PER LA REIXETA
SOL·LICITACIÓ SEXUAL EN CONFESSIÓ
DAVANT LA INQUISICIÓ DE VALÈNCIA (1651-1819)
FONS DE L’ARXIU HISTÒRIC
DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
HISTÒRIA / 179
DIRECTORS
Mónica Bolufer Peruga (Universitat de València)
Francisco Gimeno Blay (Universitat de València)
Pedro Ruiz Torres (Universitat de València)
CONSELL EDITORIAL
Pedro Barceló (Universität Postdam)
Peter Burke (University of Cambridge)
Guglielmo Cavallo (Università della Sapienza, Roma)
Roger Chartier (EHESS)
Rosa Congost (Universitat de Girona)
Mercedes García Arenal (CSIC)
Sabina Loriga (EHESS)
Antonella Romano (CNRS)
Adeline Rucquoi (EHESS)
Jean-Claude Schmitt (EHESS)
Françoise Thébaud (Université d’Avignon)
PER LA REIXETA
SOL·LICITACIÓ SEXUAL EN CONFESSIÓ
DAVANT LA INQUISICIÓ DE VALÈNCIA (1651-1819)
FONS DE L’ARXIU HISTÒRIC
DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
Albert Toldrà i Vilardell
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment,ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d’informació,en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpiao per qualsevol altre, sense el permís previ de l’editorial.
© Albert Toldrà i Vilardell, 2017
© D’aquesta edició: Publicacions de la Universitat de València, 2017
Publicacions de la Universitat de València
Il·lustració de la coberta:
Martin van Meytens el Jove, Monja agenollada (1695-1770),
Beldevere Museum (Viena)
Maquetació: Textual IM
Correcció: Carla González Collantes
ISBN: 978-84-9134-118-5
A la Lluïsa, si fa sol
Sol·licitació: Abús comès pel sacerdotconfessor consistent a sol·licitar un penitenta cometre actes deshonests. Delicte punit amb breus penes,el penitent té l’obligació de denunciar-lo.
Enciclopèdia Catalana
[...] aquel Confesor la dijo no lo hiciese,ni se confesase con tal sujeto, que si estas cosas humeaban vendríadicho Confesor a parar en la Ynquisición.
Declaració de Cecília Martí a l’ermita de Santa Cristina,
Artana, el 29 gener de 1787. AUV, Vària 64/1, f. 113v.
ÍNDEX
INTRODUCCIÓ: Confessió, sol·licitació i repressió
5. Violències, sadomasoquismes
1. L’inici: les denúncies
2. Les diligències informatives
3. Delictes associats
4. El procés jurídic
5. La sentència i la pena
III. LA SOL·LICITADA I EL SOL·LICITADOR
1. La dona sol·licitada
2. La reacció a la sol·licitació
3. La denúncia
4. Els informes sobre les dones
5. El sol·licitador
I. Fra Francesc Carrà
INTRODUCCIÓ:
CONFESSIÓ, SOL·LICITACIÓ I REPRESSIÓ
Qualsevol text en què apareguen junts els conceptes sexualitat i Església ens remet indefectiblement als actuals escàndols d’abusos sexuals i pedofília. Ací parlarem d’una altra qüestió, la sol·licitació sexual en confessió, des d’una visió històrica. Els temps han canviat, però, hi ha cap relació entre tots dos tipus de casos? Evidentment. Tot i les diferències, l’esquema és el mateix: homes, sacerdots, amb poder i impunitat, en circumstàncies propícies, abusen sexualment de víctimes, víctimes que sempre tenen el denominador comú de la feblesa, la submissió i la impotència. Però, tret d’això, serà difícil o inexacte generalitzar: cada cas és un món, i hi trobarem absolutament de tot.
Els registres inquisitorials de la seua persecució ens permeten un accés –privilegiat és poc– a determinats episodis i manifestacions indubtablement preciosos per a la història de les mentalitats, de la dona i de la sexualitat, la història de la Inquisició i, encara, per a la de la mateixa Església, tot i que certament incòmodes per a aquesta; potser per això els historiadors religiosos hi han passat de puntetes.
La sol·licitació és, amb diferència, el tema més negligit dels nombrosíssims estudis sobre la Inquisició; és clar que hi ha temes «estrella», i al costat de la bruixeria, l’heretgia, els jueus i els moriscs, aquesta ha estat una qüestió marginal, un dels «neglected children of historiography», en expressió d’Alexander Murray (1997: 63). Un exemple: en la procel·losa Historia de la Inquisición en España y América, editada per la Biblioteca de Autores Cristianos (BAC) l’any 1984, en tres volums i més de 3.000 pàgines, no s’hi dedica ni un sol capítol a la sol·licitació. I, efectivament, era una qüestió menor per als mateixos inquisidors, com es desprèn de l’estudi d’aquests processos. Fa la impressió que el seu interès, més que controlar