Assaigs d'ètica i estètica. David Hume. Читать онлайн. Newlib. NEWLIB.NET

Автор: David Hume
Издательство: Bookwire
Серия: BREVIARIS
Жанр произведения: Языкознание
Год издания: 0
isbn: 9788437097633
Скачать книгу

       Sobre la delicadesa del gust i de la passió

      Algunes persones estan subjectes a una certa delicadesa de la passió que les fa extremament sensibles a tots els accidentes de la vida i els dóna una alegria intensa arran de cada esdeveniment pròsper, alhora que un dolor punyent quan es troben amb l’infortuni i l’adversitat. Els favors i el bon ofici atrauen fàcilment la seua amistat, mentre que els greuges més nimis provoquen el seu ressentiment. Qualsevol honor o senyal de distinció els eleva sobre mesura, però són també d’allò més sensibles al menyspreu. Les persones amb aquest caràcter, sens dubte, experimenten gaudis més vívids, i també afliccions més fortes, que els homes de temperament fred i apaivagat. Però trobe que, al capdavall, ningú no seria del darrer tipus de caràcter, si pogués dominar per complet les seues disposicions. Bona o mala, la fortuna és ben poc en la nostra mà. I si la persona que té aquesta sensibilitat de temperament es troba amb la desgràcia, llavors sent un pesar o un ressentiment que se li apodera enterament, que la priva de tota mena d’entusiasme envers els esdeveniments comuns de la vida, el gaudi adequat dels quals constitueix la part principal de la nostra felicitat. Els plaers més grans són molt menys freqüents que els grans dolors, de manera que un temperament sensible es trobarà menys amb els primers que amb els darrers; per no dir que els homes amb aquestes passions intenses tendeixen a veure’s arrossegats més enllà dels límits de la prudència i la discreció, i fan passos en fals en la vida que solen ser irreparables.

      Hi ha una delicadesa del gust que podem observar en alguns homes que s’assembla molt a aquesta delicadesa de la passió, i que produeix la mateixa sensibilitat respecte de la bellesa i la deformitat de tota mena que aquesta altra respecte de la prosperitat i l’adversitat, de les obligacions i els greuges. Quan li ensenyes un poema o un quadre a un home amb aquest tarannà, la delicadesa dels seus sentiments fa que tot el seu ésser es commoga. Percep les pinzellades magistrals amb un entusiasme i una satisfacció tan exquisits com el fàstic i el malestar que li fan sentir les negligències o les absurditats. Una conversació educada i assenyada l’entreté d’allò més, mentre que la rudesa o la insolència li suposen el càstig més gran. En definitiva, la delicadesa de gust té el mateix efecte que la delicadesa de la passió: eixampla l’esfera tant de la nostra felicitat com de la nostra malaurança, i ens fa sensibles a dolors i a plaers que escapen a la resta de la humanitat.

      Però potser he anat massa lluny dient que un gust cultivat en les belles arts amorteix les passions i ens fa indiferents a objectes pels quals la resta del gènere humà té molta estima. Reflexionant-hi més, trobe que això millora la nostra sensibilitat respecte de totes les passions tendres i agradables, alhora que ens incapacita per a les emocions més grolleres i turbulentes.

      En defensa d’això, crec que hi ha dues raons molt naturals que podem subscriure. En primer lloc, res no millora tant el temperament com l’estudi de les belleses –de la poesia, de l’eloqüència, de la música o de la pintura–, ja que donen una elegància de sentiment que la resta de la humanitat desconeix. Susciten emocions dèbils i tendres, que aparten la ment del tràfec dels negocis i de l’interès propi, estimulen la reflexió, predisposen a la serenitat i causen una agradable malenconia que, comptat i debatut, és de totes les disposicions de la ment la que més escau a l’amor i a l’amistat.