A l’últim, el setè bloc el dediquem a explorar l’emergència de noves formes de lideratge avui dia. La naturalesa, la intensitat i l’extensió de la crisi actual i el seu terrible impacte en la societat ens obliguen a repensar les nostres creences, la manera d’abordar els problemes i les vies habituals de solució. La crisi posa a prova els vells supòsits, els automatismes i, fins i tot, els marcs mentals. La noció i la pràctica del lideratge avui dia haurà de canviar per força. Ara ja no es tracta de solucionar problemes, sinó de solucionar-nos a nosaltres mateixos, perquè una part molt important del problema està en nosaltres, en el nostre estil de vida personal, professional, organitzatiu i social. Aquesta nova tasca dels lideratges ens projecta inevitablement cap al futur com a repte i desafiament, però també com a compromís i esperança.
Agraïments
Aquest llibre no hagués estat possible sense la confiança atorgada per Carlos Losada i Eugènia Bieto, exdirector i actual directora general d’esade, que ens van ajudar i ens ajuden a impulsar la Càtedra LideratgeS.
Moltes de les idees i inquietuds expressades en el llibre han estat compartides i discutides amb els participants dels nostres cursos. Volem fer esment exprés dels participants de les diverses edicions del programa «Vicens Vives. Valors, lideratge i compromís cívic», molts d’ells avui constituïts en l’Espai Jaume Vicens Vives. En alguna ocasió, l’amic Joan Rigol ha dit que una nació és un relleu, generacional ben fet. Ells formen part activa, sens dubte, d’aquest relleu, i, en qualsevol cas, els tenim presents amb afecte i estimació. També volem agrair especialment les aportacions dels centenars de líders empresarials, polítics i socials que ens han acompanyat en les jornades anuals de lideratge celebrades a Món Sant Benet. Gràcies a les seves aportacions i testimonis hem entès aquesta dimensió polièdrica del lideratge, tant en la seva concepció com sobretot en la seva aplicació i problemàtica. El programa «Moments de lideratge», organitzat i dissenyat amb la inestimable ajuda del professor Ricard Serlavós, ens ha permès comprendre millor els dilemes, somnis, maldecaps, deliberacions i negociacions que sovint els líders han de gestionar en les seves organitzacions. Entendre com ho han viscut, com ho han verbalitzat i, finalment, com ho han interioritzat ens ha ajudat a reafirmar la importància del factor humà en la pràctica del lideratge. El programa «Pensar el lideratge», impartit tant a esade-Barcelona com a esade-Madrid en diverses edicions amb l’ajuda inestimable de Jaume Hugas i el seu equip, ha estat una excusa excel·lent per desenvolupar un veritable fòrum d’estudi, diàleg i reflexió sobre el lideratge amb molts dels nostres col·legues de diversos departaments i especialitzacions. Aquest programa, juntament amb les nombroses «Sessions acadèmiques» obertes al públic, ens ha ajudat a identificar molts dels punts clau del lideratge actual i algunes de les incerteses i neguits compartits per la gent. L’ajuda de la Fundació Jaume Bofill per a la nostra recerca sobre les fonts del lideratge social a Catalunya, així com la confiança renovada a convidar-nos a participar periòdicament en el programa de formació «Ordit (Programa de lideratge i transformació social)», ha estat també una oportunitat excel·lent per realitzar treball de camp sobre el tema. A l’últim, però en primer lloc per a nosaltres, volem donar les gràcies als col·laboradors diaris i directes de la Càtedra i de la nostra recerca, Raimon Ribera i Pau Mas, que han estat i són amics i companys de viatge lleials, totalment lliurats a la seva tasca professional, que han sabut desenvolupar amb rigor i saviesa. Algunes de les reflexions més punyents sobre la noció de lideratge, la qualitat humana, la grandesa o el carisma incloses en aquest llibre han estat prèviament destil·lades per Raimon Ribera, sense el qual no haurien estat possibles. Malgrat això, la responsabilitat final del text és exclusivament nostra. A tots ells, el nostre agraïment més sincer.
Aquest llibre està escrit per dos autors però aspira a presentar una única veu. Fa temps que col·laborem plegats en la premsa escrita. Sovint ens pregunten com es fa un article a quatre mans i quin és el procediment que seguim. Però per a nosaltres aquesta és una qüestió sense importància. L’element rellevant rau a conrear una mena d’amistat intel·lectual i vital prou estimulant, honesta i desafiant per connectar-nos amb el desig de coneixement i de millora i, de manera indirecta, amb moltes de les aventures del pensament viscudes en el passat per altres comunitats d’aprenentatge. Arribar al final del llibre mantenint l’amistat i el compromís també és per a nosaltres un motiu de felicitació i agraïment recíproc.
1. Parlar de lideratge
Penseu per un instant en aquelles persones que ara mateix estan escometent en el seu camp d’actuació una tasca de lideratge important: governants, directius públics, empresaris, responsables d’ONGs, creadors culturals, investigadors, directors científics, etc. Imagineu-los ara mateix capbussats en l’acció, avaluant riscos, detectant noves possibilitats, definint objectius, corregint errors, prenent decisions, impulsant el canvi, transformant la seva organització, creant xarxes o motivant el seu equip. Solen ser persones completament entregades a la comesa de la seva funció, amb agendes de vegades impossibles i escassetat de temps. Mentalment, sovint es veuen obligats, com els jugadors d’escacs, a jugar i resoldre partides simultànies sota una gran pressió. No actuen conforme a una conducta lineal previsible ni a una rígida programació cartesiana de les seves funcions. Al contrari, han après a saltar d’aquí a allà, a connectar, relacionar, retornar sobre un mateix tema, reordenar prioritats o fer ajustos sobre la marxa. Posseeixen una cosa semblant a una visió bifocal perquè han de gestionar el present i alhora visualitzar el futur i construir-lo.
Ara imagineu que enmig d’aquest tràfec algú pretengués aturar la seva acceleració, proposar-los un parèntesi i plantejar-los una reflexió dialogada sobre la finalitat de la seva funció com a líders, sobre les seves competències, sobre aquells problemes de fortalesa emocional, de cerca de noves energies o de renovació del compromís i de les idees que sovint, en moments de soledat, tot i que són abordats, es té la temptació d’ajornar. És fàcil deduir que, davant els seus reptes apressants, un cert nombre d’ells tornarà a postergar el moment i a contestar que ja hi haurà ocasió més endavant. Convindria aprofundir en la relació quasi directament proporcional entre el grau de responsabilitat del lideratge i les dificultats de temps i espai per tractar a fons aquestes qüestions per part dels implicats. I és lamentable, perquè els reptes del lideratge inclouen necessàriament una important dimensió de reflexivitat, de tornar sobre els nostres passos i accions per entendre millor què estem fent, per què ho fem i com ho fem. A més a més, aquesta no és una tasca que es pugui fer en solitari, perquè requereix contrastació i diàleg amb altres iguals. Encara més, aquesta no és una tasca que s’hagi de concebre com un mer espai de parèntesi separat, sinó com una dimensió constitutiva. En darrer terme, la manera com les persones cultiven el seu nucli vital, que és la seva font d’energia, i com hi connecten, configura de manera decisiva el sentit i la qualitat de la seva acció.
Això té a veure amb la caracterització del bon lideratge que desenvoluparem en aquest llibre. Més endavant farem referència a la metàfora del triangle de les Bermudes per fer ressaltar els components del lideratge perquè, igual que en aquell famós triangle, correm el risc de perdre’ns si ignorem algun d’aquests components. Aquesta referència al triangle posa en relleu que la comprensió del lideratge suposa la interrelació de tres vèrtexs: el líder, els seguidors i el propòsit o la missió que els aglutina. Creiem que per parlar de lideratge