Primera edició: febrer 2016
Segona edició: desembre 2016
Tercera edició: gener de 2022
Títol original: Válka s mloky
© de la traducció, Núria Mirabet Cucala
© del pròleg, Ramon Mas
© de la imatge de portada: IntergalacticDesignStudio / iStockphoto
© d’aquesta edició, Editorial Males Herbes S.C.P
Guilleries, 26, 1 - 2
08012 Barcelona
ISBN: 978-84-125144-2-1
Impressió: Bookprint Digital
Disseny i maquetació: Eduard Vila / www.eduvila.com
Correcció: Joana Castells i Cristina Carbonell
Sota les sancions establertes per les lleis, queden rigorosament prohibides, sense l’autorització per escrit dels titulars del copyright, la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol mitjà o procediment mecànic o electrònic, actual o futur —incloent-hi les fotocòpies i la difusió a través d’internet— i la distribució d’exemplars d’aquesta edició mitjançant lloguer o préstec públics.
ÍNDEX
Karel Čapek, ciència-ficció i destrucció massiva
1. Les excentricitats del capità Van Toch
2. El senyor Golombek i el senyor Valenta
3. En G. H. Bondy i el seu compatriota
4. L’empresa del capità Van Toch
5. El capità Van Toch i els seus llangardaixos ensinistrats
7. Continuació d’un iot a la llacuna
10. La festa major de Novè Strašecí
11. Sobre els llangardaixos humans
Apèndix. Sobre la vida sexual de les salamandres
PELS GRAONS DE LA CIVILITZACIÓ
1. El senyor Povondra llegeix el diari
2. Pels graons de la civilització
3. El senyor Povondra torna a llegir el diari
1. Massacre a les illes Cocos
5. Wolf Meynert escriu la seva obra
7. El terratrèmol de Louisiana
8. Chief Salamander planteja les seves exigències
10. El senyor Povondra es culpabilitza
11. L’autor parla amb ell mateix
Karel Čapek,
ciència-ficció i destrucció massiva
1Segons la història oficial de la ciència-ficció, John W. Campbell Jr., editor de la revista Astounding Science-fiction (entre d’altres), a mitjans dels anys trenta va revolucionar el gènere exigint als seus escriptors que fessin equilibrismes sobre la línia que separa el rigor científic de la imaginació. Per primer cop el pulp donava la mateixa importància a l’especulació que a l’entreteniment, i s’originava una nova literatura que esdevindria erudita sense deixar de ser popular. D’entre la legió d’escriptors a sou que s’hi van apuntar, només uns quants van aconseguir crear quelcom perdurable, la gran majoria van desaparèixer juntament amb les revistes on publicaven. Alguns dels noms més emblemàtics que encara avui s’associen a l’era Campbell són Theodore Sturgeon, Clifford D. Simak, Isaac Asimov, A. E. van Vogt o Robert Heinlein.
És de justícia puntualitzar que quan Campbell va fixar les bases de la seva revolució, feia més d’una dècada que algunes de les plomes més roents, esbojarrades i brillants de l’Europa de l’est empraven la ciència-ficció com una eina per divertir i fer crítica alhora. Llibres com Cor de gos,