat va topar amb una fúria que baixava del nord, la croada contra els càtars, i amb la croada també baixava la potència expansionista dels francesos, amb Simó de Montfort al capdavant, amant de les aparences catòliques i de mutilar els enemics derrotats. El 12 de setembre del 1213 Pere el Catòlic s’hi va trobar cara a cara a Muret, a prop de Tolosa de Llenguadoc, i va morir al camp de batalla.
Jaume tenia cinc anys. En feia dos que era captiu de Simó de Montfort: el seu pare l’hi havia lliurat com a penyora, en un acte diplomàtic temerari que intentava resoldre el conflicte sense guerra. Hi hagué guerra igualment, i el francès es resistia a deixar anar el nen, l’únic fill legítim del difunt Pere el Catòlic. Va caldre una intervenció del papa Innocenci III perquè, mig any més tard, Simó de Montfort l’alliberés. Del petit se’n va fer càrrec el mestre de l’orde del Temple, Guillem de Montrodon, a Montsó. Però a aquell monarca de sis anys dos parents seus de cinquanta-tres i vint-i-cinc anys aspiraven a prendre-li la corona: el besoncle Sanç o Sanxo, comte de Rosselló, i l’oncle Ferran o Ferrando. Aviat els seguidors de cadascun d’ells es van enfrontar amb les armes.
Així va començar a veure el món aquell nen que pujava dins el castell templer de Montsó: empresonaments, lluites entre bàndols, el neguit de voler manar sense tenir la capacitat de fer-ho, la sensació que la seva legitimitat indiscutible no tenia cap valor si no se la sabia guanyar. Amb una precocitat forçada pels fets, al cap de pocs anys va imposar-se als seus contrincants dins les terres de la Corona; amb el nord barrat després de la derrota de Muret, es va fer a la mar per conquerir Mallorca, Menorca i les Pitiüses,