A l'horitzó. Эрнан Диас

tard recordaria perquè, tenint en compte que en alemany Blume vol dir «flor», encaixava molt bé en la professió d’aquell home. Un cop va haver acabat els estudis, en John va tornar a Amèrica amb la intenció de fer una classificació de les espècies de l’Oest que ningú no havia descrit ni anomenat mai. Mentre investigava, en Lorimer havia elaborat una teoria per la qual, va dir, el seu pare, que ja feia temps que havia mort, no l’hauria fuetejat amb una branca de bedoll sinó que l’hauria esclafat amb una biga de roure. En el decurs de les setmanes següents, amb un suec defectuós, amb l’ajuda dels exemplars que guardava en pots, d’altres animals que atrapaven pel camí i antigues criatures que trobaven fossilitzades en roques, en Lorimer va anar explicant pacientment la seva teoria al seu nou amic, que la major part del temps no deia res però feia cara de perplexitat. El seu objectiu, deia, era recular en el temps i desvelar l’origen de l’home.

      Sabent que en Håkan tenia experiència amb els galls de les artemises, en Lorimer va suggerir-li de començar per aquí. N’hi va fer matar un torçant-li el coll i després l’hi va fer plomar. Assegut a l’ombra estreta del carro, en Lorimer va enfonsar un ganivet petit i esmolat en l’ocell i el va obrir com si fos un llibre. Tot seguit va ensenyar a en Håkan la columna partida de l’ocell i li va explicar per què aquella fractura (a diferència d’una ala o una pota trencada) l’havia mort. Van resseguir la columna vertebral fins al cervell i en Lorimer va dir al seu amic que tot el que fèiem, des de respirar fins a caminar, des de pensar fins a defecar, depenia d’aquell cordó que ens recorria el tronc. En Håkan va quedar profundament commogut per aquella revelació i sabia que era certa sense necessitat de cap altra prova. No sabia dir per què aquella idea totalment nova referent a òrgans dels quals no havia sentit parlar mai era correcta, però observant l’ocell obert en canal a terra, no en va dubtar gens. En Håkan no havia mirat mai cap animal des d’aquella perspectiva. Era un cos net, senzill i ordenat; tant se valia que no sabés res de les lleis que regien aquell sistema harmoniós. Va fer un munt de preguntes a en Lorimer i fins es va atrevir a proposar unes quantes teories pròpies.