Al bosc no hi ha silenci. Madlen Ziege

llocs amagats, però altres espècies animals, com ara els conills, els teixons o els cercopitecs, busquen indrets ben visibles per fer-los servir de latrines. Les seves comunes acostumen a situar-se en punts elevats i vistosos del paisatge o bé en cruïlles a l’aire lliure. La perspectiva que ofereix un lloc elevat és també el motiu més probable pel qual els conills aquàtics (Sylvilagus aquaticus) instal·len les seves latrines als troncs dels arbres. L’avantatge de situar les latrines en llocs cridaners és que són molt visibles. Els centres de comunicació només funcionen si s’ubiquen on els congèneres les puguin veure. Podríem imaginar que les latrines són una mena de columnes publicitàries enmig del paisatge, i s’han de col·locar estratègicament per fer arribar la informació que es pretén transmetre. El lloc ha de ser d’allò més públic, s’ha d’evitar la típica pregunta On és el lavabo?

      El bassarisc de cua anellada (Bassariscus astutus) utilitza uns indrets ben vistosos per fer les seves necessitats. Aquests animals són molt habituals als parcs de la ciutat de Mèxic, on instal·len latrines molt visibles a les canonades blaves. Pel que sembla, el color blau cridaner no és l’únic que els empeny a muntar les seves latrines a les canonades. Els tubs enlairats els ofereixen un lloc tranquil on poder fer les seves necessitats al marge del tràfec de la capital mexicana. L’inconvenient d’un excusat tan localitzable és que es pot convertir ràpidament en una tomba. L’ús d’aquesta mena de lavabos públics comporta el perill que algunes preses es serveixen en safata de plata als seus predadors. Per això els conills de bosc sospesen el risc de fer servir les latrines davant la possibilitat que els devorin els predadors: quan el perill d’acabar a les urpes d’un ocell rapinyaire o d’una guineu és considerable, s’estimen més protegir-se instal·lant les latrines prop de la vegetació o al costat del cau.