El mas i la vila a la Catalunya medieval. Víctor Farías Zurita

d’Història Jaume Vicens i Vives, i Josep Maria Delgado, aleshores director del Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra, així com la professora Marina Picazo i el professor Lluís Riudor, del Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra, així com el professor Manuel Sánchez Martínez, del Consell Superior d’Investigacions Científiques de Barcelona. Els professors Pierre Bonnassie, José María Mínguez, Ermelindo Portela i Pierre Toubert van animar a convertir la tesi doctoral en un llibre que espero que pugui ser un modesta mostra de tot el que m’han ensenyat. Un esment especial voldria dedicar als mestres amb els quals he contret un immens deute de gratitud: el professor Josep Maria Salrach, de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, i el professor Ludolf Kuchenbuch, que em van iniciar en els estudis medievals i em van animar a dedicar les meves recerques als «feudalismes mediterranis». Gràcies al suport del professor Kuchenbuch vaig poder gaudir, a més, d’una beca de doctorat atorgada per la Universitat d’Hagen (Alemanya), beca que em va permetre investigar durant tres anys als arxius catalans. Vull agrair també la seva paciència i el seu ajut als col·legues i amics: Pedro Báscones, Montserrat Cabré, Ana Delgado, Antoni Gómez, Andreas Hiepko, Antonio Luna, Ana María Muñoz, Andrea Schwieger i Lluís To. Vull expressar, a més, el meu agraïment al professor Pere Ortí per les apreciacions que sempre ha estat disposat a fer. Finalment, el present llibre va merèixer el XXIII Premi Ferran Soldevila de Biografia, Memòries i Estudis Històrics (2007) i la seva publicació no hauria sigut possible sense la generosa complicitat de Montserrat Casals, de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, i d’Antoni Furió, Maite Simon i Pau Viciano, de les Publicacions de la Universitat de València. A tots ells la meva més sincera gratitud.

[1] Vegeu com a mostres més recents d’aquesta recerca tres obres col·lectives: Ll. To, J. Moner i B. Noguer (eds.), El mas medieval a Catalunya, Banyoles, 1998; R. Congost i Ll. To Figueras (eds.), Homes, masos, història. La Catalunya del nord-est (segles XI-XX), Barcelona, 1999; M. T. Ferrer Mallol, J. Mutgé Vives i M. Riu Riu (eds.), El mas català durant l’Edat Mitjana i la Moderna (segles IX-XVII), Barcelona, 2001.

[2] Ll. To Figueras, «Le mas catalan du XIIe siècle: genèse et évolution d’une structure d’encadrement et d’asservissement de la paysannerie», Cahiers de Civilisation Medieval, 36 (1993), pp. 151-177; del mateix, «Habitat dispersé et structures féodales dans l’Espagne du Nord au Moyen Âge Central», dins B. Cursente (ed.), L’habitat dispersé dans l’Europe médiévale et moderne, Toulouse, 1999, pp. 121-144; J. M. Salrach, «Mas prefeudal i mas feudal», Territori i societat. Història, arqueologia, documentació, 1, Lleida, 1997, pp. 13-40.

[3] J. de Bolòs, El mas, el pagès i el senyor. Paisatge i societat en una parròquia de la Garrotxa a l’Edat Mitjana, Barcelona, 1995; E. Mallorquí, El monestir de Sant Miquel de Cruïlles a l’Edat Mitjana, la Bisbal 2000; del mateix, «Homes, viles i masos (Cruïlles, 1319)», dins R. Congost i Ll. To Figueras (eds.), Homes, masos, pp. 43-89; Ll. To Figueras, El monestir de Santa Maria de Cervià i la pagesia: una anàlisi local del canvi feudal. Diplomatari segles X-XII, Barcelona, 1991; del mateix, «El nom dels masos (El domini de Santa Maria de Vilabertran en els segles XI-XIII)», dins R. Congost i Ll. To Figueras (eds.), Homes, masos, pp. 23-42.

[4] Pel que fa a les problemàtiques, ens ha resultat especialment sugerent L. Donat, R. Lluch, E. Mallorquí, X. Soldevila i Ll. To Figueras, «Usos i abusos del concepte de mas: el cas de la regió de Girona (segles XIII-XIV), dins M. T. Ferrer Mallol, J. Mutgé Vives i M. Riu Riu (eds.), Mas català, pp. 125-158.

[5] Entre aquests estudis voldríem destacar: B. Cursente, Des maisons et des hommes. La Gascogne médiévale (XIe-XVe siècle), Toulouse, 1998; G. Fournier, Le peuplement rural en Basse-Auvergne pendant le haut Moyen-Âge, París, 1962; Ch. Higounet, Paysage et villages neufs du Moyen Âge, Bordeus, 1975; M. Kaplan, Les hommes et la terre à Byzance du VIe au XIe siècle. Propriété et exploitation du sol, París, 1992; F. Menant, Campagnes lombardes du Moyen Âge. L’économie et la société rurales dans la région de Bergame, de Crémone et de Brescia du Xe au XIIIe siècle, Roma, 1993; P. Toubert, Les structures du Latium médiéval. Le Latium méridional et la Sabine du IXe siècle à la fin du XIIe siècle, Roma, 1973.

[6] R. H. Hilton, English and French Towns in Feudal Society. A Comparative Study, Cambridge i Nova York, 1992; R. H. Hilton, «The Small Town as Part of Peasant Society», dins R. H. Hilton The English Peasantry in the Later Middle Ages, Oxford, 1975, pp. 76-94; Ch. Dyer, «Market Towns and the Countryside in Late Medieval England», Canadian Journal of History, 31 (1996), pp. 17-35; Ch. Dyer, «Small Towns, 1270-1540», dins D. M. Palliser (ed.), The Cambridge Urban History of Britain, 1, Cambridge 2000, pp. 505-537; R. H. Britnell, The Commercialisation of English Society, 1000-1500, Cambridge, 1993. La història urbana hispànica no acostuma identificar les petites ciutats com un tipus urbà particular i, consegüentment, no es compta amb una recerca empírica orientada específicament a aquests assentaments. Però hi ha excepcions: P. Martínez Sopena, «Foires et marchés ruraux dans les pays de la Couronne de Castille et León du Xe au XIIIe siècle», Flaran, 14 (1996), pp. 47-69; del mateix, «Le rôle des petites villes dans l’organisation de l’espace en Castille», dins M. Bourin i S. Boissellier (dirs.), L’espace rural au Moyen Âge. Portugal, Espagne, France (XIIeXIVe siècle). Mélanges en l’honneur de Robert Durand, Rennes, 2002, pp. 149-165. Les petites ciutats catalanes són el tema d’un projecte de recerca vinculat a la Universitat de Girona, que, al marge de diverses publicacions puntuals, ha donat lloc a un col·loqui internacional centrat precisament en aquest tema: Les viles catalanes entre els segles XII i XIV: senyoria, comunitat i estructures fiscals. Les seves actes es troben en curs de publicació.

[7] Per al concepte vegeu Th. N. Bisson, «The ‘Feudal Revolution’», Past & Present, 142 (1994), pp. 6-42; del mateix, «Medieval Lordship», Speculum, 70/4 (1995), pp. 743-759.

[8] M. Barceló, «Crear, disciplinar y dirigir el desorden. La renta feudal y el control del proceso de trabajo campesino: una propuesta sobre su articulación», Taller d’Història, 6 (1995), pp. 61-72.

[9] L. Kuchenbuch, «Potestas und Utilitas. Ein Versuch über Stand und Perspektiven der Forschung zur Grundherrschaft im 9.-13. Jahrhundert», Historische Zeitschrift, 265 (1997), pp. 117-146. Vegeu, a més, J. Bumke, Höfische Kultur. Literatur und Gesellschaft im hohen Mittelalter, Munic, 1986, pp. 60-64.

[10] M. Gustà (ed.), Ramon Llull. Llibre de l’orde de cavalleria, Barcelona 1980, cap. 22.

[11] Per una descripció geogràfica d’aquestes comarques vegeu Ll. Solé Sabarís (dir.), Geografia de Catalunya, Barcelona, 1958-1974. Per un estudi més aprofondit de l’ecologia històrica mediterrània vegeu T. Grove i O. Rackham, The Nature of Mediterranean Europe. An Ecological History, New Haven i Londres, 2001.

[12] ACA. OR, Pergs. Montalegre, 270.

[13] Aquesta informació pot ampliar-se amb els resultats d’una pacient i excepcional recerca arqueològica: A. Roig Deulofeu i J. Roig Buxó, La vila medieval de Sabadell (segles XI-XVI), Sabadell, 2002.

PRIMERA PART

      EN ELS ORÍGENS D’UNA CIVILITZACIÓ AGRÀRIA: