Si aquest llibre tan ple de veritat inclou algun missatge essencial, la frase següent és un bon lloc per extreure’l: «em vaig trobar forçada, massa tard, molt massa tard, a admetre que jo també havia estimat, que podia patir i que, al cap i a la fi, era humana», cavil·la la narradora al començament de la novel·la, quan la seva vida s’acosta al final. Després, al cap de poc: «Ben mirat, si jo era un ésser humà, la meva història era tan important com la del rei Lear o la del príncep Hamlet que aquell William Shakespeare s’havia molestat a explicar amb tot detall». La petitesa d’una persona viva en aquest món vast i misteriós és una idea aclaparadora. Però que no és, justament, la millor ciència-ficció el que ens torna a fer pensar en el nostre món i en qui som? Si la narradora ha viscut una vida de la millor manera que podia fer-ho —una vida extremament poc convencional, però que li ha donat alegries diverses—, que no s’ha sobreposat a la crueltat, al capdavall, i al fet que l’hi hagin arrabassat tot; que no han acabat guanyant la seva dignitat i humanitat essencial, al final?
A Denise Geilfus, per l’amistat
Конец ознакомительного фрагмента.
Текст предоставлен ООО «ЛитРес».
Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.
Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.