Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d’informació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de l’editorial. Dirigiu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra.
© Del text, els autors, 2017
© D’aquesta edició: Publicacions de la Universitat de València, 2017
Publicacions de la Universitat de València
http://puv.uv.es mailto:[email protected]
Il.lustració de la coberta: Cartell de la XVI Assemblea d’Història de la Ribera. La Sanitat a la Ribera del Xúquer, Rebeca Plana Perpinyà, 2014 Disseny de la coberta: Celso Hernández de la Figuera Maquetació: Guada Impressors
ISBN: 978-84-9134-265-6
ÍNDEX
Introducció: els studis històrics sobre la medicina a la Ribera del Xúquer
Josep L. Barona-Vilar i Josep Bernabeu-Mestre
El doctor Francesc Vera Verdú (1878-1946): un metge exemplar, un home de cultura
Ramón Serrano Vicens (1908-1978), metge i investigador de la sexualitat femenina
Àlvar Martínez Vidal i Xavier Garcia Ferrandis
Rafael Bosch López
Salubritat i higiene als edificis públics de Cullera a principis del segle XX
Joan Lloret Pastor i Andreu Lloret Garcia
L’epidèmia de grip o ‘cucaratxa’ a Alzira (1915-1920) 3
Guillem Lera i Perales i Guillem Lera i Calatayud
Jorge Llopis Verdú i Francisco Hidalgo Delgado
José Manuel Maceiras Chans, María Eugenia Galiana-Sánchez i Josep Bernabeu-Mestre
Ciprià X. Teodoro Calatayud i Maria Teodoro Borràs
INTRODUCCIÓ: ELS ESTUDIS HISTÒRICS SOBRE LA MEDICINA A LA RIBERA DEL XÚQUER
Carmel Ferragud
Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència «López Piñero»
El municipi d’Albalat de la Ribera va acollir els dies 24, 25 i 26 d’octubre del 2014 la XVI Assemblea d’Història de la Ribera, miraculosa i admirable cita acadèmica que bianualment, amb major o menor regularitat, es va celebrant des de fa més de vint-i-cinc anys en algun dels municipis que configuren la comarca del Xúquer. Les temàtiques que centren la part monogràfica de l’Assemblea es van succeint, amb èxit remarcable d’estudiosos i de públic en cada convocatòria. En aquella ocasió, la temàtica escollida va ser «La sanitat a la Ribera». Per als qui ens dediquem a l’estudi de la història de la medicina l’esperó va ser important, i el que subscriu aquestes línies amb Josep Lluís Barona acceptàrem el repte i iniciàrem la coordinació acadèmica, en col·laboració amb els membres de la comissió que havia creat l’Ajuntament d’Albalat a l’efecte de dur endavant els detalls logístics i administratius que comporta l’organització d’una trobada d’aquestes característiques.
Certament, els estudis sobre la salut i la malaltia, els practicants de la medicina, la salut pública, les institucions que han vetlat per atendre els malalts, etc., tot al llarg de la història, des dels temps medievals fins al segle XX en terres riberenques, es caracteritzen per la seua escassetat i disgregació. Els temps medievals i moderns, l’Antic Règim, a penes hi han estat explorats. Mitja dotzena d’articles ‒alguns publicats amb motiu d’anteriors assemblees‒ són la magra collita per a una comarca, paradoxalment, rica en arxius amb documentació adequada per a estudiar aquestes temàtiques.1 Algunes històries locals també han introduït algun apartat dedicat als practicants de la medicina contractats pels municipis, les epidèmies i alguna qüestió de salubritat, però amb poca consistència i profunditat, malgrat alguna excepció.2 La magna obra sobre la història de l’Antic Règim a la Ribera de Tomàs Peris Albentosa, ha oferit una síntesi d’alguns dels aspectes relacionats amb la salut-malaltia i l’assistència a partir d’aquestes històries locals. Amb tot, no deixa de sobtar que el tema s’haja inclòs dins el volum dedicat a la cultura popular.3 Tampoc les revistes d’àmbit local i comarcal que s’han publicat, i encara es publiquen a la Ribera, no han tret a penes cap article sobre el tema, i menys encara per a cronologies no contemporànies. Aquest és el cas de Suylana o Aljannat, publicades a Sollana i Alginet, respectivament.4 Igualment, una lloable i malaguanyada iniciativa com va ser la revista d’estudis històrics Al-Gezira, de la capital de la comarca, només va donar a la llum dos estudis relacionats amb la temàtica que ens ocupa entre els 143 articles publicats en els seus deu primers números.
Recentment, el que subscriu aquestes línies ha començat