Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.
Ab carta rebuda per lo scrivà de la Cort Civil a (blanc) del mes de (blanc) any Mi CCCCº LXXXVI comprà dita casa en Miquel Camarena, ciutadà, per preu de C XV liures.
A V de juny any M D V ab carta rebuda de partitió per en Johan Perilles, notari, lo dit alberch ha pervengut a Johan Batista Camarena, fonch stimat a LXXXXIII liures.
Poseix Alonso Ferrandis, peller o mercader de roba vella, està en la matexa casa en lo carrer dels Conills.
A XXXI de juliol any Mi D LXI rebè mossén Tagell VI sous per lo loÿsme de un carregament fet per Salvador Miralles, rebut per Joan Vassiero, notari, dit mes e any.
A XII de agost dit any rebè mossén Tagell XVII liures per lo loÿsme de la venda feta en lo any desús dit, rebuda per dit Tagell.
Ab acte rebut per Miquel Sánchiz, notari, a XVIII de mars M D LXIII <Salvador> Joan Miralles carregà C liures.
Ab acte rebut per Miquel Sánchiz, notari, a 5 de octubre 1566 lo dit Salvador Miralles carregà LXX liures, pagà 3 liures 10 sous.
Ab acte rebut per Lluch Verger, notari, a 4 de dehembre 1570 Salvador Miralles vené la dita casa a Geroni Vellit, traginer, per preu de 200 liures, rebè lo lluïsme mossén Assió y la lloasió Luís Nicolau Vaziero a 15 de setembre 1584.
||62r Predictis die et anno
Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,375 ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhit en Johan Salvaterra, alias Aguado, ciutadà de València, e interroguat per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ell, dit en Johan Salvaterra, alias Aguado, té e posseheix hun alberch en la perròquia de Sent Johan del Mercat de la present ciutat, en lo carrer apellat dels Conills, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual alberch afronta de una part ab alberch de na Johana Bisbal e d’altra part ab alberch d’en Bernat Piles, formatger, e ab carrera pública. E que per lo dit alberch és tengut pagar a les dites Òrfenes cascun any en la festa de Sent Johan de juny, en una pagua quatorze sous. E més és tenguda a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València lo dessús dits dia e any… XIIII sous.
Presents testimoni foren a les dites coses en Pedro de Vilasequa e en Rodrigo de Viscahin, sastres, vehins de València.
Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.
Posex-la huy en Francesch Marí, tirater, que està en la quasa.
En aprés ab carta rehebuda per en Bernat Berart, notari, a XXIII de juliol de any mil D VIIIIº en Gaspar Sorell, en son nom propri e com a hereu de na Clara Marí, muller del dit Francesch Marí, venè lo dit alberch a·n Jacme Martorell, aluder, per preu de LX liures. E lo primer de agost D VIIIIº ab carta rehebuda per Bernat Dassió, notari, e Vicent Çaera, majordom, fermà en la venda e rehebé C XX sous de loÿsme.
Poseix lo hereu de Jaume Martorell, aluder.
A XII de376 <agost> Mi D XXII lo magnífich en Hierònim Tagel, majordom, donà lixència377 de carregar C V liures a Onorat Martorell, hereu de Jaume Martorell, sobre dita casa, rebuda per lo discret en Joan Riudaura, notari, síndich.
A II de octubre M D XXXII lo dit magnífich en Hierònim378 Tagell, majordom, fermà en la venda que fa lo dit Onorat Martorell, feta a·n Francés Sánchiz, revenedor, està en lo carrer dels Conills, rebuda per lo dit síndich.
A II de giner M D LIII lo magnífich en Hierònim Tagell donà licència a na Maria Sànchis, muller de Gamboa, peller, per a carregar LXIII liures sobre dita casa, ab acte rebut per Luís Johan Vassiero, notari, a III de giner dit any.
||62v A XXVI de maig any M D LVIII lo magnífich en Hierònim Gil, majordom, loà lo carregament faedor per la dita na Maria Sanchis de Gamboa, muller de Francesch Gamboa, sobre dita casa.
Ab acte rebut per Pau Vasiero, notari, a 30 de abril 1605 Speransa Boneta Gamboa y de Romero vené la sobredita casa a Tomàs Llopis, corredor de coll, y rebé per lo luïsme 22 liures 10 sous.
Ab acte rebut per lo scrivà de la Cort Civil a XII de janer M DC VIIII Sperança Beneta Gamboa Romero y de Gutiérrez comprà la sobredita casa com a béns de Tomàs Llòpiz per preu de do-centes trenta-huyt liures a rahó de franch, y Pere Joseph Balaguer, majordom, loà dita compra ab acte rebut per Pau Vaziero, notari, a XVIIII de setembre M DC XIIII y rebé per lo luÿsme vint-y-una liura.
||63r Iamdictis die et anno
Sia manifest que en presència del discret en Johan Perilles, notari,379 ciutadà de València, jutge per lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les Òrfenes Maridadores de la dita ciutat, a capbrevar deleguat, constituhida la honorable na Françescha, muller d’en Johan Martí, quondam mercader <feroveler> de la dita ciutat, e interroguada per lo dit jutge, instant lo honorable en Francí Vidal, apothecari, procurador de les dites Òrfenes, dix e confessa que ella, dita na Françescha, té e posseheix hun alberch en la perròquia de Sent Johan del Mercat de la dita ciutat, en lo dit Mercat, sots directa senyoria de les dites Òrfenes, lo qual afronta ab alberch de una part de mestre Johan Morera, cirurgià, e d’altra part ab alberch d’en Johan de Senta Crus, sabater de vell, e ab carrera pública qui va a la dita sglésia de Sent Johan. E per lo dit alberch és tengut paguar a les dites Òrfenes cascun any en les festes de Sent Johan de juny e de Nadal migerament huytanta sous. E més és tenguda a les dites Òrfenes per rahó del dit alberch a dret de loïsme e fadigua e altre dret emphiteòtich segons fur de València. E lo dit procurador requés de les dites coses carta pública, la qual lo dit jutge provehí ésser-li feta e liurada. Açò fon fet en València lo dessús dits dia e any… LXXX sous.
Presents testimoni foren a les dites coses en Pere Lehonart, ciutadà de Barhinona, barber, e en Berthomeu Castellar, ciutadà de València.
Sig (signe notarial) num mei Petri Ballester, auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum, qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis.380
E la dita quasa posex huy en Miquel Quamarena, ciutadà, perquè té sa filla per muler d’en Johan Martí, feroveler.
A V de febrer any M D en Jacme de Fachs donà la fadiga a·n Jacme Arnau, feroveler, per X sous ab carta rebuda per en Johan Periles, notari.
Poseix la hereua de Jacme Arnau, casada ab Ausiàs Ferrando, notari, està al costat del ferrer de Sanct Johan del Mercat.
Ab acte rebut per Jeroni Ruvio, notari, a 24 de març 1564 fonch venuda la dita381 casa a·n Berthomeu Pasapere, mercader, per preu de 700 liures, lloà Antoni Mateu a 7 de març 1564.
Ab acte rebut per Pau Vaziero, quondam notari, a382 31 de octubre 1619 Melchior Malonda, ciutadà, vené a Johan Pasapere, mercader, dita casa per preu de 1300 liures, fonch loada dita venda per Joseph Balaguer, majordom de dita confraria, ab acte rebut per Luís Vaziero, notari, a 8 de febrer 1621, rebé per lo luïsme 92 liures 20 sous.
Ab decret fet per la Real Audiència publicat per