boquis 1 m. ‘fam’. «Ells que són tan penitens, / y sempre estan dechunant, / pense portaran un boquis / que ni tots los estudiants» (Milacres, 75), «Nosatros / tan famolencs, y ell [el pa] tan ros... / tan tentaor... Deixaríem / de caure en la tentasió? / Perquè el boquis no té lley» (Un pillo, 51). En un sainet d’Andreu Amat Voquis és el sobrenom d’un estudiant famolenc (Fàbregas, 1967: 103). Esc. n’assenyala el timbre obert de la o en valencià. Vinyoles (1978: 57) documenta en 1912 boquis ‘queviures’. En l’argot castellà boquí ‘hambre’ i boquinó ‘hambriento’ (Besses, 1905: 38). Mot procedent del caló boqui, boquis ‘fam’ (cf. Wagner, 1924: 39; Claveria, 1951: 198-199, 215). 2 m. ‘atenció, deler per escoltar i atendre’. «Li dic que em trove en brases, aguardant que escomence (...), perquè els fadrins de les barraques m’escoltaran a mi en més boquis que si fóra el pae pedricaor de la Cuaresma» (El Mole, 1837: II, 5). Mot NR. Extensió semàntica de l’anterior, com la que es produeix en el sinònim fam, que de ‘desig intens de menjar’ passa a designar altres desigs i anhels intensos.
bord -a / bordet -a 1 adj. i m. i f. ‘fill o filla de pares desconeguts’. «Qui naix sens pares conéixer / és bort, y no ho pot negar» (Martí, 1997: 368), «Tu eres bordeta. / Te tragué de l’hospital ma chermana, que morí / molt pronte farà dos añs, / y m’encarreguí de tu» (Lladró, 1876: 6), «–És dir, que sóc borda? / –No. / Ton pare és este Oliviere / de París» (Fambuena, 1877: 26). Acc. NR al DECat, 1a doc. En Pomares (1997: 57) i Verdaguer (1999: 41). És una accepció secundària respecte a ‘bastard, nascut de pares no casats’, de la qual deu ser una extensió. 2 adj. i m. i f. ‘fals’. «–Veches si els durà poc toba / el dia del casament. / –Si foren borts [les arracades], m’ho creuria» (Balader, 1876: 17). Acc. NR al DECat ni al DIEC i ND. 3 adj. i m. i f. ‘falsari, impostor’. «Con que vosté, so tunante, / té a nòstron pare [sant Vicent Ferrer] per bort? / Parle clar (...), / sinó yo faré que cante» (Miracles). La idea de ‘falsedat’, d’‘impropietat’, es troba en el sentit primari de bord ‘bastard’ i en el de ‘planta que no fa fruit o el fa dolent o petit’. D’ací es generalitza per extensió. 4 adj. i m. i f. ‘persona malvada, degenerada’. «Lladre! Bort! Solta!» (Sainets il·licitans, 223). Insult que també recullen Pomares (1997: 57) i Verdaguer (1999: 41). Amb aquest sentit també en castellà borde (León, 1996: 46; Sanmartín, 1998a: 123; Carbonell Basset, 2000: 73). Extensió dels sentits primaris de bord, per les connotacions negatives que impliquen. 5 adj. i m. i f. ‘dolent, enutjós’, aplicat a objectes, situacions o fenòmens atmosfèrics. «Tant así com en la Cort (...) / sopla un airet tan bort / que sinse alguns mils de lliures / ni es pot fer ni pot escriure’s / comentari a ningun texto» (Sueco, 1), «Déu que t’escolte (...) / y que milloren els temps / pa que no siguen tan borts» (Burrimàquia, 30). Accs. NR (3-5).
bordell 1 m. ‘desordre, confusió, desori o lloc on regna el desordre i la confusió’. «Pobre Miñana, si alçares / el cap en aquell bordell! / Allí entre soldats y cajes, / barateros... y algo més. / Quant no criden a la guàrdia, / hi a un soroll, hi a un desgabell, / hi a uns quedirs (...), / uns cuadros tan violents» (Lo romancer, 139). 1a doc. Figura en Pomares (1997: 57); a Gandesa bordell ‘lloc de desordre i perdició’ (Tresor, II, 228), a Alacant ‘desordre i confusió de moltes persones que no s’avenen, o conjunt de moltes coses desordenades i difícils d’aclarir’ (Segura, 1996: 135). En l’argot francés bordel ‘lieu où règne le désordre et la saleté’, ‘situation confuse et desordonnée’ (Colin, Mével, 1990: 70-71). 2 m. ‘embrolla’. «–Cuant s’aclarixca el enredro / sabe Dios com quedarem! / –Serà capàs? / –És molt churro. / (...) –Quin bordell!» (Palanca, 1872a: 23). Acc. NR. Accepcions metafòriques derivades del desordre, de la confusió i de la immoralitat que hom suposa regnen en un prostíbul. 3 m. ‘terme pejoratiu aplicat a alguna persona, objecte o situació desagradable o inconvenient’. «bon bordell és ser casat!» (Martí, 1996: 101), «I aquell que caiga que unfle. / Ai! Bordell de campanar! / Tot infàmies, picardies, / guilopades i maldats» (ibid., 300), «Si tu demanes limosna (...), / si puches a alguna casa (...), / abaixes del mateix modo / que te n’abies puchat (...). / Atres dihuen que no tenen / y que encara no han dinat. / Y per rematar el cuento, / te’n béns en les mans al cap. / ¿No és asò un bordell de calses / per a aquell que patix fam?» (Branchat, 82), «–Si van de capa caiguda. / –Y tu no? Vacha un bordell / de chiqueta, que tu vas / cap amunt?» (Vives, 1877a: 9), «Ay, chiqueta del bordell!» (Vives, 1877b: 20), «En este món del bordell / al qu·està en prosperitat / tot lo món li fa costat» (Ensisam, 43). Acc. NR al DCVB ni al DIEC. De vegades amb complements (bordell de campanar, bordell de calces). El segon figura ja en un proverbi recollit per Carles Ros (1736: 45). En el DECat (II, 108) aplicat només a objectes. 4 bordell de murs y valls! interj. «Ay! bordell de murs y valls! / No dig[u]eu que tens vergonyes, / ma filla, no digues tal» (Mulet, 294). Loc. NR. Expressa disgust, contrarietat. 5 ni quins bordells! loc. «Quines lleis ni quins bordells / donen per just i assentat / que el qui té dinés no pensa / en favorir a l’estrany?» (Martí, 1996: 301). Acc. NR. Expressió intensificadora de la negació. Cf. Què... ni què collons! ‘expressió de rebuig, contrarietat o negació del que s’acaba d’afirmar’ (Pomares, 1997: 105). → cafall, haca. 6 quins aquells ni quins bordells? loc. ‘què’. «Quins aquells ni quins bordells / em tenen de esta manera?» (Martí, 1996: 241). Loc. NR. Expressió de mal humor, de contrarietat, intensificadora de la interrogació. 7 que bordell! loc. «–Con que si et vols quedar tu... / –Quin foll, ya m’ha desedit. / Sí que·m quede, que bordell!» (Colom, 1875: 20). NR. Expressió intensificadora per a indicar que no existeix cap inconvenient suficient per a fer alguna cosa. Cf. que collons! ‘expressió que reforça el que s’acaba de dir, o amb què es nega alguna cosa’ (Pomares, 1997: 104), i en castellà ¿qué cojones? ‘expresión de enojo para indicar que no existe ningún inconveniente para hacer algo’ (Sanmartín, 1998a: 253). 8 anar tot al bordell loc. ‘anar-se’n tot en orris, de mala manera’. «en oir-lo [el tabalet], al bordell va / tot, i a ballar falta gent» (Escalante, ap. Sirera, 1995: 44), «Si el melengue fóra ell, / me’l menchaba, com y a Déu, / y anaba tot al bordell» (Colom, 1875: 39). Loc. NR al DECat ni al DIEC i ND. A Mallorca anar as bordell ‘anar en desorde, de mala manera’ (DCVB, II, 586). 9 (tirar / anar) al bordell loc. ‘anar o enviar a mal viatge’. «Al bordell vaja el prior / a vendre les botifarres» (Martí, 1996: 264), «Pos siñor, en tantes confianses que tenia u de que ara s’arreglaren bé les coses y que tiràrem al bordell, per no dir atra cosa, a eixos renegats» (El Mole, 1840-41: I, 60), «y el món vacha allà·l bordell» (Salelles, 1864a: 26v), «Jo no vullc explicacions, / pilla el hato, y al bordell!» (Sainets il·licitans, 287). Loc. ND. 10 estar en el bordell (alguna cosa) loc. ‘estar perduda, introbable’. «En lo bordell / estaven els aparatos / dels canons y dels morters» (Martí, 1996: 247). Loc. NR. Es tracta de locucions