Empreses, institucions i fins i tot l’estat ofereixen moltes bonificacions a persones de nivells superiors, per tal de recompensar l’automillora constant dels seus treballadors, dels seus clients o dels ciutadans en general. Aquestes capacitats de nivell van extremament buscades i són l’orgull dels seus nous propietaris. Però perquè ningú no vagi per la ciutat canviant els semàfors a verd sense solta ni volta, moltes capacitats de nivell van lligades a la despesa dels anomenats MANA. Com més alt és el nivell, més MANA tens a la teva disposició. Si per exemple forces un ascensor a pujar immediatament al teu pis, has de pagar 32 MANA. Però aquests 32 MANA no estan perduts. Les reserves es tornen a regenerar al cap d’un temps d’espera. Com més alt és el nivell, més de pressa transcorre aquest temps. Al seu torn, altres capacitats de nivell et proporcionen senzillament nous drets. Així, per exemple, a les persones que estan per sobre del nivell 16 no se’ls demana mai que acceptin paquets per als seus veïns.
Les persones amb un nivell d’un sol dígit, per cert, l’estat les classifica oficialment com a necessitades d’ajuda. Popularment es parla simplement dels inútils. I hi ha molts inútils a QualityLand.
Al nostre portal trobaràs un mapa interactiu de QualityLand on hi ha marcats amb vermell els districtes en què els habitants tenen de mitjana una xifra de nivell d’un sol dígit. D’aquests districtes és millor mantenir-se’n allunyat. Com a turista pots actualitzar el teu visat amb una xifra de nivell temporal. Si tens previst visitar els clubs nocturns més selectes, informa’t si us plau del nivell mínim que exigeixen. Com que no parles la llengua de qualitat sense accent i tens un aspecte un xic estranger, t’aconsellem que et gastis els diners que calgui per assolir com a mínim el nivell 10, perquè a QualityLand la policia pot aturar i escorcollar qualsevol persona per sota del nivell 10, independentment de si és o no sospitosa. Com que els paguen amb un sistema de comissions, els policies tendeixen a trobar coses denunciables un cop t’han aturat.
QUALITYPARTNER
La Sandra finalment ha estat ascendida i immediatament ha pujat dos nivells. Des de fa quatre anys treballa per a PublicitatSenseFronteres (PSF) com a encarregada de product placement a les notícies d’actualitat. Una feina pesada. Algoritmes de cerca subministren entre el garbuix de notícies la que despertarà més interès. Que les notícies siguin certes o falses no importa a ningú. En tot cas, a PSF no. Llavors altres algoritmes contacten amb les empreses adequades o amb els seus respectius algoritmes i col·loquen subtilment els productes a les notícies. Abans que la informació d’actualitat aparegui online, es passa a una persona perquè la controli. Una persona com ara la Sandra, que s’empesca un titular que desvetlli la curiositat, encara que no necessàriament hagi de tenir res a veure amb el contingut de la notícia. La qüestió és que la gent hi cliqui i es miri la publicitat.
—Les capçaleres poden ser tan banals i estúpides com vulgui —deia sempre l’antic cap de departament de la Sandra—. Les estupideses atreuen els clics.
Com a exemple posava el titular amb més èxit de la seva carrera: «Aquestes deu megaestrelles se n’han anat al llit amb nens...». Tan bon punt es clicava a sobre, el títol sencer deia: «Aquestes deu megaestrelles se n’han anat al llit amb nens quan els nens ja eren adults».
L’última notícia que havia rebut la Sandra abans que l’ascendissin deia:
Una cambrera de 23 anys del nivell 17 ha estat assetjada sexualment i robada al carrer Disney, aproximadament a l’altura del Best Bagels Café, on trobareu els millors bagels de QualityCity. Els assaltants eren nois vestits amb uns elegantíssims texans de tub Levi’s. Van impedir qualsevol crit d’auxili mitjançant el callblocker de l’empresa Silentium Inc. —que actualment ofereix una espectacular garantia de cinc anys per a tots els seus productes—, segons va declarar la víctima, impressionada. Un testimoni que no es trobava al lloc dels fets, i que no va veure ni sentir res, va conjecturar que els autors del delicte eren estrangers.
La Sandra va suprimir l’edat de la víctima i va posar com a títol de la notícia: «Uns estrangers violen una adolescent en ple centre de QualityCity!». Com era d’esperar, la notícia va córrer com la pólvora i la Sandra va acumular finalment els clics necessaris per ser ascendida.
Com que ara és cap del Departament de Fets Alternatius, avui té l’oportunitat de participar per primera vegada en una de les trobades mensuals de l’empresa. Com els altres assistents, llança crits de joia quan el director puja corrent els vuit graons de l’escenari de l’auditori. Un cop a dalt, l’Oliver Amo-De-Casa presenta les seves dents immaculades, somriu i crida:
—Hola, família!
—Hola, papa! —respon alegrement la multitud. La Sandra no ho havia vist mai en directe, però naturalment coneix els rituals.
—Hem guanyat un nou client!
Aplaudiments. La gent està excitada. S’ha escampat la notícia de qui ve a visitar-los, i fins i tot en una agència tan gran com PSF no és gaire habitual que aparegui un membre del club dels 90.
—Sisplau, saludeu amb mi la Patricia Cap-De-Secció de QualityPartner!
L’auditori aplaudeix entusiasmat quan la fundadora de la plataforma de cites online més gran del món, una mica grassoneta, però encara atractiva malgrat els seus quaranta-set anys, puja a l’escenari. Desimbolta, s’aparta de la cara, bufant, un floc dels seus llargs cabells de color panotxa.
—Patricia —comença l’Oliver—. Tot just fa pocs mesos vas sortir a totes les notícies com a tercera dona al món que havia assolit el nivell 90. Ara fins i tot has arribat al nivell 91!
La Patricia somriu.
—Sí, i em podeu ben creure si us dic que no tinc gens de ganes de tornar a sortir del club!
El públic riu.
—Com et podem ajudar a mantenir-te al club? —pregunta l’Oliver.
—Per què us penseu que QualityPartner té tant èxit? —diu la Patricia, plantejant una contrapregunta a l’auditori—. Molta gent es pensa que és perquè els perfils dels usuaris es generen automàticament a partir de les dades personals. Només fa falta un petó per garantir-nos l’accés a totes les dades rellevants. No pot ser més fàcil. Però la qüestió decisiva, a parer meu, va ser que des del principi no vam permetre als nostres users que canviessin aquests perfils.
—Prohibir a la gent que mentís sobre si mateixa... —intervé l’Oliver—. Aquest ha estat el progrés decisiu en la cerca de parella.
—I és gairebé tan important com això, naturalment —continua la directora de QualityPartner—, que el nostre sistema assumeixi també l’enutjosa tria de la parella. Els nostres users no han de rumiar per si mateixos qui els sembla ideal. QualityPartner els diu qui encaixa més bé amb ells. Una persona. Un encert. I ja està.
—Ben segur que tots coneixeu el vell eslògan de QualityPartner: Amor al primer clic —diu l’Oliver—. Jo el trobo massa carrincló. Hem de destacar de manera més agressiva els avantatges d’aquest sistema d’aparellament sense defectes humans.
—Justament nosaltres dos! —proposa un dels col·legues de la Sandra des del públic.
—Justament... —diu l’Oliver—. No està malament.
—La qualitat no té preu! —crida un altre.
—En realitat —diu l’Oliver—, no tinc al cap un eslògan determinat. Vull molts eslògans. Vull que una paia a qui li agraden els negres musculosos vegi a la pantalla un negre musculós, i que un paio a qui li agraden les pèl-roges grassonetes trobi la seva pèl-roja grassoneta. —L’Oliver pensa un instant en la pèl-roja grassoneta que té al costat