El planeta dels simis. Pierre Boulle

animals –i de la totalitat dels existents–, les seus gracioses figures, el caràcter meravellós dels seus instints, el misteri de les seues vides i el parentesc amb l’espècie humana a través de tot el procés de l’evolució, han d’inclinar tot ésser humà ben nascut a una relació d’afecte i, fins i tot , de fraternitat respecte a tota forma de vida animal, com s’esdevé en altres cultures menys agressives, prepotents i despectives amb els animals que l’anomenada occidental. És clar que aquest sentiment d’afecte de l’home, en general, envers la totalitat dels animals, ha d’estar encara més emfasitzat en la relació entre l’investigador biològic i el seu inseparable company, l’animal d’experimentació.

      Gratitud, pel reconeixement del fet que molt poc podrien fer els qui es dediquen a l’apassionant estudi de la vida en qualsevol de les sues modalitats, sense el concurs d’aquests animals que passen a ser els seus col·laboradors més assidus i íntims, els més sincers –perquè el que informen a través de les dades que aporten és la veritat, últim objectiu de la ciència– i, per descomptat, els més sacrificats, ja que perden la vida, com s’ha repetit anteriorment. Però aquest fet és d’una importància tan singular que totes les vegades que se subratlle encara en seran poques.

      ALBERTO GIRÁLDEZ DÁVILA

      Acadèmic de la Real Academia Nacional de Farmacia

      Expresident de la Sociedad Española de Ciencias

      de Animales de Laboratorio

El planeta dels simis

      PRIMERA PART