Ciberètica. Josep Lluís Micó

      Malgrat que el cinema es va beneficiar el 2009 de les estrenes de pel·lícules en 3D i va recaptar 671 milions d’euros gràcies als 110 milions d’espectadors que van anar a les sales, en l’exercici següent el negoci del vídeo i el DVD va minvar en un 35%, fins als 112,5 milions d’euros.

      L’streaming (la reproducció en temps real, sense possibilitat de descàrrega) és una alternativa al fet de baixar música digital. Segons un estudi de 2010 de l’empresa de màrqueting en línia Antevenio, el 29% dels usuaris de mòbils ha adquirit aplicacions de pagament a l’Estat; no obstant això, el 42% s’hi gasta diners una sola vegada al mes.

      Una de les excepcions a escala mundial es va donar quan, en vuit setmanes, entre 2010 i 2011, la Viquipèdia va captar una vintena de milions d’euros en donacions, aportades per més de mig milió de persones, en motiu del seu desè aniversari.

      Tots els partits amb representació al Parlament espanyol volen reforçar la protecció de la propietat intel·lectual, en la línia del que reclama el sector. El repte legislatiu consisteix a seguir aquest camí sense conculcar drets com la llibertat d’expressió, el secret de les comunicacions, la protecció de dades personals o la propietat privada i respectar alhora l’accés a internet, que és essencial per al desenvolupament de la societat de la informació i que, segons l’ONU, caldria reconèixer com a dret civil bàsic.

      El valor de l’accessibilitat desplaça el valor tradicional de la propietat quan les persones accepten pagar per l’ús d’una cosa mitjançant inscripcions o quotes en lloc de fer-ho per algun servei o bé material. L’economista Jeremy Rifkin recalca que l’aventura capitalista, que va començar amb la mercantilització dels productes i la tinença de propietats, ha arribat a la seva culminació amb la mercantilització del temps i de l’experiència. Per això adverteix que quan l’economia absorbeix la cultura només queden els llaços econòmics per mantenir unida la societat (Rifkin, 2000).

Valors

       2.1 Preocupació de moda

      Avui tothom parla de valors i ètica: polítics, científics, professors, mitjans de comunicació, tecnòlegs… Però en el present aquests conceptes tenen més bona reputació que no pas aplicació, potser? Es podria considerar que aquesta suposada preocupació és una moda?

      Pràctiques i activitats com la banca ètica, la intel·ligència emocional aplicada a l’empresa, la responsabilitat social corporativa, el comerç just o el turisme solidari, entre d’altres, conformen aquesta tendència. La majoria sorgeixen amb les millors intencions, però és evident que fan servir l’ètica com un argument de màrqueting. En moltes ocasions, aquest mitjà moral és el més vàlid per arribar a un bon fi comercial. Tanmateix, hi ha oportunistes que volen aparentar que són ètics en la seva feina només per ofegar remordiments o despertar la simpatia de clients i usuaris.

      El significat més antic d’ètica (del grec ethos, “comportament”, “costum”) remet al caràcter, a una cosa que s’aconsegueix mitjançant l’hàbit i que no tenim per naturalesa. Aquests hàbits neixen a partir de la repetició. Al llarg de la vida, un individu va realitzant accions, la reiteració de les quals genera hàbits, que, al seu torn, determinen actituds. D’aquesta manera, tot vivint, el subjecte es fa a si mateix. L’ètica s’ha acabat configurant com la branca de la filosofia que investiga les normes de la conducta per formular les regles que convenen per al màxim grau d’evolució psicològica i social (Marzano, 2009, 143). L’objectiu que li correspon com a disciplina és aclarir l’experiència humana de la moral, a més de reflexionar-hi i fonamentar-la. Perquè la moral té un abast més ampli que l’ètica, és per sobre d’allò físic, és allò que se sotmet als valors.

      El filòsof alemany Georg Hegel (1942) va advertir que el compliment del deure (subjectiu) és abstracte. Perquè arribi a ser concret, cal que s’integri en l’obediència de la llei moral, la qual es manifesta (objectiva) a través de les normes i els costums de la societat. Per a la convivència normal, cal que predominin les tendències més adequades per al desenvolupament de la vida individual i col·lectiva. Aquestes orientacions s’imposen a la persona amb caràcter habitual i permanent, i perquè cadascú aprengui a qualificar els seus actes aquestes aptituds es constitueixen en allò que es pot anomenar sentit moral.

       2.2 La ciència d’allò valuós

      L’ètica pretén la realització de la persona mitjançant els valors. L’axiologia (del grec axios, “allò que és valuós o estimable”, i logos, “ciència”) és la teoria dels valors, dels positius i dels negatius. Aquesta disciplina analitza els principis mitjançant els quals s’arriba a la conclusió que una cosa és valuosa o no.

      Un valor implica una preferència normativa o vital arrelada, organitzada i jerarquitzada en la psique dels subjectes d’acord amb altres valors i creences. Cada individu té una escala de valors. El nombre de valors que posseeix una persona és relativament petit. Els veritables valors, els que íntimament indiquen com comportar-se, quin camí seguir, etc., són pocs. Una gran quantitat de valors equivaldria a la dispersió i la despersonalització.

      Els valors estan arrelats en la condició de l’existència, raó per la qual operen com un punt de mira i són l’objectiu últim en la formació de la personalitat. Els valors, doncs, són pautes i guies de la conducta. Cadascú s’interroga constantment sobre el significat de què és i de què fa, i també sobre el món que l’envolta. Els individus necessiten obrar amb un propòsit clar, i l’escala de valors els ajuda a triar entre camins. Aquesta referència permet resoldre conflictes i prendre decisions. L’escala de valors serà responsable en cada cas dels principis i les regles que es posin en funcionament. La manca d’un sistema de creences ben definit deixa el subjecte en el dubte, alhora que el lliura a mans –o ments– alienes.

      A més, els valors són la base de l’autoestima. Tal com assenyalava el psicòleg William McDougall, aquest “sentiment base”, de respecte a un mateix, necessita un sistema de valors coherent per veure’s reforçat (McDougall, 2001). Una dona o un home sap realment qui és si és conscient de què prefereix i si és capaç de conèixer els objectius de la seva vida amb un cert rigor. Això es descobreix havent assimilat alguns valors que l’ajuden a entendre el món i a donar sentit a la seva relació amb allò que l’envolta.