Reebuda havem vostra letra, continent [e]ntre les altres coses l[... ... richs] hòmens e cavallers [e] generoses de la ciutat de València [...] fin que [la] uni[ó ... ...] trac[t]ament entre·l[s] de la dita ciutat e del regne de València n[o] vinga a aca[bament, e l]a qual [letra] e les coses en aquella con[t]engudes bé enteses, loant molt la vostra diligènc[ia] e bon entenime[nt] que havets de servir a n[ó]s, vos dehim e us manam que·l tractament per vós començat t[in]gat[s] aprop e continuets ab l[a] mellor diligència que porets, en tal manera que la unió damunt dita no haja alcun acabament, ans sia de tot en tot enpachada, sabent de cert que d’a[çò·ns] farets asenyalat serviy e plaer. Data en Tarragona, sots nostre segell s[ec]ret, a .XIX. dies anats del mes de maig en l’any de nostre Senyor .M.CCC.XLVII.
Matheus Adriani, mandato regio facto per dominum cancellarium.
Berengario de Codinachs. 31
24.
1347, maig 22.Tarragona.
Pere el Cerimoniós a fra Pere de Tous, mestre de Montesa. Consultat per aquest, que ha estat citat a València per a la constitució de la Unió, respon que romanga al regne, significant-li la seua decisió de celebrar corts d’Aragó i de València, per tal de reparar els greuges adduïts i evitar que proclamen la dita Unió.
ACA, C, Sigilli secreti, reg. 1227, fols. 22v-23r.
[Lo] rey d’Aragó.
Reebu[d]es vostres l[e]tres, en les quals éran soscrit(e)s formes d’alcunes letres a vós e a les [u]niversita[t]s dels lochs del vostre orde tramese[s] per los jurats e prohò[m]ens [d]e la ciutat de València, és a saber, sobre ço que vós e les dites universita[ts] han requests que deguéssets [é]sser a cert dia en la dit[a ci[u]tat, [a] fin d’ésser e fermar ab éls [u]na union que entenen [a] fer, p[er] les qual[s] n[os] supl[ic]àv[et]s [q]ue, per ço c[o]m lo vostre romanir és [m]olt nece[s]ari en la ||23r terra del vostre [o]rde, [... ...degué]ssem fer saber nostra v[olentat] que vo[s ...] f[...] venir a nós o de [... ... ...]l dit regne, per les rahons en les dites vostr[es l]e[tres con]tengudes. Les qua[ls ...] e les coses en aquelles expressades bé entes[es, vos] responem que, ateses [...]ades totes coses, reputam molt per mellor que [roman]gats en lo dit regne, tro a[ltr]e m[ana]ment hajats de nós. Significans a vó[s ...], haü[t] plener consell, apré[s] moltes rahons, havem deliberat teni[r] cor[ts ...] al dia de sen[t] Johan en la ciutat de Ça[ra]goça, e aprés [... ... ...] tene[r] semblantment corts en regne de València, per rel[evar ... ...] dels quals [l]os dels dit[s r]egne[s] se tenen e·s dien per [nós] ésser [...], per t[a]l que·ls s[o]bre[di]ts, per reduc[c]ió de tornar a estament ço [e]n què·s d[ie]n per [nó]s és[s]er prejudicats, p[u]gam retrer del propòsit que han de fe[r] les unions damunt dites. Preg[a]nts-vos curosament que envers lo nostre serviy e hon[or], segons que bé havet[s] acostumat e de vós confiam, haja[t]s diligència. Data en Tarragona, [so]ts [n]ost[r]e segell secr[e]t, a .XII. dies anats del mes de maig en l’any de nostre Senyor .M.CCC.XLVII.
Matheus Adriani, mandato regio facto per dominum can[c]ellarium.
A l’honrat e religiós frare Pere de Tous, maestre de l’orden de Senta M[a]ria de Muntesa.
25.
1347, maig 22.Tarragona.
Pere el Cerimoniós a Pere de Xèrica, governador del regne de València, per a informar-lo de la seua decisió de celebrar corts a Aragó i a València, amb el propòsit de satisfer-los els greuges i impedir la formació de les Unions.
ACA, C, Sigilli secreti, reg. 1127, fol. 23r-v.
El rey d’Aragó.
Fémosvos a saber que, viniendo a la nuestra presencia los amados conselleros nuestros Rodrigo Díaz,32 vi[ce]can[cel]ler nuestro, e Pero Royz de Açagra, cavalleros, los quales havíamos en[vi]ados [e]nta’l regno de Aragón por los afferes de la unión que los rich[o]shombres, mesnaderos e cavalleros [d]el dito regno e los de la ciudat de Çaragoça entienden a fer, nos han r[eco]mptado lo de que los sobreditos se tienen agrev[ia]dos o preiudicados, por la qual razón, havid[o] plenero acuerdo e cons[e]llo, havemos acordado de tener co[r]te[s a lo]s ar[a]goneses en la ciudat de Çaragoça el día de sant Johan primero que viene. E, tenida la dita cort, entendemos a fer aquello mismo d[e] t[en]er cortes [a] los de regno de Valencia, a los quales havemos enviados sobre aquesto nuestr[o]s mandaderos, e mandado fer la[s] cartas de las ditas cortes a [l]os d’Aragón, e aques[to] por rele[var]les [l]os preiud[i]cios, si alg[u]nos son, e p[or] sa[car]los (?) de las maneras de las u[ni]ones que entienden a fer o fazen lo (il·legible) es[... ||23v... v]os femos saber, porq[ue] de aquesto hayades p[lenera certif]icación. Et que [...] sob[e]rana dil[i]gencia a nuestro servicio e honra [... ... ...] ditas cosas assí [... h]ave [d]e[s a]costumado. Data en Tarragona, [dius] nuestro siello secreto, [.XXII.] días andad[o]s del mes de mayo en el anyo del [nuestro] Senyor .M.C[C]C.XLVII.
Idem (Matheus Adriani, mandato regio facto per dominum cancellarium).
[Al noble e]t a[m]ado consellero nuestro don Pedro, senyor de Exéricha, [governador general del regno de] Valencia.
NOTES:
¶ 10 Fragment esborrat per la humitat, com els dos següents. Les altres pèrdues es deuen a la corca.
¶ 11 Ratllat: Luppus Alvari de Espejo, miles.
¶ 12 Ratllat: Poyo.
¶ 13 Id. ut supra.
¶ 14 Id.
¶ 15 Al mateix Arxiu, mc A-6, ff. 144r-145v, hi ha una altra còpia, sols de les dues cartes i les respostes, menys correcta que la que reproduïm.
¶ 16 usitacis (sic) a l’orig.
¶ 17 L’adverbi falta en ambdues versions, però és necessari per a la comprensió de la frase.
¶ 18 El f. 7v és en blanc.
¶ 19 Traslladen la resposta a la infanta els mateixos representants de la ciutat que figuren al document anterior.
¶ 20 previdere a l’orig.
¶ 21 e: «a».
¶ 22 Fa al·lusió a Elionor de Castella, vídua d’Alfons el Benigne, i als infants Jaume, germà del Cerimoniós, i Ferran i Joan, mig germans, fills del rei Alfons i de la seua segona muller citada, que llavors residien als seus dominis castellans ensems amb aquella.
¶ 23 al menor a l’orig.
¶ 24 aital, ratllat a l’orig., on devia posar-se el dia de l’assemblea, potser encara no decidit.
¶ 25 A banda els forats de corc habituals, les línies inicials estan parcialment esborrades de grans taques d’humitat.
¶ 26 N’hi ha còpia de l’època a la Biblioteca de la Real Academia de la Historia, Madrid, Col. Salazar, ms. M-139, ff. 128v-129r.
¶ 27 N’existeix una còpia feta per als compromissaris de Casp el 1412 (aca, Generalitat de Catalunya, G-231, f. 3r), que ha servit per a reconstruir les llacunes del text.
¶ 28 Corregit sobre Montisalbi, per flagrant error de l’escrivà.
¶ 29 Vid. nota anterior.
¶ 30 S’han restaurat les llacunes amb la còpia de 1412 (ACA, Generalitat de Catalunya, G-231, f. 1r).
¶ 31 Escrit d’una altra mà.
¶ 32 Per Díez.
Конец ознакомительного