S’HI HAN APLICAT LES SEGÜENTS CORRECCIONS:
• S’ha resolt un problema important de manca de lògica al capítol 2.
• S’ha substituït un efecte còmic defectuós al capítol 7.
• S’han afegit eslògans empresarials que faltaven.
• S’ha millorat la compatibilitat per als qui pateixen presbícia.
• S’ha personalitzat el canal de notícies.
• S’ha afegit l’opció «girar pàgines enrere» per repetir passatges difícils.
• S’ha millorat la sincronització amb el lòbul temporal superior del lector.
I ara divertiu-vos molt a QualityLand!Cal·líope 7.3
Introducció
«Come to where the quality is! Come to QualityLand!»
Estàs a punt de viatjar per primera vegada a la vida a QualityLand. Nervis? Sí? No te’n falten motius! Perquè aviat posaràs els peus en un país tan important que amb la seva fundació va començar una nova manera de mesurar el temps: el QualityTime.
Com que encara no coneixes QualityLand, aquí hem aplegat per a tu unes quantes informacions preliminars. Dos anys abans de la fundació de QualityLand, és a dir dos anys abans de QualityTime, hi va haver una crisi econòmica de tals dimensions que va ser considerada com la crisi del segle. Era la tercera crisi del segle en una dècada. Arrossegat pel pànic dels mercats, el govern va demanar ajuda als assessors comercials de Big Business Consulting (BBC), que van decidir que el país necessitava abans que res un nom nou. L’antic estava desgastat i segons les enquestes ja només inspirava els nacionalistes retrògrads amb un poder adquisitiu escàs. A més, amb el canvi de nom es podien eliminar algunes responsabilitats històriques més aviat incòmodes. Així, per exemple, en èpoques anteriors l’exèrcit del país havia... Bé, diguem que s’havia passat una mica de la ratlla...
L’assessoria comercial va encarregar als creatius de PublicitatSenseFronteres (PSF) no tan sols un nom nou per al país, sinó també una nova imatge, nous herois, una nova cultura. En resum: una Country Identity nova. Després d’un cert temps i, sobretot, molts diners, després d’elaborar propostes i contrapropostes, tots els que hi estaven involucrats finalment es van posar d’acord en el nom que avui dia és conegut a tot arreu, que s’adiu tan extraordinàriament per posar-lo darrere d’un «Made in» als productes: QualityLand. El parlament va aprovar el canvi de nom per una gran majoria. Més ben dit, per la «màxima» majoria, perquè la nova Country Identity prohibeix estrictament l’ús del grau positiu o del comparatiu en relació amb QualityLand. Només està permès el superlatiu. Ves amb compte, doncs. Si et pregunten què opines de QualityLand, sobretot no diguis que QualityLand és un país especial. No és un país especial. És un país especialíssim!
Les ciutats que visitaràs durant el viatge abans també tenien altres noms, insignificants. Ara en tenen de nous i millors, o, com es diria a QualityLand, de novíssims i òptims. Al sud creix i prospera Growth, que és un centre industrial; al nord batega la ciutat universitària de Progress; al centre floreix l’antiga metròpoli comercial de Profit, i per damunt de tot regna indiscutiblement la capital del món lliure: QualityCity.
Fins i tot als habitants de QualityLand se’ls va canviar el nom. Havien de deixar de ser persones estàndards i convertir-se en persones de qualitat. Especialment els cognoms de la gent sonaven encara molt medievals i no encaixaven gens ni mica amb la nova identitat del país, orientada cap al progrés. Un país ple de Sabaters, Fusters i Ferraters no era precisament el somni humit d’un inversor en alta tecnologia. Per això l’agència publicitària va decidir que a partir d’aquell moment tots els nens havien de dur per cognom l’ofici del pare i totes les nenes el de la mare. L’ofici determinant és el que s’exerceix en l’instant de l’engendrament.
Et desitgem unes experiències inoblidables al país de Sabine Mecatrònica i Walter Escombriaire, el duo de rap de classe mitjana més popular de la nostra dècada. Al país de Scarlett Presidiària i el seu germà bessó, Robert Zelador, els joqueis de BattleBot més invencibles del segle. Al país de Claudia Superstar, la dona més sexi de tots els temps. Al país de Henryk Enginyer, l’home més ric del món. Et donem la benvinguda al país dels superlatius. Et donem la benvinguda a QualityLand.
UN PETÓ
En Peter Aturat ja en té prou.
—Ningú —diu.
—Sí, Peter? —pregunta en Ningú.
—Ja no tinc més gana.
—Okay —diu en Ningú.
En Ningú és l’assistent personal digital d’en Peter. El mateix Peter va triar-li el nom, perquè sovint té la sensació que ningú s’ocupa d’ell. Ningú l’ajuda. Ningú l’escolta. Ningú parla amb ell. Ningú l’observa. Ningú pren decisions per ell. En Peter fins i tot s’imagina que ningú l’estima. En Peter és un WINNER, perquè en Ningú és un assistent WIN. WIN, que és la sigla de «What-I-Need», era originàriament un cercador a qui calia plantejar les preguntes mitjançant enrevessades ordres de veu, i encara abans fins i tot a través d’un teclat. En essència WIN continua sent un cercador. Però ara ja no cal plantejar-li preguntes. WIN sap el que vols saber. En Peter no s’ha d’esforçar per trobar informacions rellevants. Són les informacions rellevants que s’esforcen per trobar en Peter.
En Ningú ha buscat el restaurant on en Peter seu amb els seus amics a partir de les preferències inferides d’en Peter i els seus amics. En Ningú també ha demanat de seguida l’hamburguesa escaient per a en Peter. «Les millors hamburgueses de carn reciclada de QualityCity», es pot llegir als tovallons. Tot i això a en Peter no li ha agradat. Potser perquè el restaurant no només hauria d’haver encaixat amb el gust d’en Peter, sinó també amb l’estat del seu compte corrent.
—És tard —diu als seus amics—. Jo vaig tirant, gent.
La resposta és un murmuri indefinit.
A en Peter li agraden els seus amics. Els hi va trobar en Ningú. Però de vegades, no sap per què, es posa de mala lluna quan passa l’estona amb ells. En Peter aparta el plat, on encara hi ha més de la meitat de la seva hamburguesa reciclada, i es posa la jaqueta. En Ningú demana el compte, que arriba a l’acte. El cambrer, com a la majoria de restaurants, és una persona i no un androide. Avui dia les màquines saben fer moltes coses, però continuen sense aconseguir portar una tassa plena des de A fins a B sense que vessi. A més les persones són més barates. No tenen costos d’adquisició i manteniment. I al sector de la restauració tampoc tenen costos salarials. Treballen per les propines. No trobaràs cap androide que treballi per les propines.
—Com vol pagar? —pregunta el cambrer.
—Amb TouchKiss —diu en Peter.
—Amb molt de gust —diu el cambrer, passa els dits pel seu QualityPad i el QualityPad