I del seu ull dret, al qual els anys havien apagat el color, en va rodolar una gran llàgrima. No es formava directament: primer es feia a poc a poc, es feia fins que al final se separava. No era una llàgrima transparent, sinó que era d’un color lletós. No era una llàgrima molla, sinó lleugerament humida. Aquella llàgrima era en realitat un terròs de sal. I anava passant per les arrugues de la cara de la Sońka, com un cuc per una fulla vella i enrotllada, sense esperança per a la metamorfosi o transformació a la cara, fins que al final, evitant els llavis, va caure de la barbeta a terra, on es va desfer en un polsim de sal.
I quan de la llàgrima només en quedava pols, aleshores va tornar el color a l’ull dret de la Sońka. Va passar a ser blau: un blau profund i alegre, brillant i trist.
Конец ознакомительного фрагмента.
Текст предоставлен ООО «ЛитРес».
Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.
Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.