La miniatura, de mitja caixa, que correspon a la inicial C de Com, ocupa una sagnia de 13 línies. Damunt d’ella les 9 línies de la rúbrica traçades en gòtica textual donen començament en el foli 22r a la fundació de la Confraria i, com hem comentat anteriorment, corresponen a un capbreu de 1399.
Gràcies al coneixement del contingut del text, i sabent la relació que existeix en tot còdex entre la miniatura i allò que s’ha escrit en el mateix foli en què ambdós conviuen, el tema de la miniatura simbolitza l’acte solemne de dotar una donzella amb el cot i mantell vermell, o siga, l’entrega a l’agraciada de l’aixovar personal amb què l’obsequiava la Confraria, integrat, molt especialment, per el cot o vestit i el caputxó o mantell. La referida donzella es troba en actitud orant, i està vestida ja amb el cot. També és de color roig el caputxó que va a col·locar-li un dels dos barons que figuren junt amb la promesa, i que representen, segurament, un patró i el sastre, perquè exercia, com és lògic, un paper tan important el confeccionador de l’aixovar, que primitivament era qui, amb el síndic de la Confraria, acompanyava l’agraciada en la cerimònia d’atorgament de dot i missa de casament. Els gestos i les expressions dels rostres ens ajuden a comprendre aquest moment i estan carregats de realisme. L’escena té eixe caràcter quotidià de la pintura medieval del gòtic internacional, preocupada per representar l’anecdòtic.
La caplletra té brots blaus rematats en rosa siena que forma la lletra C amb les típiques fulles de card en els seus extrems. Apareix sobre un fons daurat amb les vores lobulades rematades per perles. En el seu interior quatre figures, dos de cos sencer, el patró i el sastre, encara que no se’ls veuen els peus, dempeus sobre un sòl de rombes blancs i negres, una xica agenollada amb les mans juntes en actitud orant i una quarta que correspon a un cap d’àngel que aguaita des del cel. Pareixen enganxades sobre un fons enreixat format per petits quadrats amb una creu en aspa daurada al seu interior. Els personatges estan en tres plans distints, mantenen una postura hieràtica en posició de tres quarts i l’escena, que transcorre en una estança tancada, no té tridimensionalitat.
El patró, situat dempeus a l’esquerra i dirigint la seua mirada cap al caputxó, mostra en el seu rostre mig somrient la barba partida, el front obert i el cap descobert en què s’aprecia una calvície avançada. Va abillat fins als peus amb una gonella groga i capa curta amb caputxó del mateix color, botonada al pit i folrada de pell blanca, a sota una camisa amb mànegues ajustades de color rosa. Cenyida a la cintura en la part dreta una espasa enfundada en una beina de color rosa. Els plecs del vestit són unes línies verticals i algunes corbes per a marcar els braços estesos subjectant el mantell rectangular roig de llana que li entrega el sastre.
El sastre, situat dempeus a la dreta, en un nivell un poc inferior al del patró i dirigint la seua mirada cap a ell, vist gonella blau fosc fins als peus i capa curta del mateix color, botonada al pit, a sota una camisa amb mànegues ajustades de color rosa. Cenyit a la cintura en la part esquerra un punyal enfundat en una beina de color rosa. Amb les seues mans esteses acosta el caputxó al patró. El front obert deixa veure un abundant pèl bombat pentinat amb ratlla al mig que cau per sota les orelles.
Enmig d’ells, agenollada, de cara al patró està la jove, de qui es veu mig cos, i es troba vestida ja amb el cot roig de mànegues amples. Té unes grans mans juntes i els plecs deixen entreveure la forma dels pits i els braços doblegats. Porta lligada la cintura, però ho tapa la mànega esquerra, que és l’única que es veu. El seu cabell castany és llarg, pentinat amb ratlla al mig i li cau fins als muscles. L’expressió del seu rostre delata serietat i emoció continguda.
Per damunt de la figura del sastre irromp des del cel un querubí dins d’un cercle amb quatre lòbuls, blaus en la vora i els espais entre ells en roig, en senyal d’aprovació divina.
La miniatura creiem amb tota probabilitat que va ser realitzada en 1400 en el taller de Domingo Crespí, iniciador de l’escola d’il·luminació valenciana, per les seues semblances amb les miniatures de l’Aureum Opus o Llibre de Privilegis de l’Arxiu Municipal d’Alzira, realitzades en eixe taller.55 Quant a l’autoria no ens atrevim a fixar-la de manera precisa ja que les dades que hem trobat sobre les despeses ocasionades per la confecció d’un capbreu en 1399, a què pertany el quadern on està l’única miniatura d’aquest Capbreu que estem descrivint, només diuen açò: «Ítem, de scriure la letra formada: VI s. Ítem, de il·luminar: VI s.»,56 i no especifica el nom. No obstant això, no seria desgavellat atribuir-la al mateix Domingo Crespí per la relació que aquest mantenia amb la Confraria, ja que, posteriorment, concretament en 1418, trobem Domingo Crespí, «il·luminador», que paga un cens de 5 sous a la Confraria «sobre terra en lo dit terme de Ruçafa», en la festa de sant Miquel.
La Confraria d’Òrfenes a Maridar amb un segle d’existència formada per un grup de mercaders adinerats, que constitueixen la burgesia incipient de la ciutat de València, busquen en la confecció del llibre dels censos i en la seua decoració, encara que, en el cas d’aquest Capbreu amb una sola miniatura perquè el contingut del llibre no requereix més, un element de prestigi. Els confrares, desitjant representar el poder de la corporació, busquen els millors artistes, a qui tenen major prestigi del moment i són els seus clients a imitació dels reis i de les institucions de la ciutat, com són el Consell municipal i la catedral de València.
Seguint en aquesta línia, al confeccionar un nou capbreu en 1470 encarreguen la il·luminació del llibre als artistes més prestigiosos de la ciutat. Miquel Adzuara, germà menor de Domingo,57 va pintar segurament els diversos centenars d’inicials embotides i filigranades que hi ha al llarg del manuscrit, ja que en el llibre de comptes del majordorm Pere Bou s’arreplega la bestreta que li paguen: «Més doní al inluminador que fon en Atzuara per bestreta XXX sous com no sia acabat fins: Il. X s.».58 Un altre artista, que el mateix llibre de comptes anomena com Crespí, tal vegada es referisca a Pere Crespí el Jove, fill de Pere Crespí i nét de Domingo Crespí,59 va cobrar 18 sous per il·luminar la rúbrica que hi ha al començament de cada festa en la part superior del full.
El contingut del manuscrit és el següent:
s.f. 1r-23v: [Abecedari dels censataris].
f. 13r-14r: Del testament d’en Francesch Quonil, especier, qui instituý lo espitall qui·s diu d’en Quonil que huy·ll husufructa Menagera.
f. 15r-17v: Institució feta per en Ferando García del beniffici.
f. 18r-v: Nomenament de síndic de Francesc Vidal.
f. 22r-24r: Institució de la Confraria de les Òrfenes a Maridar.
f. 24r-v: Indulgències concedides per l’arquebisbe de Tarragona.
f. 24v-25r: Indulgències concedides pel bisbe de Barcelona.
f. 25r-26r: Indulgències concedides pel bisbe de Tortosa.
f. 26r: Indulgències concedides pel bisbe de València.
f. 26r: E per saber q[u]in[s] foren los p[r]imers amicçadós de la dita Almoyna.
f. 26v: Poder donat per Pere Bou, majordom, per a capbrevar.
f. 27r-36v: [Censals que respon la ciutat de València i la Diputació del General].
f. 39r-54r: Pascha de Resurrecció.
f. 56r: [Sant Marc].
f. 57r-60r: Pascha de Cinquagèsima.
f. 61r-170r: Sant Johan de juny.
f. 173r-187r: Festa de Sancta Maria de Agost.
f. 195r-241v: Festa de Sent Miquel.
f. 243r-246v: [Testament de Marcos Ruiz de Bárcena i codicils].
f. 258r-279r: Festa de Tots Sants.
f. 296r-300r: Festa de Sent Andreu.
f.