Una tria. Ausiàs March

De la vida de mossén Ausiàs March, a pesar de la fama secreta dels seus «dictats», a penes si se’n sabia que era «un cavaller valencià de nació catalana» del segle XV, que havia estat «falconer major del senyor rei» Alfons el Magnànim, com també que era fill del poeta medieval, i senyor de Beniarjó, Pere March. Poc més. Ni la data ni el lloc de naixement no quedaven clars. L’any de la mort, sí: 1459. I el lloc, també: València.

      En l’aspecte històric i biogràfic cal dir, però, que els treballs sobre March han avançat moltíssim durant el segle XX. Des dels estudis inicials dels mestres esmentats, fins a les darreres aportacions documentals d’arxiu degudes a Jesús Villalmanzo, i la revisió humana de l’historiador Ferran Garcia-Oliver, el personatge d’Ausiàs March resulta prou més visible que no abans; també menys mític i més humà. Parle, és clar, de la recreació que s’ha fet del jove i «potrós» cavaller femeller, del contradictori senyor enamorat de les dolçors i les amargors del cos, del savi i irònic filòsof vital, d’aquell al qual «la velledat mal prova», perquè «la carn vol carn» i…; és a dir, el retrat d’un home capaç d’analitzar-se interiorment, de cor i d’esperit, i alhora d’observar-se i mostrar-se cruament davant l’espill de les paraules.

      Qui va ser el poeta Ausiàs March? Avui es pot dir, sense enganys, que va ser el darrer fill i hereu de l’esmentat noble Pere March, també poeta i cavaller, senyor de Beniarjó, i home de confiança del primer duc de Gandia, Alfons d’Aragó, dit el Vell. Es pot dir que si el lloc de naixement encara genera controvèrsies —Gandia?, Beniarjó?, València?— la data de naixença ha quedat finalment definida en l’any 1400. Tanmateix, l’experiència i l’educació vitals del donzell March caldrà situar-les al voltant de la cort ducal de Gandia, i en la reial de València, especialment a partir de la coronació d’Alfons el Magnànim; al voltant d’aquest rei, de prop i de lluny, Ausiàs March es convertirà en un jove i noble senyor, destre en les arts de la falconeria i de l’amor, i en un company del jove rei en les aventures guerreres a Itàlia.

      En la cort reial de València, encara amant dels gustos trobadorescos, i dels somnis de conquesta, Ausiàs esdevindrà cavaller, tractarà Jordi de Sant Jordi —el poeta, músic i cambrer del rei—, rebrà les lliçons i els consells d’Andreu Febrer, el savi diplomàtic que traduirà la humaníssima Comèdia del Dante, i obtindrà els favors i les credencials suficients per a tornar de la guerra a Itàlia, perquè el reclamava la seua mare viuda, Elionor Ripoll. Fins aquí, se’ns mostra com un jove cavaller inquiet, neguitós, capriciós i de vida bregosa, quan no tempestuosa, entre bordells i palaus, baralles i salons, que va fent fills bords a distintes dones, tot negant-se al matrimoni a pesar de la insistència de la seua mare i també de la reina Maria, que el volien conduir a una vida honesta, veient la seua perdició entre follies, filosofies, versos, lectures, tavernes, amants, conflictes i cortesies.

      D’aquesta època seran els seus cants d’amor, o del voler amorós, més ben dit. Tot seguit, a causa de la mort d’Isabel Martorell, la bella dama ideal que prendrà per muller —la jove germana de Joanot Martorell, l’autor de Tirant lo Blanc—, escriurà les turmentades reflexions dels cants de mort, o cants de dol. L’edat madura, amb les dolçors i amargors de l’home adult, i els amors encalmats d’una nova esposa, Joana Escorna, i els dols, i les morts, li provocaran les profundes meditacions dels cants morals, i també el conegut amb el títol de «Cant espiritual», el més humà dels seus cants. La seua, en conjunt, serà una poesia que especularà, sentenciarà i dictarà consells sobre el sentit humà i el diví de l’amor i el dolor; i això, en versos contundents, rítmics, aspres i tendres, entre físics i metafísics, que s’avançaran a la sòbria dicció d’un poeta posterior com l’anglés John Donne. Ausiàs March, així, deixarà de ser tingut com el darrer dels trobadors i esdevindrà el poeta fundacional de la moderna literatura catalana.

      Amb aquest intent d’actualitzar-ne i vivificar-ne la dicció, per aproximar la veu de March al lector del segle XXI, només he pretés que la seua poètica arribe amb la intensitat del seu pensament i la sonoritat del seu dir clàssic; i si ho he aconseguit, em donaré per satisfet d’haver acceptat aquest repte. La meua intenció, doncs, no ha estat cap altra que la de mostrar que els versos marquians poden ser tan llegibles, compartibles, escoltables i admirables com ho van ser en el seu temps, el segle XV. I, de passada, fer-los un poc més meus, i més de tots, i més teus també, lector.

      Josep Piera

I COM QUI GAUDEIX EN SOMNIS DE PLAERS AIXÍ COM CELL QUI EN LO SOMNI ES DELITA