Pedagogies i emancipació. Marina Garcés

de les transformacions de l’economia global. Aprendre a aprendre i l’educació emocional, basada en l’estímul constant i en la centralitat de l’experiència de l’alumnat, només pot ser una falsa recompensa davant la manca de qualsevol promesa en educació. Quan la formació perd sentit i està totalment desconnectada de les experiències de la vida i de qualsevol projecció de futur esperançador, les aules es converteixen en espais emocionals per mitigar el neguit que causa el que hi ha a fora.

      Potser per trobar la solució a tot això cal que l’educació sigui el lloc en què ens tornem a imaginar un futur que puguem modelar, en comptes de donar per fet que el futur ens modelarà a nosaltres. Un lloc en què ens atrevim a pensar quines normes volem construir de manera col·lectiva més enllà d’aprendre a assumir la imposició de les que ja existeixen. Un lloc en què assagem noves formes de relació que prefigurin un món futur en el qual s’enforteixi el vincle social. Un lloc, en definitiva, en el qual aprendre a imaginar-se.

      1Theodor W. Adorno, Erziehung zur Mündigkeit (1971). Disponible en castellà: Educación para la emancipación. Madrid: Ediciones Morata, 1998.

      2Van participar en aquell seminari Pili Álvarez i Mercedes Álvarez Espariz, María Berríos, Jaume Carbonell, Concha Fernández Martorell, val flores, Marina Garcés, Janna Graham, el col·lectiu Microsillons, Sofía Olascoaga i Jordi Solé Blanch. Els vídeos de les conferències es poden consultar a la pàgina web del MACBA.