V. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre dites parts que per quant és notori que el dexar de podar les vinyes cada un any és total ruyna y perdició y destructió de aquelles, és pactat y concordat que tinguen obligació de podar-les cada un any a ús y costum de bons podadors y llauradors, sots pena de comís, <y> que puguen ser comissades ab la llibertat y clàusula contenguda en lo tercer capítol de la present capitulació.
VI. Ítem, és pactat, avengut y concordat que los dits nous pobladors, a ses <costes> y gastos, tinguen obligació de reparar y conservar les cases que se’ls establiran, conforme la necessitat mostraran tenir, y dexant-ho de fer, los ó puguen manar y fer fer, y el senyor, a costes dels pobladors d’elles, o puga fer fer.
VII. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre dites parts que el senyor se reserva per a si y als seus totes les coses, de qualsevol gènero y espècie que sien, que estiguen contenguts en dita baronia y llochs de aquella, que per via pensada, cogitada o no cogitada o incogitada, estan y puguen estar <y> pertànyer-los per qualsevol via, causa, manera o rahó que sia, dins o fora dels térmens de dita baronia, com tant solament entenga lo dit senyor y tinga voluntat de dar-los, als dits sos vassalls, allò que·s trobarà contengut en cada acte del stabliment que es farà a cada hu, y no més; y que tot lo que no estarà declarat que·l senyor dóna als vassalls, s’entén y se entenga que resta per al dit senyor y als seus successors, per regalies de aquells, sens que puguen donar lloch o dupte algú, ni enterpretació alguna, com tot lo que serà dubtós se dexa per al dit senyor y als seus successors.
VIII. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre les dites parts que totstemps y quant algun vassall aurà menester fusta per a obrar y reparar y conservar sa casa, aja de demanar licència al senyor o a qui tindrà poder de aquell, y si lo contrari fes, encórrega en pena de tres lliures moneda reals de València per cada a<r>bre que tallarà; però dóna-se’ls als tals vassalls llicència que llíberament y sens incorriment de pena alguna, puguen fer llenya per al servici de ses cases, ab que no sia tallar arbres ni rames verdes dels tals arbres, sinó les que en sa heretat esporgaran, netegant y esporgant sos a<r>bres a ús y costum de bons llauradors. Y també se’ls dóna llicència y facultat que puguen fer sendra de les mates y xara, sens encorriment de pena alguna; y així mateix, puguen tallar fusta per a timons y estenes, dentals y cametes, y jous per als adreços y aparells que són menester per als aladres.
VIIII. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre dites parts que per a les heretats y fruy<t>s de aquelles sien guardades, se haja de tenir y nomenar un guardià que guarde la baronia y·l terme de aquella, y los dits pobladors l’ajen de pagar y sustentar a ses costes.
X. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre les dites parts que totes les persones que seran atrobades furtant herba, garrofes, raïms, olives, amelles y altres qualsevols gèneros de fruyts que deguen dret a la senyoria, encórreguen en pena de deu sous si seran atrobats fent dits furts de dia; y si serà de nit, encórreguen en pena de vint sous si lo tal furt o furts seran de poca consideració, però si lo tal furt se farà, encórrega lo tal en pena de deu lliures, aplicadores la tercera part al amo de la heretat de qui·s farà dit furt y l’altra tercera part per al acusador, y l’altra tercera part a la senyoria.
XI. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre dites parts que·l senyor de dita baronia y sos officials, o qui son poder tindrà, puguen fer y fassen les ordinacions que convindran per a la conservació de la dita e present baronia, y posar les penes pecuniàries que convindran per a la bona administració de la justícia, bé y conservació de les persones y cases de la present baronia, conforme a la ocurrència del temps, y que los dits pobladors no puguen proclamar, appel·lar ni recórrer de semblants enantaments y provisions.
XII. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre dites parts que sens diminució alguna de la reservació general contenguda en lo setè capítol, especialment se reserva37 per a si y als seus successors en dita baronia tota la jurisdictió sevil y criminal, herbes, aigües y montanyes, barranchs, fusta, pins, carrasques y qualsevol altre arbre que no faça fruyt, y les demés regalies tocants a la senyoria, com són fleca, taverna, carniceria, forn, tenda, ostal, escrivania y qualsevol altres regalies que ara y ha y per temps y porà haver en la dita baronia y llochs de aquella, però concedix lo senyor a dits pobladors que puguen vendre son vi en ses cases a cànters y mig cànters, quartes y mijes quartes, y l’oli a roves y miges arroves. <Y> que se haja de fer un bovalar per a la carneceria, en lo lloch que li parexerà al senyor y’s consertarà y convendrà ab los vassalls, per a que el que dóna carn puga pasturar lo seu ganado, restant-se el senyor tot lo plen dret de la carneceria, y en cas que no’s tingués arrendada, <si>a la herba del dit bovalar per al dit senyor o per a qui ell voldrà.
XIII. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre les dites parts que les cases y heretats que s’establiran als nous pobladors, no puguen ser venudes ni transportades ni alienades en ninguna manera a persona alguna, ni ha lloch privilegiat, sinó a persona honrada y abonada, en càrrech del cens y partició imposat, per a què planament lo paguen, y açò precehint licència del senyor o de qui son poder tendrà; y açò se haja de declarar al venedor, per a què si dit senyor la voldrà pendre per lo mateix preu, la puga pendre llíberament y, consentint que la tal venda passe avant, se li haja de pagar y pague lo lloïsme, conforme a furs del present regne, reservant-se lo senyor per a si y per als seus tot lo dret emphiteòtich de fadiga, lloïsme, y fent al contrari, encórreguen en pena de comís.
XIIII. Ítem, és pactat, avengut y concordat que tots los dits pobladors y tots los successors hajen de pagar delmes y primícies, y ters delme y los demés drets de la senyoria que abaix se dirà, sens fer frau ni engany, sinó en molta puntualitat, com a verdaders y fels cristians, per lo molt que importa la solució y paga dels dits delmes y drets y lo que en allò se servirà Nostre Senyor; y fent lo contrari encórreguen en les penes per furs del present regne instituïdes y les que al senyor li parexerà posar.
XV. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat entre les dites parts que totes les cases y terres que estan situades y posades dins la baronia de Parcent y térmens y llochs de aquella, són y sien tengudes y obligades a la senyoria de la dita baronia al dret de fadiga y lloïsme, y a tot altre dret imphiteòtich y dret de cobrar aquell, segons a fur del present Regne de València.
XVI. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre les dites parts que qualsevol vehí y vassall y habitador de la present baronia de Parcent, no se’n puga anar a viure a altra part fora de dita baronia, sots les penes imposades per furs del present regne y altres penes arbitràries al senyor de dita baronia y a sos successors, sens que primerament hajen pagat al dit senyor de dita baronia lo que se li deurà. Y en cas que el dit vassall o vassalls se’n vajen, no puguen ningú de aquells demanar ni demanen millores algunes de les cases y terres que dexaran, ans bé lo tal vassall que se’n anirà estiga obligat a pagar y refer les pijores y perjuhins que haurà fet en la casa y heretats que dexarà, si ja la occasió o culpa de què se’n vaja no fos del senyor de dita baronia.
XVII. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat que per nengun temps puguen immiscuir y ajuntar, obrir finestres y portes en ninguna de les cases y llochs de la present baronia, ni tampoch en les terres del terme de aquella rompre màrgens, ni mesclar ni ajustar unes terres ab altres, exceptant les terres que estaran dins sa terra matexa de sa heretat junta, sens primer obtenir llicència y consentiment del dit senyor o de que tendrà son poder, y si lo contrari faran, encórreguen en pena de comís.
XVIII. Ítem, és pactat, avengut y concordat entre les dites parts que, tostemps y quant en qualsevol temps que al senyor li aparexerà y a sos successors, y ben vist li serà, puga obligar tantes voltes quantes voldran, als nous pobladors, vassalls y habitadors que ara són o per temps seran, a què cabreven totes les cases y terres que aquells respectivament posseïran situades en la present baronia, y los dits vassalls que ara són y per temps seran sien tenguts y obligats a cabrevar y regonèxer al dit senyor la senyoria directa de la tal casa o cases y terres posehiran, sens fer-li al dit senyor contradictió alguna. Y que per a dit effecte, puga lo senyor y sos successors nomenar jutge o jutges infiteòticals