2 F. ARROYO i M. D. CABANES PECOURT, «Notas sobre un recetario valenciano del siglo XV», dins III Congreso Nacional de Historia de la Medicina, 1969, vol. III, pp. 67-71.
3 A. CARDONER I PLANAS, Història de la Medicina a la Corona d’Aragó (1162-1179), Barcelona, Ed. Scientia, 1973, pp. 179-185.
4 L. CIFUENTES, La ciència en català a l’Edat Mitjana i el Renaixement, Barcelona, Edicions de la Universitat de Barcelona, 2001, pp. 113-121.
5 A. CARDONER I PLANAS, Història de la Medicina…, op. cit., p. 184. L. CIFUENTES, La ciencia en català…, op. cit., p. 114. L. FARAUDO DE SAINT GERMAIN (ed.), El «Libre de les medicines particulars». Versión catalana trescentista del texto árabe del tratado de los medicamentos simples de Ibn Wáfid, autor médico toledano del siglo XI. Transcripción, estudio proemial y glosarios por—, Barcelona, Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 1943.
6 L. CIFUENTES, La ciencia en català…, op. cit., p. 113.
7 L. CIFUENTES, ibid, p. 116.
8 Ibid., p. 116 i 119.
9 Furs e ordinacions fetes per los gloriosos reys de Aragó als regnícols del regne de València. Furs d’Alfons IV, rúbrica XVII, De metges, València, Lambert Palmart, 1482 (ed. facsímil, València, Gráficas Soler, 1976, pp. 209-210).
10 A. CCARDONER I PLANAS, Història de la Medicina…, op. cit., p. 184. L. CIFUENTES, Laciencia en català…, op. cit., p. 119. D. COMENGE, Receptari de Manresa (siglo XIV), Barcelona, Tip. Enrique Redondo, 1899.
11 A. CARDONER I PLANAS, Història de la Medicina…, op. cit., p. 185. L. CIFUENTES, La ciencia en català…, op. cit., pp. 119, 329. E. CANIBELL I MASBERNAT (ed.), Bibliografía medical de Catalunya: inventari primer, pres dels llibres antics i moderns presentats en l’Exposició Bibliogràfica anexa al segon Congrés de Metges de Llengua Catalana celebrat a Barcelona del 21 al 28 de juny de 1917 (cedulari posat en ordre alfabètic d’autors, entitats i noms geogràfics), Barcelona, Associació General de Metges de Llengua Catalana, 1918.
12 A. CARDONER I PLANAS, Història de la Medicina…, op. cit., p. 185. L. CIFUENTES, La ciencia en català…, op. cit., p. 120. E. MOLINÉ I BRASÉS, «Receptari de Micer Johan», BRABLB, 54 (abriljuny 1914), pp. 321-336, 55 (juliol-setembre 1914), pp. 407-440.
13 L. GARCÍA BALLESTER, La Medicina a la València medieval, València, Edicions Alfons el Magnànim, 1988, p. 99. ÍD., Artifex factibus sanitatis. Saberes y ejercicio profesional de la Medicina en la Europa pluricultural de la Baja Edad Media. Introducció i selecció de textos per G. Olagüe de Ros i E. Rodríguez Ocaña, Granada, Universidad de Granada, 2004, pp. 34, 81-155.
14 L. GARCÍA BALLESTER (dir.), «La “ciencia” y el oficio de la boticaría», dins Historia de la ciencia y de la técnica en Castilla, Vol. I, Edad Media, Junta de Castilla y León, 2002, p. 878.
15 L. CIFUENTES, La ciencia en català…, op. cit., pp. 282-285. A. CARDONER I PLANAS, Història de la Medicina…, op. cit., p. 183. F. BARBERÁ MARTÍ, «Medicina Valenciana de Antaño», Revista Valenciana de Ciencias médicas, 7 (1905), pp. 286-289 i 373-380; 8 (1906), pp. 154-59 i 334-236; 9 (1907), pp. 157-159, 190-191, 205-207, 221-223 i 236-238; 10 (1908), pp. 24-27, 203-206, 220-222, 251-253, 262-269, i 281-287. J. RIBELLES COMÍN, Bibliografía de la lengua valenciana…, Madrid, Tip. de la Revista de Archivos Bibliotecas y Museos, 1915, 1929,1931 i, Servicio de Publicaciones del MEC, 1978, 4 vols. L. FARAUDO DE SAINT GERMAIN, «Una versión catalana del “Libre de les herbes” de Macer», Estudis Románics, 5 (1955-1956), pp. 1-54.
16 Cfr. nota 1.
17 M. CORACHAN (dir.), Diccionari de Medicina, 1a ed., Barcelona, Salvat, 1936. Cfr. Fonts i Bibliografia, pp. XVI. Aquest diccionari fixà la terminología mèdica en català. M. Corachan (Xiva, Comunitat Valenciana, 1881-Barcelona, 1942) estudià a Barcelona especialitzant-se en cirurgia. Al 1936 va ser conseller de Sanitat de la Generalitat de Catalunya.
18 Cfr. nota 2.
19 L. CIFUENTES, La ciencia en català…, op. cit., pp. 67 i 120.
20 J. RODRIGO PERTEGÁS, «Boticas y Boticarios. Materiales para la historia de la Farmacia en Valencia en la centuria décima quinta», Anales del Centro de Cultura Valenciana, 1929, pp. 110-153, cfr. p. 123.
21 Biblioteca de Catalunya. Fondo Rodrigo Pertegás. Libre de receptes [Manuscrito]: M.S. de la Biblioteca de la Universidad de Valencia. Ms. 1151. En el registre, quan se cita la Font d’adquisició de la esmentada còpia consta: «Compra a la neboda de Rodrigo Pertegàs per mediació del canonge José Sanchis Sivera».
22 Cfr. nota 1
23 Se segueix la descripció i catalogació del manuscrit feta pel Prof. Francisco Gimeno Blay que apareix en el catàleg de la Biblioteca Històrica de la Universitat de València.
24 140 folis; 210 × 140 mm; enquadernació 220 × 150 mm.
25 Cfr. F. GIMENO BLAY: «El text està incomplet com ho prova l’índex on la primera recepta mencionada és transcrita al full 43; així mateix, aquesta taula acaba incompleta al f. 6v. El text del receptari comença acèfal en el f. XVIIIr/6bis i acaba inconclós al full CLX/140 com posa de relleu el reclam situat al marge inferior del full (item prenets de la rael). Arran de la restauració alguns quaderns es presenten incomplets i desordenats, altres hi manquen». Cfr. Apèndix I - Taula de correspondències.
26 Quan els quadernets estan desordenats i la foliació no segueix l’ordre correcte, es fa constar en nota a peu de pàgina i en la transcripció se segueix l’ordre correlatiu.
27 Cfr. Apèndix II - Foliació índex i capítols. Nombre de receptes per capítol.
28 L. GARCÍA BALLESTER (dir.), «La “ciencia” y el oficio de la boticaría»…, cit., p. 888: «… las recetas seguían un orden establecido según la estructura de la patología que hizo canónica el galenismo bajomedieval: remedios para las enfermedades, ordenados de la cabeza a los pies; remedios contra las enfermedades de origen universal, como las fiebres, los apostemas, los venenos».
29 «Els aparells difereixen dels sistemes per llur constitució histològica: l’aparell es format per diversos tipus de teixits (aparell digestiu: teixit epitelial, muscular i conjuntiu) i el sistema per un de sol (sistema nerviós: teixit nerviós)», O. CASASSAS (dir.), Diccionari enciclopèdic de Medicina, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2002, pp. 133-134.
30 Cfr. Glossari de productes. En ell es recopilen tots els remeis i productes esmentats, donant el seu nom en català, castellà i llatí.
31 A. CARDONER I PLANAS, Història de la Medicina…, op. cit., p. 184. J. RODRIGO PERTEGÁS, «La tríaca en Valencia», Revista Valenciana de Ciencias Médicas, 26 (1901).
32 Aquí i en els exemples següents la numeració entre parèntesi remet al nombre de capítol.
33 Castoreum, castori, castóreo: Espècie d’ungüent pardós i aromàtic, segregat per una glàndula especial que té el castor a cada banda de l’aparell genital.
34 «Ítem, prenets .X. dracmes de les fulles de la savina e picats-les ben, e prenets .X. dracmes de let de ovelles, e prenets .X. dracmes de sucra de pan, e metets-ho tot ensemps a coura al foch, e com sia cuyt tot ensemps, vullats ab vin, vullats ab brou calent, dats-ne a beura a tota persona qui hage dolor de les emoroyde (sic), meravellosament les farà passar la dolor (.LVII.).» «Prenets .Iª.