Poesia. Jordi de Sant Jordi

bé us say dir que no creu que jamay

      per lur força d’aycest perill storça.

      IV

       Els meus cinc sentits em fan neguit;

      són els meus soldats, però no m’ajuden;

      perquè veig prou que a tots els plau

      que ho perdi tot fins a deixar-hi la pell.

      I, doncs, mireu si no m’han de trair:

      no puc sortir-me’n ni a la rereguarda,

      perquè els he vist parlamentant

      amb l’enemic sobre com matar-me.

       Li meys cinch senys me donen plus d’esmay,

      car són mas gens ez algú no m’esforça;

      c·ans vey que bé a cascú d’ells li play

      qu·eu perda tot quant ay fins a l’escorsa.

      E, donchs, vejats si·m faran trahimén:

      no puch canpar, cert, a la derreria,

      qu·eu los ay vist star a parlamén

      ab l’enemichs, tractajant que m’aucia.

      V

       M’han traït, oh Déu!, els ulls adolorits,

      tristos i delerosos, que així m’he perdut;

      m’han traït com folls els cinc sentits;

      per golafreria m’ha traït el meu cor,

      i així al dany postrem m’han dut,

      que ja no sé de mi què puc fer-ne,

      ni de res puc rebre ja més mal,

      i no veig ni trobo qui m’ajudi ni defensi.

       O Déu!, bé m’an trasit mey ull dolén,

      trist, envegós c·aysí perdut me sia;

      bé m’an trasit mey sinch sens follamén;

      bé m’à trasit mon cor per glotonia,

      sí que m’an duyt en lo pus strem dan,

      que ya no·m say de me quin pertit prenda,

      e no·m pusch ja tenir pus de re dan,

      ne vey ni trob qui m’ajut ni·m defenda.

      VI Tornada Reina d’honor, en qualitat de capità

      em lliuro a vós dins de la vostra tenda

      mentre em respecteu la vida sense engany,

      i, si no ho feu, no en tindreu bon rescat.

       Tornada Reyna d’onor, en loch de capitan

      me don a vós e·m ret dins vostra tenda,

      ab que·m salvets la vida sens engan,

      e, si no u fets, no n’haurets bon·esmenda.

      VII Endreça Amor, amor, no veig que hàgiu fet tant

      vencent a algú vençut que se us rendeix;

      però Jordi es dóna i us absol del dany

      fins que, un cop mort, algun dia us el retorni.

       Endressa Amors, Amors, no vey c·ajats fet tan

      de vençre hom vençuts que vos se renda;

      mas Jordi·s ret que vos absol lo dan

      ffins, com és morts, qu·en algun temps se renda.

IV COMIAT COMJAT