Com ser antiracista. Ibram X. Kendi. Читать онлайн. Newlib. NEWLIB.NET

Автор: Ibram X. Kendi
Издательство: Bookwire
Серия: Ciclogènesi
Жанр произведения: Социология
Год издания: 0
isbn: 9788417925413
Скачать книгу

      Com ser antiracista

      CICLOGÈNESI 19 | RAIG VERD

R

      Com ser antiracista

      Ibram X. Kendi

      Traduït per Josefina Caball i Blanca Busquets

      Un manual sobre el racisme sistèmic de la nostra societat i de com conflueix amb altres opressions com el gènere, la classe o la sexualitat.

Llegir en català Raig Verd

      Primera edició: novembre 2020.

      Títol original: How to be an antiracist

      Copyright © 2019 by Ibram X. Kendi

      This translation published by arrangement with One World, an imprint of Random House, a division of Penguin Random House LLC

      © de la traducció de l'anglès, Josefina Caball i Blanca Busquets

      © d'aquesta edició, Raig Verd Editorial, 2020

      Disseny de la coberta: Tono Cristòfol

      Il·lustració de la coberta: ©Adobe Stock

      Producció editorial: Xantal Aubareda i Sandra Balagué

      Correcció: Francesc Gil i Xantal Aubareda

      Disseny ebook: Víctor Sabaté (Iglú de libros)

      Publicat per Raig Verd Editorial

      Gran Via de les Corts Catalanes 514, 1r 7a, Barcelona 08015

      Clica sobre les icones per trobar-nos a les xarxes socials

       logo de facebook logo de twitter logo de instagram

       www.raigverdeditorial.cat

      ISBN: 978-84-17925-41-3

      THEMA: JFSL, JFS

      La traducció d'aquest llibre es regeix pel contracte tipus proposat per ACE Traductores.

      Raig Verd Editorial forma part de l'Associació d'editorials independents Llegir en català.

Llegir en català

      Un cop llegit el llibre, si no el vols conservar, el pots deixar a l'abast d'altres, passar-lo a un company de feina o un amic a qui pugui interessar. En el cas de voler llençar-lo (cosa impensable), fes-ho al contenidor blau de reciclatge de paper.

      L'editorial expressa el dret del lector a la reproducció total o parcial d'aquesta obra per a ús personal.

      Taula de continguts

       La meva presentació racista

       Capítol 1. Definicions

       Capítol 2. Consciència en conflicte

       Capítol 3. Poder

       Capítol 4. Biologia

       Capítol 5. Etnicitat

       Capítol 6. Cos

       Capítol 7. Cultura

       Capítol 8. Conducta

       Capítol 9. Color

       Capítol 10. Blanc

       Capítol 11. Negre

       Capítol 12. Classe

       Capítol 13. Espai

       Capítol 14. Gènere

       Capítol 15. Sexualitat

       Capítol 16. Fracàs

       Capítol 17. Èxit

       Capítol 18. Supervivència

       Agraïments

       Notes bibliogràfiques

      A la supervivència

      La meva presentació racista

      Jo detestava els trajos i les corbates. Durant disset anys havia viscut envoltat de gent que es mudava per anar a l’església, amb corbates asfixiants i barrets d’ales amples. El meu vestuari d’adolescent mostrava l’actitud desafiant del fill d’un predicador.

      Era el 17 de gener de 2000. Aquell dilluns al matí van venir més de tres mil persones negres, a més d’unes quantes de blanques, totes ben endiumenjades, a la Hylton Memorial Chapel, al nord de Virgínia. Els meus pares estaven perplexos. El seu fill, que sempre s’embarbussava quan parlava, havia aconseguit arribar a la final del concurs d’oratòria Martin Luther King, del comtat de Prince William.

      No m’hi vaig presentar amb coll blanc sota un trajo fosc i una corbata també fosca, com la majoria dels meus competidors. Lluïa una americana cridanera d’un marró daurat, una camisa negra molt elegant i una corbata ratllada de colors vius. Les vores dels pantalons, negres i folgats, em queien sobre les botes de color crema. Ja havia suspès la prova de respectabilitat abans d’obrir la boca, però, tot i així, els meus pares, la Carol i en Larry, eren tot somriures. No recordaven l’última vegada que m’havien vist vestit amb una americana i una corbata, encara que fossin tan llampants i extremades.

      Però no era només la meva roba que no encaixava en l’escena. Els meus competidors eren prodigis acadèmics. Jo no. La meva puntuació mitjana, la GPA, no arribava a notable; a l’examen d’accés a la universitat, el SAT, vaig arribar amb prou feines a un aprovat alt. Les universitats reclutaven els meus competidors. Jo estava content d’haver rebut per sorpresa la carta d’admissió de dues