abarraganat -ada adj. ‘amistançat’. «Està el Santíssim patent, / y el tonto no baixa el cap. / Açò ho faria Lutero? / Ni el més abarraganat» (Recitado en duo, 5). Mot NR al DECat ni al DIEC i ND. Cf. barragana (Pomares, 1997: 46).
abatollar 1 tr. ‘trasbalsar, transformar’. «–No parle, que la constànsia / y el amor tot hu abatolla. / –D’amor a soles en l’olla / te notrirà la sustànsia?» (Escalante, I, 105). Acc. NR. 2 prnl. ‘atropellar-se, precipitarse; esvalotar-se’. «Mi marido / en seguida se abatolla» (Escalante, I, 253), «–Toca, anem-se’n a buscar-la [la dona estimada]. / Fet un chaval, s’abatolla» (id., II, 540), «Hui Valènsia s’abatolla / per vore·ls carros triunfals, / les dansetes, els timbals, / misteris i la degolla» (Ensisam, 58). Acc. NR al DECat, 1a doc. En Lamarca (1839) i Esc. Els diccionaris no el recullen com a pronominal, i no donen compte del matís d’‘esvalotar-se, moure cridòria, rebombori’, present sobretot en el tercer exemple de 2. Significats metafòrics fonamentats en les idees de ‘moviment brusc’, ‘agitació’, ‘enrenou’, ‘caiguda’.
abegot m. ‘beneit, ximple, gamarús’. «Ningun abegot marmole / d’esta festa, caganiu» (Morlà, 149), «Home, per lleu, vols callar? / En què estàs destre, abegot, / si no saps la beabà?» (Rahonament que fan quatre llauradors, 14), «un abadejo / que al bol havia agafat, / del gran sortit que peguí, / hem se caigué de les mans, / y un celestial abegot / ya el tenia cautivat, / mes tirí una sarpadota / y el torní a recuperar» (Leon, 1789b: 8). Acc. NR al DIEC i ND al DCVB, 1a doc. En Lamarca (Casanova, 2003a: 172) i Esc. Cf. «més bobo que un abegot» (Segura, 1998: 133). Metàfora degradant. L’abegot és un animal que pel seu volum, per la seua incapacitat per a fabricar mel, en el cas de l’abella mascle, i, especialment en el cas del borinot, pel soroll que genera volant, fa la sensació d’ensopiment, de malaptesa, d’inanitat, i d’ací el pas al significat de beneiteria i inèpcia és senzill. També es coneix abegot en el sentit de ‘persona malfeinera, que no vol treballar’ (DCVB).
ablanar (alguna persona) tr. ‘seduir, enamorar; moure l’afecte, entendrir’. «Va curruquechant a una siñoreta, esplicant-li son amor. Y per a més ablanar-la, li pondera les sehues habilitats» (Rahonament entretengut, 1). Acc. NR. Metàfora. Es passa del significat físic del mot a una significació més abstracta, a l’àmbit dels sentiments. Cf. ablanir ‘suavitzar, mitigar, fer minvar la violència d’un mal, d’una passió o afecte’ i ‘apaivagar, posar en calma’ (DCVB, I, 38; DIEC; Salvador, 1943: 243).
abogat 1 abogat de cuina loc. ‘persona que, sense títol d’advocat, és aficionada a pledejar i a inquirir assumptes d’altri, sense necessitat; batxiller’. Són «mestres en l’art de donar parers i pleitejar» (Tipos, 5-6). Figura en Esc., EscLl. i MGad. Un significat bastant similar tenen les expressions advocat de secà, advocat de marge, advocat de cap de marge i advocat de peu de marge (DCVB, II, 223); a Canals advocat de pardalets ‘advocat dolent o que no ha arribat a acabar la carrera’ (Sancho Cremades, 1995: 150). L’humor, la ironia i l’efectivitat de l’expressió es fonamenta en la contraposició entre dos mots d’àmbits semàntics ben diferenciats: el legal i professional i, en el nostre cas, el domèstic. 2 abogat de quícara loc. ‘advocat de poques lletres’. «Dotor de secà (...); que dicho título se aplique en tono despreciativo al letrado de pocas letras, o como tambien se dicen an algunos pueblos valencianos, abogat de quícara» (Las Provincias. Almanaque, 1887: 191). Metàfora degradant. La quíquera és un objecte domèstic i humil. Locs. NR.
abordar (una dona) tr. ‘mantenir-hi relacions sexuals’. «Digué Inés a son germà, / qu·era soldat de marina: / “Anit me dia Agostina / si li amostraràs l’armà” / “Di-li no j·a inconvenient, / però s’haurà de aguardar / a que la puga abordar, / tan pronte com s’alse el vent”» (Niu, 129). Acc. NR. Aquesta mena de metàfores bèl·liques són usuals en aquest camp conceptual. Cf. atacar, embocar o enfonsar el sabre, netejar el fusell o l’arma id. (Verdaguer, 1999: 207-217). → armada.
abuelassa f. ‘sogra’. «l’abuelasa dóna els plans, / la filla els posa per obra / y el marit té que pagar» (El fadrí, 100). Mot NR. Als Serrans agüelo, -a ‘suegro, -egra’ (Llatas, 1959: I, 94), també a Oriola (Guillén, 1974: 239). Aplicat pejorativament a la sogra, de la qual es destaca maliciosament la seua vellesa.
abur / agur / aür interj. ‘adéu, a reveure’. «y dient ya vaig per ella, aür!, girà la grupa y se n’anà a carrera uberta a buscar-la» (Rondalla, 20), «de tots em despedixc. / Pués, ea, abur, y a mandar» (Nova y gustosa notícia, 4), «Si ix en mal, media vuelta y agur España» (El Mole, 1837: I, 20). abur: mot NR al DIEC ni al DECat, 1a doc. Segurament en català ha penetrat per mediació del castellà. Les variants agur i aür no consten en els diccionaris de referència.
acabussó, pegar un loc. ‘desaparéixer; amagar-se (algú)’. «Ell quan vol es despareix, / mai entendré ses revoltes; / si pega un acabussó, / no hi ha escurapou que el trobe» (Morlà, 173). Loc. NR. Metàfora. Quan algú es capbussa en l’aigua d’alguna manera desapareix de la vista dels qui estan fora de l’aigua.
acarrejar (algú) prnl. ‘casar-s’hi’. «Pos no faltaba atra cosa / que chica tan guapa y rica / se l’acarrechara Sento, / tenint yo un fill que l’astima» (Millàs, 1871: 5). Acc. NR. Metàfora.
accihomo / accihome → eccihomo.
acollonar tr. ‘atemorir; acovardir’. «Con que vostés lo que volen és acollonar-me? Vorem, pués, qui és l’acollonat...» (Ensisam, 252), «Que no per ser l’atre rich, poderós o monarca, l’ha de acollonar a un en tota la rahó del món» (Tipos, 406). ND. En Esc., en Pomares (1997: 17); en castellà acojonar (Sanmartín, 1998a: 13-14); en francés couillon, -onne ‘se disait d’un individu peureux’ (Colin, Mével, 1990: 167). Metàfora. El prefix privatiu a- indica manca dels òrgans sexuals masculins, considerats popularment com a símbols de força i vigor, i, consegüentment, l’absència d’aquests és senyal de covardia.
acomodar intr. i prnl. ‘casar(-se), esposar’. «Desacomodat me trobe. / La que em vulla acomodar / faça’m de l’ull» (Romeu, 1979: 185), «un auditori real / de fadrins y de fadrines / que estan per a acomodar» (Martí, 1997: 341), «qui vol en mi acomodar-se?» (ibid., 247), «la volien / sos pares acomodar / en un fadrí que tinguera / a lo manco un bon pasar» (Branchat, 121). Acc. NR al DIEC, 1a doc. També en aragonés acomodarse ‘casarse’ i acomodo ‘casamiento en el sentido de si es conveniente, ventajoso o no’ (Pardo Asso, 1938: 16). Restricció semàntica del significat del verb.
acomodo / comodo 1 m. ‘marit’. «buscantli yo un comodo que ens sabria a tots de perles» (Rondalla, 194), «La incomoda un campaner / cuant encomensa a tocar, / y com patix de migraña (...), / no volguera eixe acomodo» (La foquerera, 7). Mot NR al DIEC, acc. NR al DCVB; 1a doc. 2 m. ‘pretendent, festejant’. «Pués del modo / que li u diu, pot contestar / que eu vingué tart a pensar [casar-se amb ella], / perquè tinc atre acomodo»