L'explosió de Capità Arenas. Santiago Vilanova

més directa amb la Gas Council. Les seves conclusions, contràriament al que havia declarat Hugh Adams, estaven destinades a influir sobre el sumari que instruïa el magistrat Rodríguez-Aguilera, ja que s’assegurava que el gas no podia ser responsable de la tragèdia. Una de les principals raons per les quals es descartava la fuita de gas es basava en el fet que durant les 52 hores que el pis va estar deshabitat pels Zunzunegui es van poder escapar 0,26 m3 per hora del cremador de la cuina (13,5 m3 de gas). La barreja de gas-aire s’hagués propagat fora de la cuina cap a la galeria i mitjançant el rebedor cap a l’escala. “Resulta impossible —deia l’informe britànic— que aquesta barreja durant aquest període no fos detectada pels veïns”. En aquest aspecte el document s’oblidava que el gas natural és inodor i precisa l’addició d’odorant per pal·liar aquesta propietat tan perillosa. En ser més lleuger que l’aire s’acumula als sostres, fent difícil el seu pas per les escletxes de sota les portes.

      En altres apartats, i després de diversos càlculs i equacions, els experts arriben a la conclusió que no es podia aconseguir tanta pressió al pis dels Zunzunegui: “Les circumstàncies que aquestes pressions no s’assoleixin mai en les explosions domèstiques vol dir que la pressió sol alliberar-se d’alguna manera”. Els tècnics britànics van considerar que la pressió acumulada no podia danyar la paret mestra.