Daniel Ortiz
POLÍTICA I VALORS
Com restaurar la grandesa de la política?
Editorial Barcino SA
Barcelona
Col·lecció Observatori dels Valors
Coordinació Càtedra LideratgeS i Governança Democràtica
(ESADE)
Titular de la Càtedra Jordi Pujol
Directors de la col·lecció
Àngel Castiñeira
Ferran Sáez
Equip d’investigadors dels núm. 9-12
David Murillo
Daniel Ortiz
Laura Albareda
Enric Colet
1a edició: setembre de 2009
© ESADE
© Fundació Lluís Carulla
© D’aquesta edició: Editorial Barcino SA Acàcies 15, 08027 Barcelona
Fundació Lluís Carulla
Carrer Aribau 185
08021 Barcelona
www.fundaciolluiscarulla.cat
Amb la col·laboració
de Joaquim Roglan
Producció editorial Jordi Quer
Correcció lingüística Esmena Correccions
Disseny Jordi Casas
Maquetació Vània Rosell
Impressió Gràfiko
Dipòsit legal: B-00.000-09
ISBN: 978-84-7226-929-3
Advertiment legal: són rigorosament prohibides, sense l’autorització dels titulars del copyright, la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic.
Pròleg
les inquietuds que expliquen el perquè d’aquest treball vénen de lluny. Amb el pas dels anys, l’interès genèric per la política s’ha anat concentrant en un àmbit específic: el factor humà en política. Sens dubte les lleis, les institucions i els sistemes són molt importants, però l’element determinant es troba en les persones. Les persones són sempre la clau de volta de la política. Històricament en tenim nombrosos exemples. Les circumstàncies més favorables sovint no han servit per evitar que els dirigents arruïnessin un bon projecte polític. En d’altres ocasions, malgrat els obstacles aparentment insuperables, els líders han estat capaços de fer emergir tota la grandesa de la política i han assolit fites heroiques.
Quins són els valors de la política catalana avui? Quines són les principals qualitats i les principals virtuts dels nostres polítics? Quins valors els mouen? Una vegada, després d’una intensa discussió, una amiga politòloga em va etzibar: “Dani, desenganya’t, en política només hi ha dos tipus de persones: els ‘creients’ i els ‘arribistes’”. Els primers serien ingenus, somiatruites i babaus. Els segons serien oportunistes, egoistes i descreguts. El desig d’explorar més a fons aquesta tesi, tan simplista com inquietant, ha estat la principal raó a l’hora d’emprendre aquest projecte.
Un parany evident per a un llibre com aquest és el cinisme. El somriure sorneguer, el to displicent, una certa condescendència... formen part d’una estratègia vella i tramposa. L’actitud cínica, tan freqüent en certs ambients polítics o intel·lectuals, no admet el debat sincer, i, per això mateix, tampoc no mereix ser presa en consideració.
Els valors no queden reflectits en allò que es diu, sinó en allò que es fa. Els valors en política no són el que el polític proclama davant les càmeres de televisió, sinó el que veritablement inspira les seves idees, orienta les seves accions i, en darrer terme, posa en pràctica dia rere dia. Explorar la relació entre política i valors prometia ser un exercici apassionant, com així ha estat.
Aquest llibre no pretén moralitzar la política. Entre altres raons perquè, com diu Daniel Innerarity, “el que va en contra de la política no és la immoralitat, sinó la mala política”. L’objectiu és reflexionar en veu alta sobre l’ofici de polític, sobre els valors que prevalen avui en dia a la política catalana i els que haurien de prevaler. Tant de bo que aquestes reflexions contribueixin a millorar, ni que sigui modestament, la qualitat de la política al nostre país.
Introducció
No és fàcil trobar bibliografia sobre política i valors. En realitat, són tan escassos els treballs sobre aquest àmbit de la política, que hom podria arribar a sospitar que els experts l’han desestimat com a objecte de recerca pel fet de no considerar-lo suficientment científic. Fa la impressió que els politòlegs no estan gaire interessats en aquesta qüestió, i els filòsofs la troben potser massa sociològica. És com si no la consideressin prou rellevant; o es tractés d’una faceta estrictament subjectiva, pertanyent a l’esfera privada dels polítics; o fos un terreny massa vaporós i inaprehensible; o hi hagués el perill de ser titllat de moralista de la vida pública.
Segurament algunes d’aquestes prevencions estan justificades, i fins i tot alguns d’aquests riscos són certs, però de cap manera no poden explicar l’oblit d’una qüestió tan transcendental per a la política com és l’estudi dels valors que la configuren. En aquest sentit, no deixa de ser sorprenent l’extraordinària minuciositat amb la qual la ciència política investiga algunes qüestions recurrents (teoria de partits, sistemes electorals…) mentre continua mancada d’una aproximació sistemàtica i rigorosa de l’axiologia política.
Nombrosos indicadors palesen el malestar de la ciutadania envers la política i el descrèdit de la mateixa política al nostre país. Els desajustos entre els valors “que es proclamen”, els valors “que es practiquen” i els valors “que es perceben” en podrien ser una de les causes principals. D’altra banda, les fortes transformacions econòmiques, socials i culturals contemporànies obliguen a redefinir l’espai i el mateix paper de la política. Només així estarà en condicions de recuperar la confiança dels ciutadans i d’aportar les solucions que la societat n’espera. En aquest context, la pregunta pels valors en la política resulta més necessària que mai: quins són els valors i les actituds que caracteritzen avui la política a Catalunya? Quins valors caldria impulsar, redescobrir i, sobretot, posar en pràctica per tal que la política assoleixi la grandesa que li correspon?
Del paràgraf anterior es desprèn que el nostre objecte d’estudi és la manera de fer política, no la política en si mateixa, que ens situaria en un àmbit incommensurable. En efecte, tractarem de posar en relleu les diferents formes i els diferents estils de fer política que sorgeixen com a conseqüència del predomini d’uns valors o uns altres. Per tant, resten exclosos de bell antuvi la dimensió ideològica de la política, el debat sobre els continguts, l’anàlisi de l’acció de govern o l’anàlisi del model de societat que es persegueix.
Què és la política? De les moltes aproximacions possibles, volem subratllar la de Max Weber, autor de referència obligada en la qüestió que ens ocupa. Anomenem política, en un sentit molt ampli, “qualsevol gènere d’activitat directiva autònoma” (Weber, 1991), i és aplicable als camps: empresarial, educatiu, cultural, etc. Ara bé, quan ens referim a la política com a activitat específica de govern, és a dir, vinculada a la gestió de la res publica, forçosament hem de circumscriure el seu significat a “la direcció o la influència sobre la direcció d’una associació política, és a dir, en el nostre temps, d’un estat”.
Definim l’estat com “aquella comunitat humana que, dins d’un determinat territori (el ‘territori’ és element distintiu), reclama (amb èxit) per a si el monopoli de la violència física legítima”. D’aquesta manera, l’estat es converteix, tal com subratlla Weber, en l’única